Mister

Avui ens retrobem amb E.L.James, autora mundialment coneguda per la trilogia “Cinquanta ombres de Grey” i el seu spin-off “Grey”.

Rosa dels vents ens presenta la seva nova aposta, Mister és en certa manera una esperada novel·la pels seguidors de l’autora i una prova de foc per aquells que no van aconseguir caure captivats per la historia que ens presentava.

La meva experiència personal amb l’anterior saga va anar canviant a mesura que passava el temps, va ser la primera historia d’aquest gènere que queia a les meves mans i em va seduir però una segona lectura em va fer ser més crítica, així que llegir Mister era en part un desafiament personal amb l’autora.

La historia ens porta a l’actualitat, en Maxim Trevelyan és un playboy de l’alta societat, ric, vividor, compositor i amb uns quants vicis, però la seva vida canvia radicalment quan el seu germà gran Kit mor en un accident de moto i totes les responsabilitats del seu nou títol nobiliari recauen a les seves espatlles sense comptar amb una cunyada que cau al seu llit.

L’Alessia és la dona que li cuidarà la casa i qui serà tot un misteri per a ell, una jove intel·ligent, resolutiva, forta i valenta que no cau en els seus paranys ja que guarda un gran secret, a part de tenir un gran talent amb el piano.

Tots dos personatges seran els narradors de la seva historia juntament amb un omniscient que ens donarà visions generals de tot plegat.

Les comparacions són odioses però reconec que l’autora ha madurat en la seva prosa i la narrativa és una mica més realista, vaja, toca una mica més de peus a terra però desaprofita la oportunitat d’aprofundir en temes com la violència de gènere, el tràfic de persones i el conservadorisme de les classes socials.

Les pujades de temperatura són conseqüència de la trama i es centra més en el caràcter evolutiu dels personatges, encara que les escenes explicites hi són.

Hem de ser sincers, és una novel·la on peca de clixés i encara que en parlen com la ventafocs del segle XXI jo li veig un punt més “canalla”.

Una lectura àgil, amena, sense gaires mal de caps pel lector amb paisatges que es transformen en certa manera en protagonistes i personatges secundaris poc agraïts i un gir argumental tens al final que li dona el toc de gràcia.

No he acabat de tenir feeling al cent per cent amb la novel·la. Aquí us deixo les seves primeres planes, la millor manera de que jutgeu per vosaltres mateixos, de vegades ser un autor best-seller implica que el lector esperi massa.