La clau de les emocions

Avui ens retrobem amb la col·lecció Emocions, una de les meves debilitats a la lectura. Aquesta petita gran col·lecció de l’Editorial Comanegra em té el cor robat.

Tots els seus títols ens poden ajudar en algun moment de la nostra vida i sobretot a créixer com a persones, a ajudar els altres i a comprendre el món que ens envolta des de diverses perspectives.

La Silvia Congost ens presenta La clau de les emocions, un relat que amb la seva portada ens diu més del que sembla, una gàbia d’or amb la porta oberta és el que primer em va cridar l’atenció, però quan et fixes en la resta podem observar un fons verd clar ple d’ocells que volen en llibertat, sols, en parella o en grup.

Una metàfora molt potent del que viurem amb la nostra protagonista, l’Alicia és una dona engabiada en una parella tòxica, en Sergi l’ha anat aïllant del món i la seva millor amiga, la Mia li dona una empenteta perquè vagi a veure el seu “salvador” l’Armand un gran psicòleg.

L’Alicia té un dur camí per endavant però el primer pas ja l’ha fet, a buscat ajuda per retrobar-se a si mateixa i fer el que sap que necessita, apartar-se d’en Sergi i tornar a ser ella mateixa.

El seu camí la portarà a enfrontar-se amb tres emocions molt poderoses, la por, la culpa i la pena.

Ella té por del canvi, creu que si llença la tovallola és com si acceptes la seva derrota i que el seu fracàs serà visible per a tothom, però ha d’aprendre que la gent veu el que vol veure i sobretot allò que nosaltres els mostrem.

És valenta i capaç de donar el pas que feia temps ja va intentar fer però com a víctima de xantatge emocional no va donar i ara és el moment.

L’angoixa que pateix i el seu sofriment l’han tancat encara més en aquesta gàbia d’or però sempre serem capaços de trobar la clau que ens deixi volar de nou i si per poder fer-ho necessitem ajuda ho hem d’acceptar, no és una derrota, per a mi és valentia de com recuperar la pròpia vida.

Aquest relat és molt revelador i colpidor, la prosa de l’autora ens mostra la seva psicologia i ens convidar a ser molt empàtics amb l’Alicia, a veure les coses des del eu punt de vista i alhora descobrir com els lligams es van trencant i es va transformant.

Amb ella descobrirem que l’amor i les relacions de parella han de ser sanes, racionals, coherents i plenes per a totes dues persones.

No podria acabar aquesta reflexió sense presentar-vos el seu subtítol: El camí per descobrir la llibertat d’estimar. 

 

 

La mida justa

Per Àngela Sánchez Vicente

Si un autor ens ha sacsejat el món interior a la joventut ha estat sense cap mena de dubte en Jostein Gaarder amb la seva aclamadíssima obra El món de Sofia.

Una lectura obligatòria o recomanada a la secundària en molts casos o posada en el focus en el si de les famílies, gairebé tots hi hem entrat i hem sortit una mica trasbalsats.

Moltes idees arran d’una obra, molts pensaments, frases per al record... Una obra a la que a vegades va bé tornar per analitzar com som i on estem.

Ara torna a les nostres mans amb una obra més madura titulada La mida justa.

Aquesta obra té tots els ingredients de la seva prosa que ens va encisar i alhora li atorga més relleu i noves temàtiques per un públic més adult en que s’analitzen temes més complexos de la vida.

Presentats amb respecte, amb apropament i molt contextualitzats amb el món emocional del protagonista podem extreure’n grans lliçons de vida.

És, un cop més, un llibre que et canvia les perspectives i encara més avui en dia en que tots estem amb els sentiments a flor de pell i amb el món emocional revolucionat.

Gràcies a la tasca de traducció de la Carolina Moreno Tena podem conèixer a l’Albert, en nostre nou amic al que acompanyarem per el seu propi viatge interior arran d’una noticia tremenda.

Surt de la visita a la seva metgessa i ex-amant amb el pitjor dels diagnòstics que podia imaginar.

Just està sol doncs la seva dona esta de congrés a l’altre punta del món i ha de prendre una decisió gegant en un període de temps massa curt.

Només se li acudeix acudir al seu refugi, a la cabana prop de l’estany per poder pensar amb més claredat i la màxima pau possible.

El retrat de la nit en que es dedica a omplir planes i planes d’un vell quadern ens submergeix en el seu pensament, en el seu passat i en el futur que havia imaginat.

És una nit en que se’ns dóna a conèixer sense cap tabú i sense cap prejudici... Com aquell que ja no té res a perdre.

L’amor per l’Eirin, per al seu fill i per la seva néta, la descoberta de la cabana, l’entusiasme per l’astrofísica, secrets i confessions.

El diumenge rep la visita d’un home que li ha de donar un missatge...

Seran bones noticies?

No us avançarem res que sigui clau de la lectura ja que heu de ser vosaltres qui gaudiu i patiu les hores que passa a tan minúscul i silenciós indret.

És una proposta que ens apropa Amsterdam amb una majestuositat increïble.

No el deixeu escapar!

I reflexioneu si us plau! És una lliçó de vida per la pròpia vida!

 

La força d'un destí

Sabem de bona tinta que tenir entre mans una obra d’en Martí Gironell és tenir la seguretat de llegir una bona novel·la, gaudir de grans protagonistes i conèixer la historia d’allà on es situa l’acció.

Si bé ja us va encisar amb “El pont dels jueus”, “La venjança del bandoler”, “L’arqueòleg”, “L’últim abat”, “El primer heroi” i “Strappo” us heu de rendir a La força d’un destí.

En aquesta novel·la que ha estat la guanyadora del Premi Ramón Llull 2018 fareu un viatge sense escales al Hollywood de les grans estrelles de la mà d’un somiador.

Us asseguro que és un viatge que us trastocarà i us emocionarà.

El nostre nou amic i protagonista és en Ceferino Carrión que als seus vint-i-un anys fuig de l’Espanya franquista cap als Estats Units embarcat en el seu somni i creient fermament en el seu potencial.

A Nova York canviarà d’identitat i passarà a ser en Jean Leon i a l’últim segon s’escapa d’anar a la Guerra de Corea i fuig cap a Hollywood, el seu destí final.

Un cop allà i víctima de la seva pròpia sort i tenacitat coneixerà al gran James Dean i idearan un gran restaurant, malgrat la mort de la cèlebre estrella es decideix a seguir el seu somni i obre La Scala, us establiment top que freqüentaran les celebritats i les seves anècdotes.

Per fer el seu somni encara més rodó creu que fa falta un vi propi, i no hi ha indret al món millor que a les terres del Penedès. 

No l’espanta el nou idioma que ha d’aprendre, els reptes, els riscos, la ciutat de les estrelles venint de tanta foscor, la ciutat del llibertinatge venint de tanta repressió, la ciutat excessiva venint de tantes mancances... És un heroi fet a si mateix i pot adaptar-se a totes les circumstàncies i aprendre’n alguna cosa.

Una historia de clarobscurs, de contrastos però per sobre de tot d’un petit somiador que ens mostra que cap somni és massa gran.

Mentre un pugui somiar un somni aquell és manté viu. Cal veure les senyals i aprofitar-les per anar tirant endavant la pròpia cursa vital i no desinflar-se davant les adversitats.

De la mà de labutxaca us convidem a conèixer a un personatge singular del qual hem d’aprendre molt i alhora ens retrobem amb la prosa d’un dels nostres autors de referència.

Què més es pot demanar? Potser una copeta de vi del Penedès per completar la lectura!

No ho dubteu! Llegiu-lo, desgraneu totes les lliçons que en Ceferino ens vol donar i si no heu llegit les altres obres del autor ja esteu trigant!

Vinga, en Ceferino us espera a les llibreries per tal que l’acompanyeu al viatge de la seva vida!

 

 

El missatge de Pandora

Sempre que cau un dogma, neix un nou món.

Quina gran veritat per presentar-nos El missatge de Pandora, la darrera obra del reconegut Javier Sierra, autor de títols com “El fuego invisible” i que ens fa arribar Columna Edicions.

La portada ja em va cridar l’atenció només veure-la, una dona vestida de fosc que en certa manera s’amaga en el fons per mostrar-nos una esfera brillant que sosté a les mans i que es veu rodejada per estrelles i el firmament de l’univers.

Sempre que llegeixo el nom de Pandora recordo la mitologia clàssica, un mite que va caure en la temptació d’obrir la caixa dels trons, per dir-ho d’alguna manera i va deixar escapar els mals al món.

En aquesta obra epistolar la tieta de la Arys li escriu una carta on recorda el seu darrer viatge i a partir del seu relat en fa una reflexió sobre la historia de la humanitat i del futur.

L’autor ens situa al dia d’avui, a demà... a l’època que per desgràcia vivim on una pandèmia està canviant la nostra manera de viure, d’entendre les coses i de relacionar-nos.

Així és com acompanyarem a l’Arys mentre llegeix la carta per un viatge on ens trobarem a personatges peculiars que plantegen dubtes als lectors i els demana tenir la ment oberta.

I si les pandèmies no tinguessin un origen a la Terra? I si fossin el resultat de pols estel·lar o d’un meteorit? A partir d’aquest punt es barreja amb gran art la ficció i la realitat, dades històriques, científiques, la mitologia clàssica... totes elles ens volen mostrar que les pandèmies han acompanyat la historia de l’home des de fa mil·lennis obligant-nos a evolucionar.

Una obra molt curta però que fa rumiar, la prosa de l’autor és planera i diu el que vol dir sense donar-hi moltes voltes, les descripcions són acurades i el fet de presentar una epístola i donar la opció al lector de sentir-se el protagonista al llegir-la juntament amb l’Arys personalment m’agrada molt. Això si, descobrireu un final poc esperat i sorprenent.

La prosa ve acompanyada de il·lustracions mida full complert en blanc i negre on juga amb les tonalitats de gris, les llums i les ombres, cada una d’elles molt adequada a la narrativa del moment.

Esteu davant d’un viatge al passat, massa curt pel meu gust ja que no l’he pogut deixar de llegir, encara que hi ha hagut alguna puntualització que he rellegit ja que m’ha fet pensar i obrir la ment.

Aquí us deixo les seves primeres planes.