Per Àngela Sánchez Vicente
Si un autor ens ha sacsejat el món interior a la joventut ha estat sense cap mena de dubte en Jostein Gaarder amb la seva aclamadíssima obra El món de Sofia.
Una lectura obligatòria o recomanada a la secundària en molts casos o posada en el focus en el si de les famílies, gairebé tots hi hem entrat i hem sortit una mica trasbalsats.
Moltes idees arran d’una obra, molts pensaments, frases per al record... Una obra a la que a vegades va bé tornar per analitzar com som i on estem.
Ara torna a les nostres mans amb una obra més madura titulada La mida justa.
Aquesta obra té tots els ingredients de la seva prosa que ens va encisar i alhora li atorga més relleu i noves temàtiques per un públic més adult en que s’analitzen temes més complexos de la vida.
Presentats amb respecte, amb apropament i molt contextualitzats amb el món emocional del protagonista podem extreure’n grans lliçons de vida.
És, un cop més, un llibre que et canvia les perspectives i encara més avui en dia en que tots estem amb els sentiments a flor de pell i amb el món emocional revolucionat.
Gràcies a la tasca de traducció de la Carolina Moreno Tena podem conèixer a l’Albert, en nostre nou amic al que acompanyarem per el seu propi viatge interior arran d’una noticia tremenda.
Surt de la visita a la seva metgessa i ex-amant amb el pitjor dels diagnòstics que podia imaginar.
Just està sol doncs la seva dona esta de congrés a l’altre punta del món i ha de prendre una decisió gegant en un període de temps massa curt.
Només se li acudeix acudir al seu refugi, a la cabana prop de l’estany per poder pensar amb més claredat i la màxima pau possible.
El retrat de la nit en que es dedica a omplir planes i planes d’un vell quadern ens submergeix en el seu pensament, en el seu passat i en el futur que havia imaginat.
És una nit en que se’ns dóna a conèixer sense cap tabú i sense cap prejudici... Com aquell que ja no té res a perdre.
L’amor per l’Eirin, per al seu fill i per la seva néta, la descoberta de la cabana, l’entusiasme per l’astrofísica, secrets i confessions.
El diumenge rep la visita d’un home que li ha de donar un missatge...
Seran bones noticies?
No us avançarem res que sigui clau de la lectura ja que heu de ser vosaltres qui gaudiu i patiu les hores que passa a tan minúscul i silenciós indret.
És una proposta que ens apropa Amsterdam amb una majestuositat increïble.
No el deixeu escapar!
I reflexioneu si us plau! És una lliçó de vida per la pròpia vida!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada