diumenge, 22 de febrer de 2015

L'estiu que comença



Aquesta novel·la és com un caramel de llimona en ple estiu, és dolç i el seu perfum envolta el lector, té el seu puntet àcid que aporta frescor en les càlides nits, però que no dura per sempre i el caramel s’acaba.

Amb el merescut reconeixement del Premi Ramon Llull 2013, la Sílvia Soler s’embarca en la relació de dues famílies unides per les dones, esposes i mares. Una història que va fent salts en el temps, uns més curts i d’altres més llargs per poder-nos mostrar el punt on les vides de les dues famílies van canviant.

Te un to pausat, necessari per la profunditat i la temàtica de la novel·la, una història que dona voltes sobre si mateixa i que reflecteix la vida tal i com és, plena d’alegries, de nostàlgia i amb tocs de melancolia. Com molt bé expressa un dels personatges, s’ha de continuar vivint i recordant però sense ser presoner del record. 

Paraules que semblen lliscar entre les seves planes però que mostren un profunditat que toca l’ànima del lector. He de confessar que en algun moment m’ha arrencat més d’una llàgrima però també és cert que a la meva cara s’ha dibuixat algun que d’altre somriure.

L’estiu que comença recull els cinquanta anys de vida de la Júlia Reig i l’Andre Balart, vinculats abans de néixer per l’amistat de les seves mares, l’Elvira i la Roser, que són més que amigues, són com germanes, han crescut juntes i són el motor perfecte per arrencar la història. L’autora ens les presenta com dues dones plenes de vida, de llum i d’esperança que estant embarassades fan plans pel futur dels seus fills, imaginen amb il·lusió la possibilitat que heretin aquest lligam que les uneix a elles o fins i tot que puguin arribar a enamorar-se. Una història que   arrenca l'any 1961 i arriba fins al 2011.

Els personatges podrien ser els vostres veïns, són humans, gens recargolats i mostren tot un ventall de sentiments: culpa, angoixa, tristesa, alegria, esperança, amor. Són personatges molt tridimensionals en els quals el lector es podrà identificar. Trobareu uns personatges principals que es van fent grans i van madurant. Fills i nets, però tots ells estaran marcats per una desgracia que cadascun superarà a la seva manera. S’allunyaran i es retrobaran, s’estimaran i s’evitaran, i al final ... això ho haureu de descobrir vosaltres.

Pot realment el destí fer-nos donar voltes, agafar camis complicats, fer-nos parar i continuar fins arribar al punt on hauríem de estar? Aquesta és la pregunta que el lector s’anirà trobant plana a plana. També podrem gaudir de la imatge que aporta un petit costum que es converteix en una tradició, un simple fet, una senzilla frase en un moment determinat marcarà un punt de trobada entre la família Reig i la família Balart, un brindis la nit de Sant Joan: “I per l’estiu que comença”.

Molt emotiu, et posa la pell de gallina i sents la xafogor de l’estiu i el fred de l’hivern. Feia molt de temps que una novel·la no em tocava tant. És molt intensa. Hi ha una aposta per l'esperança, malgrat que les famílies dels dos protagonistes, Júlia Reig i Andreu Balart, viuen una tragèdia de la qual es parlarà durant molts anys al poble on viuen, el municipi imaginari de Sorrals, entre les comarques del Maresme i la Selva.

La podreu trobar gràcies a Planeta i a labutxaca.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada