A l'amic escocès

Per Àngela Sánchez Vicente

No és cap secret si us dic que la darrera obra de Maria Barbal és totalment impressionant, simplement intentaré destacar-vos unes quantes idees per tal que us llenceu a la seva lectura!

De la seva amplia bibliografia encara ens encisa la vigència i la bellesa estilística de “Pedra de tartera” i d’altres obres destacades com “Càmfora”, “Carrer Bolívia”, “País íntim”, “La pressa del temps” i “En la pell del’altre”. 

Si algun fet és constant en les seves obres és la gentilesa d’apropar-nos a territoris que desconeixem d’una manera molt directa i descriptiva juntament amb l’habilitat de trenar unes trames que ens atrapen gràcies a uns personatges que són molt treballats.

A la seva nova obra A l’amic escocès trobareu una amistat entre dos homes ben diferents que a pesar dels conflictes bèl·lics i personals que han viscut sempre tenen un moment per recordar i ensalzar la figura de l’altre en la pròpia vida.

És entre humans que ens humanitzem i per mostra la amistat d’en Benet Enrich i del seu amic escocès George.

Són pols oposats i arriben a la Guerra per motivacions ben diferents però sempre admiren la fortalesa vital de l’altre.

La vida els portarà a cadascun a viure un temps i unes vivències ben particulars que compartiran de nou quan trenta anys més tard el destí els torni a reunir.

En un vaivé de records i de la pròpia explicació de la vida de cadascun d’ells veurem com la guerra afecta a qui la lluita i a tota la família que els envolta.

En Benet des de ben petit ha viscut als Pirineus i abandona el seu somni artístic per la Guerra i també sacrifica el seu amor amb l’Elvira. És com si la Guerra li hagués pres tota la seva llum.

En George, per la seva banda, esdevé periodista del Daily Telegraph.

Ambdós marcats per tan durs esdeveniments però agraïts per l’amistat que els va unir a l’hospital recorren els anys trenta i setanta de manera analítica i crítica.

És emocionant i emotiu veure com una amistat en masculí pot créixer tant i basar-se en valors tan bons com la lleialtat, l’admiració i la entrega.

Les circumstàncies els uneixen i les seves vides s’entrecreuen per les ferides viscudes.

Una gran oda als supervivents, als que han patit guerres i a la generositat i caliu que es crea entre humans quan es passen adversitats.

Amb personatges que clarament fan un homenatge a Pedra de Tartera podem gaudir d’una nova obra de l’autora tenyida de clarobscurs i d’una amistat ben profunda.

Voleu conèixer a aquests amics? Voleu saber que ha estat de les seves vides i de les persones que estan al seu voltant?

Només llegint-lo gràcies a Columna us podreu retrobar amb una de les plomes més importants de les lletres catalanes.