La corona de las seis piedras

Hoy os traigo una pequeña joya de una de mis colecciones favoritas que nos presenta Comanegra. En cuanto veo un título nuevo de su colección “Emocions” sé que estoy a punto de empezar un corto y largo viaje, corto dado que son libros con un relato breve pero a su vez largo porque su lectura entre líneas deja un aprendizaje que podemos ir desgranando lentamente y aplicarlo a nuestra propia visión de la vida.

Elena Puig Guitart es psicóloga sanitaria, terapeuta de polaridad acreditada por la AETP, especialista en mindfulness, investigadora incansable y comunicadora nata. Ha publicado el ensayo Lo mejor de mí, y este es su primer libro de ficción; una ficción que nos ayuda a crecer.

La corona de las seis piedras viene presentada por una portada ilustrada en el océano, en sus olas, en el ir y venir, en el paso del tiempo y a su vez de su gran inmensidad, la única figura que vemos es una tortuga, un animal que se consideraba un símbolo de salud y de longevidad, un regalo que simboliza el deseo de quien lo da a quien lo recibe de buena salud y larga vida.

Nuestro relato es protagonizado por Naxen, una joven de unos trece años, hija de una gran familia, una familia real y que está a punto de asumir unas responsabilidades que le dan tanto miedo que la paralizan.

Ella lo que querría es seguir construyéndose el mundo a su ritmo; un mundo en el que la imaginación impere sobre tradiciones ancestrales ante las cuales siente vértigo. En una de sus escapadas de la rutina familiar, Naxen se esconde en el caparazón abandonado de una tortuga gigante, y allí encontrará un ser extraordinario que le dará las claves para entrar en el mundo terrorífico de los adultos sin perder la luz que late en su interior.

Naxen se siente pequeña y poco conectada con el mundo que la rodea pero paso a paso irá descubriendo que ella forma parte del todo y aunque el miedo forme parte del camino paso a paso se puede transitar.

La prosa de la autora es pulcra, limpia y muy dinámica, rica en diálogos y sus descripciones son muy visuales, la manera de presentar a los personajes y mostrar no solo quienes son sino también su esencia nos lleva un paso más allá, del pasado al presente y quién sabe si a un futuro.

Tal y como nos indica su subtitulo, esta historia nos presenta “Seis claves para afrontar con fortaleza cualquier reto de la vida”… seis piedras que formaran parte del camino.

 

Fadanina

Avui us vull presentar la meva aposta per aquest Sant Jordi pels menuts de la casa, no us porto un títol, sinó dos... el principi d’una col·lecció molt engrescadora i amb uns personatges trapelles com els seus nous amics lectors.

Amb Fadanina, la nostra estimada Maria Carme Roca inicia una aventura al món de les fades, una col·lecció de contes per a infants amb uns personatges tendres i, alhora, una mica entremaliats que segur faran les delícies de lectors petits i grans.

Vet aquí la Martina, una fada menuda i eixerida amb ganes de descobrir món. Els seus amics l’anomenen Fadanina i, plegats, viuen tota mena d’aventures al meravellós món de les fades. Els voleu acompanyar?

En Ninot, el bruixot, sempre està a l'aguait, a punt de fer una malifeta. Al bosc de les fades ja n'estan fins al capdamunt, però ningú s'atreveix a fer-hi res. La Fadanina, però, que tot ho vol saber i conèixer, està decidida a resoldre aquella situació. Ho aconseguirà?

A Fadanina i els follets perduts coneixerem a dos follets s'han perdut al bosc i, encara que la Fadaguia, la mestre de les fades, les adverteix que no surtin a buscar-los, la Fadanina no s'ho pensa dues vegades i provarà de trobar-los. Però potser aquest cop s'ha embolicat una mica més del compte.

Aquests contes de tapa lleugera, fàcils de manegar pels menuts venen acompanyats del pinzell de Carles Arbat qui amb il·lustracions molt boniques, detallades i amb color vibrants donen un toc molt personal a aquestes històries que encisaran als menuts i als adults amb qui compartiran la seva lectura.

La seva lletra gran i de pal fa fàcil la seva lectura, de la mateixa manera que l’autora fa servir un vocabulari ric sense caure en tòpics. Els contes presenten històries dinàmiques, amb diàlegs i molta acció que es complementen perfectament amb les seves il·lustracions.

Qui diu que la Fadanina no és a prop nostre, que està ara mateix vivint una nova aventura? Com sempre la meva aposta a part de la lectura en si mateixa us recomano animar als menuts a fer els seus propis dibuixos, a crear nous personatges i sobretot a imaginar i compartir el temps de lectura abans d’anar a dormir.

Tot un encert que ens presenta Baula i que jo us recomano de veritat.

Estem davant de dos contes com els d’abans, com els que llegíem de petits i que encara guardem perquè amb ells vàrem començar a estimar les lletres.

Aquest contes es quedaran amb mi, perquè no hi ha edat per un bon conte abans d’anar a dormir i entrar a món de les fades.

L’escriptora sense fronteres

Coincidint amb el 40è aniversari de la mort de Mercè Rodoreda, Ara llibres publiquen una biografia de l’autora pensada per als lectors infantils.

Mercè Rodoreda és una de les escriptores catalanes més universals. Els seus llibres han traspassat fronteres i han fet gaudir a milions de lectors a tot el món, i això que la seva vida no va ser gens fàcil. Voleu saber qui era i quin llegat ens va deixar? Seguiu-nos en aquestes pàgines per descobrir la màgia de les seves paraules!

L’escriptora sense fronteres és el setè títol de la col·lecció “Els llibres del petit sàpiens”, una col·lecció que vol apropar grans personatges de la història amb tot el rigor i voluntat divulgadora que caracteritza l’univers Sàpiens i Petit Sàpiens, els títols anteriors que podeu gaudir són: “El gran conqueridor. Les fabuloses aventures del rei Jaume I”, “La primera astronauta. Valentina Tereixkova i a conquesta de l’espai”, “Un geni irrepetible. Tots els secrets de Leonardo da Vinci”, “La gran faraona. Hatxepsut i les meravelles de l’Antic Egipte”, “El bandoler llegendari. Joan de Serrallonga i la vida fora de la llei” i  “La caçadora de dinosaures. Mary Anning i l’apassionant món de la prehistòria”

En aquest darrer volum apropen aquesta autora cabdal de les lletres catalanes als més menuts de la casa descobrint-los la seva vida apassionant i els fets històrics que van marcar-la, així com les seves principals obres, explicades d’una manera senzilla i entenedora per al púbic infantil.

El text signat per Teresa Muñoz a qui coneixem de novel·les com “Com si fos ahir” o “Des del balcó”, és molt concís i alhora proper amb el petit lector, ens presenta a la protagonista com algú de la família de qui podran tenir grans records i alhora aprendre d’ella i de la nostra historia.

Les il·lustracions són de Alicia Caboblanco, totes elles a planes completes, semblen aquarel·les amb pinzellades detallades i juga amb els colors terrosos com si fossin en certa manera fotografies antigues.

Un volum de gran format, amb tapa dura  que també inclou material extra que poden consultar al web www.petitsapiens.cat/llibres  com: podcasts, quiz, interactius…

Un llibre que és un goig per a grans i petits i si accepteu un consell, una gran aposta per aquest Sant Jordi, una eina didàctica que gaudiran tant petits com grans.

Entrevista a Roger Bastida

Haig de reconèixer que sóc una apassionada de les obres literàries d’en Roger Bastida. 

Si vàreu gaudir descobrint un gran amor rere la pintura a la Barcelona pretèrita gràcies a La mirada de la sargantana i vàreu saltar la foguera de la seguretat cap a temps convulsos entre les planes de La llarga revetlla segur esteu esperant la darrera obra que neix de la seva ploma.

La seva dedicació a l’hora de documentar-se, la capacitat de crear ambients i telons de fons creïbles i cinematogràfics aprofitant la bellesa del propi moment és un dels punts forts que fan que la trama que desenvolupa a un ritme suau i pausat sigui esplèndida i amb uns protagonistes que esdevenen propers i és molt fàcil agafar-los estima.

A Sota l’ombra de la Washingtònia tornem a fer un viatge en l’espai i el temps per situar-nos a la Barcelona dels anys 20.

Una ciutat que batega al ritme de la cultura, l’expansió, l’arquitectura i les arts en general de la mà de la burgesia de les grans famílies que esdevenen influents.

És un cant a la vida i a la veritat.

Gràcies a Columna descobrireu el pes d’un cognom!

Tenint ja dues obres prèvies al mercat com vius aquest nou llançament? Qualsevol llançament editorial és motiu d’alegria. Pensa que els autors passem molt de temps escrivint i donant forma a les idees que tenim al cap. Suposo que també hi ha un punt de nervis, pel nivell d’exposició d’una cosa tan íntima com és una novel·la.

Com afrontes “la pàgina en blanc” avui en dia? És més fàcil tenint dues obres a les espatlles amb la corresponent experiència que et varen donar? No sabria què dir-te. Escriuré i publicaré mentre tingui alguna cosa interessant a dir. Tan bon punt la font s’assequi, deixaré d’escriure. El que em ve de gust, últimament, és jugar una mica, deixar-me anar. La pàgina en blanc sempre fa respecte, però encara tinc dues o tres idees al tinter que espero poder posar per escrit.  

Què creus que tenen en comú les teves tres històries? Sens dubte, totes tres volen ser recreacions més o menys fidels dels estils de vida de principis de segle passat. D’altra banda, totes tres juguen amb les cartes de la veritat, de la versemblança, de fer dubtar al lector sobre la plausibilitat d’allò que estan llegint.

Creus que en tens alguna que sigui la teva preferida? Això sempre és complicat de respondre... suposo que cada treball literari té parts que t’encanten i parts que t’horroritzen.

A la darrera entrevista et vàrem proposar que imaginessis que podies fer un viatge en el temps i l’espai per tal d’oferir un àpat amb grans escriptors i qui serien els convidaries. Avui et preguntem amb qui faries aquest àpat d’entre els personatges de les teves obres. Amb la Montserrat Casas de “La mirada de la sargantana”, la Mimi de “La llarga revetlla” i la Magdalena de “Sota l’ombra de la washingtònia”. De segur que soparíem estupendament bé, que és del que es tracta.

Quin és el pes real d’un cognom? Fins on ens pot condicionar haver nascut en una família determinada? El pes d’un cognom és totalment determinant, per bé i per mal, en la vida d’una persona. L’entorn on hem nascut ens reparteix les cartes amb les que jugarem la partida de la vida. Estem molt condicionats per la nostra família. 

Creus que totes les famílies tenen secrets o són dignes d’una novel·la? No, no totes les famílies tenen secrets. Hi ha famílies ben avorrides. Però totes les famílies són dignes de protagonitzar una novel·la. Tot depèn de com s’expliqui la història, més que de la pròpia història.  

Els teus protagonistes fugen dels perills de Barcelona però... No creus que els acaben perseguint d’una altre manera? Es pot fugir totalment del perill en èpoques convulses? Qui busca, troba. I els de “Sota l’ombra de la washingtònia” són perills buscats. Les èpoques convulses tenen un interès enorme, a nivell literari.

Va ser fàcil narrar l’evolució de la Cecília? Et vas inspirar en alguna dona del teu entorn? Suposo que tots els escriptors partim de coses que hem viscut per bastir els nostres personatges. Als meus llibres hi ha una mica de mi, però també de la meva família i els meus amics. 

Com  imagines la Diada de Sant Jordi d’enguany? Caurà en diumenge, i això no és habitual. Serà una jornada maquíssima, de segur.

Per a tu quina és la millor compensació: l’èxit de vendes, l’acceptació de la crítica o el reconeixement del teu públic? A una de les presentacions de “La llarga revetlla” se’m va atansar un noi per dir-me que la meva novel·la li havia estat de gran ajuda, que s’havia sentit molt identificat amb la història dels protagonistes. Si l’heu llegida ja sabeu per on vaig... 

Un llibre que t’hagi inspirat és...  “También esto pasará”, de la Milena Busquets.

Per acabar ens agradaria que ens responguessis a la pregunta de la casa. Quina és la pregunta que mai  t’han fet i creus essencial respondre? Ens la pots respondre?

 Una colònia, un plat, una textura, una cançó i una pel·lícula.  Una fragància oriental; la fideuà amb allioli; el nas d’un gos; qualsevol peça de son cubà; “Io sono l’amore”.  

 

Et desitgem tot l’èxit que mereixes amb aquesta nova aventura!

Àngela Sánchez Vicente

La Petita Llibreria