La clau de les emocions

Avui ens retrobem amb la col·lecció Emocions, una de les meves debilitats a la lectura. Aquesta petita gran col·lecció de l’Editorial Comanegra em té el cor robat.

Tots els seus títols ens poden ajudar en algun moment de la nostra vida i sobretot a créixer com a persones, a ajudar els altres i a comprendre el món que ens envolta des de diverses perspectives.

La Silvia Congost ens presenta La clau de les emocions, un relat que amb la seva portada ens diu més del que sembla, una gàbia d’or amb la porta oberta és el que primer em va cridar l’atenció, però quan et fixes en la resta podem observar un fons verd clar ple d’ocells que volen en llibertat, sols, en parella o en grup.

Una metàfora molt potent del que viurem amb la nostra protagonista, l’Alicia és una dona engabiada en una parella tòxica, en Sergi l’ha anat aïllant del món i la seva millor amiga, la Mia li dona una empenteta perquè vagi a veure el seu “salvador” l’Armand un gran psicòleg.

L’Alicia té un dur camí per endavant però el primer pas ja l’ha fet, a buscat ajuda per retrobar-se a si mateixa i fer el que sap que necessita, apartar-se d’en Sergi i tornar a ser ella mateixa.

El seu camí la portarà a enfrontar-se amb tres emocions molt poderoses, la por, la culpa i la pena.

Ella té por del canvi, creu que si llença la tovallola és com si acceptes la seva derrota i que el seu fracàs serà visible per a tothom, però ha d’aprendre que la gent veu el que vol veure i sobretot allò que nosaltres els mostrem.

És valenta i capaç de donar el pas que feia temps ja va intentar fer però com a víctima de xantatge emocional no va donar i ara és el moment.

L’angoixa que pateix i el seu sofriment l’han tancat encara més en aquesta gàbia d’or però sempre serem capaços de trobar la clau que ens deixi volar de nou i si per poder fer-ho necessitem ajuda ho hem d’acceptar, no és una derrota, per a mi és valentia de com recuperar la pròpia vida.

Aquest relat és molt revelador i colpidor, la prosa de l’autora ens mostra la seva psicologia i ens convidar a ser molt empàtics amb l’Alicia, a veure les coses des del eu punt de vista i alhora descobrir com els lligams es van trencant i es va transformant.

Amb ella descobrirem que l’amor i les relacions de parella han de ser sanes, racionals, coherents i plenes per a totes dues persones.

No podria acabar aquesta reflexió sense presentar-vos el seu subtítol: El camí per descobrir la llibertat d’estimar.