Harry Potter i les relíquies de la Mort

Arribem al final de la lluita, de la màgia més fosca enfrontada amb la llum de la esperança, amb uns amics que hem fet al llarg de set novel·les i que generació rere generació es mostrarà com una lectura juvenil imperdible.

J.K Rowling ens presenta Harry Potter i les relíquies de la Mort, o el que per a molts seguidors podria haver rebut el nom de l’entrega anterior segona part.

Avui Empúries ens presenta el volum definitiu on cada muggle podrà triar el seu exemplar depenent de la seva casa, així tenim la portada vermella de Gryffindor,  la blava de Ravenclaw, la groga  de Hufflepuff i la verda de  Slytherin.

Fem memòria, vàrem conèixer el món de la màgia i els seus personatges amb “Harry Potter i la pedra filosofal”, “Harry Potter i la cambra secreta” i “Harry Potter i el pres d’Azkaban”, vam gaudir d’un impàs ampliant el món màgic més enllà dels murs de Hogwarts a “Harry Potter i el calze de foc” i finalment arribem al preàmbul del final, a l’estratègia en front la lluita a “Harry Potteri l’ordre del Fènix” i “Harry Potter i el misteri del Príncep”.

Per primera vegada el comiat entre en Harry i els seus tiets i en Dudley és diferent, cosa que demostra com aquest darrer ha madurat i ha començat a comprendre moltes coses a les que els seus pares han preferit tancar els ulls.

En aquesta darrera aventura, acompanyarem en Harry, en Ron i la Hermione a la recerca i destrucció dels fragments de l’ànima del senyor Tenebrós, i dins d’aquesta narració en descobrirem una d’altra “Les relíquies que de la Mort”, la Vareta d'Àlber, la més poderosa del món, la Pedra de la Resurrecció, que reviu els esperits durant una estona i la Capa d'Invisibilitat que van ser lliurades a tres germans que es van trobar a la mort en un camí.

L’enfrontament està servit entre els cavallers de la mort i els lleials al bé, incloent-hi l’exercit d’en Dumbledore, de la mateixa manera que en Harry es veurà les cares amb en Voldemort i només un d’ells sobreviurà al poder de l’altre.

Un aspecte a destacar i únic entre totes aquestes novel·les és l’epíleg on parla de dinou anys després i deixa la porta oberta a una nova aventura on potser el nostre trio no sigui el protagonista però si un suport important per la trama.

El llibre conclou amb: "Feia dinou anys que a en Harry no li feia mal la cicatriu. Tot anava bé."

Una època acaba i una nova comença. Que la màgia i la innocència us acompanyi en els vostres somnis.