Harry Potter i les relíquies de la Mort

Arribem al final de la lluita, de la màgia més fosca enfrontada amb la llum de la esperança, amb uns amics que hem fet al llarg de set novel·les i que generació rere generació es mostrarà com una lectura juvenil imperdible.

J.K Rowling ens presenta Harry Potter i les relíquies de la Mort, o el que per a molts seguidors podria haver rebut el nom de l’entrega anterior segona part.

Avui Empúries ens presenta el volum definitiu on cada muggle podrà triar el seu exemplar depenent de la seva casa, així tenim la portada vermella de Gryffindor,  la blava de Ravenclaw, la groga  de Hufflepuff i la verda de  Slytherin.

Fem memòria, vàrem conèixer el món de la màgia i els seus personatges amb “Harry Potter i la pedra filosofal”, “Harry Potter i la cambra secreta” i “Harry Potter i el pres d’Azkaban”, vam gaudir d’un impàs ampliant el món màgic més enllà dels murs de Hogwarts a “Harry Potter i el calze de foc” i finalment arribem al preàmbul del final, a l’estratègia en front la lluita a “Harry Potteri l’ordre del Fènix” i “Harry Potter i el misteri del Príncep”.

Per primera vegada el comiat entre en Harry i els seus tiets i en Dudley és diferent, cosa que demostra com aquest darrer ha madurat i ha començat a comprendre moltes coses a les que els seus pares han preferit tancar els ulls.

En aquesta darrera aventura, acompanyarem en Harry, en Ron i la Hermione a la recerca i destrucció dels fragments de l’ànima del senyor Tenebrós, i dins d’aquesta narració en descobrirem una d’altra “Les relíquies que de la Mort”, la Vareta d'Àlber, la més poderosa del món, la Pedra de la Resurrecció, que reviu els esperits durant una estona i la Capa d'Invisibilitat que van ser lliurades a tres germans que es van trobar a la mort en un camí.

L’enfrontament està servit entre els cavallers de la mort i els lleials al bé, incloent-hi l’exercit d’en Dumbledore, de la mateixa manera que en Harry es veurà les cares amb en Voldemort i només un d’ells sobreviurà al poder de l’altre.

Un aspecte a destacar i únic entre totes aquestes novel·les és l’epíleg on parla de dinou anys després i deixa la porta oberta a una nova aventura on potser el nostre trio no sigui el protagonista però si un suport important per la trama.

El llibre conclou amb: "Feia dinou anys que a en Harry no li feia mal la cicatriu. Tot anava bé."

Una època acaba i una nova comença. Que la màgia i la innocència us acompanyi en els vostres somnis.

 

 

Tutankamon. El descobriment de la Tomba

Avui aprofitem per celebrar amb els amants de la Historia antiga una novel·la pel públic juvenil que he gaudit molt.

Reconec que sóc una apassionada de l’Antic Egipte, de la seva historia, la seva cultura i els seus secrets, no és gens fàcil no admirar la construcció de les piràmides o la conjunció d’uns Deus capaços de jutjar en últim instant el cor humà amb una ploma, molts són els que s’han recolzat en aquestes histories per crear superherois, sèries, pel·lícules i novel·les, però molt pocs són els que h han plantejat per adolescents.

Maria Carme Roca, autora que destaca per la seva prosa nítida i contundent, per buscar el rerefons de les coses i apropar-les a tots els públics ens regala de la mà de Barcanova un títol que jo recomano de tot cor.

Tutankamon. El descobriment de la Tomba és una historia amb fonaments reals i amb la creació de personatges sòlids que evolucionen creant un tot molt real, les descripcions són molt acurades, la sorra del desert i el sol cremant us acompanyarà en aquesta gran aventura que compleix cent anys des de que l'arqueòleg Howard Carter va descobrir, a la Vall dels Reis, la tomba del jove faraó Tutankamon.

Aquesta història s’intercala a la novel·la amb el seu passat durant la dinastia XVIII de l'antic Egipte, temps en què va governar Tutankamon.

Així és com acompanyarem a Howard Carter en el descobriment de la tomba de Tutankamon, la tomba KV62, un fet que fins i tot avui en dia és noticia i capaç de crear encara especulacions sobre el faraó nen.

I també coneixerem com era la vida a l’Antic Egipte, a l’Imperi Nou. Dinastia XVIII. Segle XIV aC, mentre va regnar un faraó que fou i serà immortal.

Seria molt senzill dir són dos fils històrics que s’uneixen per una descoberta, un punt fix a la historia de la humanitat però aquesta novel·la li dona un cop de personalitat amb un personatge que amaga un gran secret, l’Ibrahim, un home que treballa a l’excavació i que no s’alegra gens del gran descobriment, el motiu l’haureu de descobrir vosaltres entre les planes d’aquesta jove i gran novel·la.

La reina de la novel·la històrica per a tots els públics us convida a viatjar per la sorra del temps.

 

Eufòria

Avui comencem la setmana amb una novel·la potent, d’aquelles que et fan pensar, que amaga sentiments i veritats entre línies i que ens mostra de manera ficcionada part de la realitat amagada d’una gran autora.

Els nostres amics de l’Editorial Les Hores ens presenten la novel·la Eufòria de Elin Cullhed, Guanyadora de l’August Prize for Fiction 2021 Finalista de l’Strega Prize Europeu 2022 Finalista Prix Medicis a la categoria de ficció traduïda.

En aquesta novel·la ens trobarem amb Sylvia Plath, al seu darrer any de vida, comença estant embarassada del seu segon fill i ens mostra una Sylvia que no ha de ser només recordada pel seu tràgic final o per les seves obres (que fonamenten en certa manera aquesta gran aposta), sinó que ens presenta una dona vital, amb ganes de viure, d’absorbir tot allò que la rodeja i que alhora és mare, filla, esposa, escriptora, així és com ens la presenten en la contraportada: “Ella i Ted Hughes s’han llançat: renovar una antiga vicaria lluny de la remor de la gran ciutat i formar una família en un regne propi. Abans que arribessin els nadons, en Ted era el seu company en tot, eren dos intel·lectuals assaborint la vida i agafant-ne el que volien. Però ara ell desapareix fàcilment al seu estudi per escriure mentre la Sylvia ha de tenir cura dels petits. Ella vol escriure, estimar, viure i deixar la seva empremta al món. Però, en què rau la seva immortalitat? En els nens que nodreix amb el seu cos o en les paraules que aboca al paper en els moments robats? La Sylvia Plath d’Elin Cullhed dona veu a les dones que tenen un peu en la domesticitat i l’altre en la creació artística, en un context social basat en una presumpció d’igualtat que poques vegades és real”

Així és com l’autora crea una realitat ficcionada amb base real on dins d’una relació tòxica marcada per la lluita d’egos, on un marit decideix buscar llibertat i donar prioritat a la seva carrera i on una altre dona atrapa els seus pensaments...

La Sylvia és sent sobrepassada, esgotada, tot el pes de ser pares cau sobre ella i alhora la seva vida com a dona o persona té poc espai en el global de la seva vida, cosa que la fa apagar-se mica en mica.

Aquesta novel·la és un tribut a una ment brillant que convida als lectors a viure emocions a flor de pell, és com sentir-se atrapat en una realitat angoixant i on la soledat cada cop és més dura encara que la nostra protagonista li planta cara amb ungles i dents.

L’autora ho copsa a la perfecció ja que quan va escriure aquesta obra ella tenia tres fills petits, és la dona d’un altre escriptor i ha de fer jocs malabars per trobar el seu espai vital individual per plasmar la seva genialitat al paper.

No podem oblidar-nos de la gran tasca de traducció de Meritxell Salvany qui manté ferma la veu de la autora en tot moment.

No deixeu perdre la oportunitat de descobrir una ment prodigiosa oblidant el seu final, aneu un pas enrere i acompanyeu-la en vida.