Per Àngela Sánchez
Vicente
Avui
ens retrobem amb Sílvia Soler, un
valor segur en el panorama literari actual que sempre ens ofereix una nova
aventura en la que les emocions juguen un paper principal.
A
totes les seves obres hi ha aquell moment en que et sacseja les emocions i et
posa contra les cordes i realment pocs escriptors treballen amb la sensibilitat
humana d’aquesta escriptora.
Destaquem
de la seva bibliografia títols com “Un any i mig”, “L’estiu que comença”, “Un creuer fóra de sèrie” , “Els vells amics” i avui us presentem El fibló.
Us
asseguro que no en sortireu impassibles!
En
aquesta obra coneixereu a tres germans que malauradament perden als seus pares
i hereten la casa familiar d’Alella on van créixer. En aquest punt decideixen
anar-hi a viure i reconstruir l’espai, els seus lligams i els seus propis
sentiments.
A
vegades el passat torna per desordenar-nos i convidar-nos a millorar i a
entendre qui som i perquè som com som.
Tots
som fruit de les nostres vivències, dels nostres records, del nostre passat i
de com afrontem allò que ens passa.
La
casa està força malmesa i mentre la van arreglant es donen temps per recordar,
parlar, discutir, fer les paus...
La
casa esdevé una protagonista ja que les seves parets amaguen els secrets dels
dies feliços i les ombres dels dies tristos. La casa és companya de tota la
seva vida i còmplice de les trapelleries.
Sembla
que les pròpies parets i estances siguin testimonis de tot allò que anava
passant a la família i es com si haguessin escoltat tot allò que callaven.
Els
tres germans hauran de fer front a la reforma i al seu retrobar més sincer en
que cadascun d’ells haurà de fer les paus amb el seu passat i amb els seus
records per tal d’establir una germanor real i positiva.
Una
novel·la sobre l’amor fraternal, sobre l’educació dels menuts i sobre el passat
que es fa present al dia a dia.
Aconseguiran
aquests tres remodelar la casa? Com serà la seva nova relació?
Només
llegint aquesta joia que ens apropa Columna
ho descobrireu i us asseguro que us enganxarà des de les primeres planes.
És
intimista, reflexiu, esperançador i tot un cant a la vida!
No
el deixeu escapar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada