dilluns, 15 de setembre de 2014

En la pell de l'altre



Per Àngela Sánchez Vicente


Estic realment contenta d’haver gaudit de nou de la meravellosa prosa de la Maria Barbal, una de les dames de les lletres catalanes que respecten amb el seu amor al sector a un públic desitjós de noves històries.

A la seva darrera novel·la titulada En la pell de l’altre podem gaudir d’una gran historia a més d’un rerefons esplèndid sobre allò humà que ella dibuixa amb la subtilesa d’una ploma i el foc que et mostra una nova manera d’enfocar la vida i entendre reaccions i el que és en el fons la naturalesa humana.

Ambientada al barri del Poblenou de fa unes quantes dècades podem paladejar uns personatges amb una ment i unes emocions tan desenvolupades que et frapen, et sobten, els estimes, els odies, els entens, els qüestiones... 

La nostra protagonista, la Ramona, és una víctima del dolor i sempre dedicada a tenir cura de la seva mare ingressada a un sanatori mental i alhora tenint cura de la seva tieta de Reus. Com hi cap tan dolor en una sola vida? I si ella pogués canviar de pell? Cauria als mateixos paranys o buscaria nous horitzons?

La seva vida trontollarà quan conegui a  l’Anna, una dona que ha patit l’exili i la mala relació amb la seva filla Mireia. Una nena que ha rebut tot l’amor possible però que o bé no pot o no el sap correspondre. Esperen massa de la Mireia? Estan projectant la seva pròpia vivència? L’estan ofegant amb tanta protecció?

La Ramona que mai ha tingut sort a la vida i se les ha hagut de passar de tots colors ella sola té un cert punt d’enveja vers la Mireia i no entén la relació que estableix amb la seva mare. 

Si haguessin canviat personalitats i haguessin pogut habitar la pell de l’altre com s’hagués desenvolupat la seva pròpia història? 

De nou de la mà de Columna tenim a l’abast un llibre àgil, profund, intel·ligent i que ens manté desperts mentre ens deixem perdre per les seves planes.

L’ésser humà és el misteri més complicat de la creació però semblen ser transparents per l’autora.

Com podem tenir sentiments d’anhel de fets i aspectes de la vida aliena sense saber al cent per cent que els passa al seu interior? Com podem ser tan vanitosos i pretensiosos? Jutgem massa a la lleugera però en canvi que no es fiquin a casa nostre que els crucificarem!

És una història veritablement recomanable i l’entrevista amb l’autora que demà podreu llegir us acabaran de convèncer d’anar a l’encontre d’aquetes dues noies, dos pols oposats que poden generar un xoc esgarrifós i impactant!

I vosaltres... voldríeu estar en la pell de l’altre?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada