No és cap
secret si us dic que la darrera obra de Maria Barbal és totalment impressionant,
simplement intentaré destacar-vos unes quantes idees per tal que us llenceu a
la seva lectura!
De la seva
amplia bibliografia encara ens encisa la vigència i la bellesa estilística de
“Pedra de tartera” i d’altres obres destacades com “Càmfora”, “Carrer Bolívia”,
“País íntim”, “La pressa del temps” i “En la pell de l’altre”.
Si algun fet
és constant en les seves obres és la gentilesa d’apropar-nos a territoris que
desconeixem d’una manera molt directa i descriptiva juntament amb l’habilitat
de trenar unes trames que ens atrapen gràcies a uns personatges que són molt
treballats.
A la seva
nova obra A l’amic escocès trobareu una amistat entre dos homes
ben diferents que a pesar dels conflictes bèl·lics i personals que han viscut
sempre tenen un moment per recordar i remarcar la figura de l’altre en la
pròpia vida.
És entre
humans que ens humanitzem i per mostra la amistat d’en Benet Enrich i del seu
amic escocès George.
Són pols
oposats i arriben a la Guerra per motivacions ben diferents però sempre admiren
la fortalesa vital de l’altre.
La vida els
portarà a cadascun a viure un temps i unes vivències ben particulars que
compartiran de nou quan trenta anys més tard el destí els torni a reunir.
En un vaivé
de records i de la pròpia explicació de la vida de cadascun d’ells veurem com
la guerra afecta a qui la lluita i a tota la família que els envolta.
En Benet des
de ben petit ha viscut als Pirineus i abandona el seu somni artístic per la
Guerra i també sacrifica el seu amor amb l’Elvira. És com si la Guerra li
hagués pres tota la seva llum.
En George,
per la seva banda, esdevé periodista del Daily Telegraph.
Ambdós
marcats per tan durs esdeveniments però agraïts per l’amistat que els va unir a
l’hospital recorren els anys trenta i setanta de manera analítica i crítica.
És
emocionant i emotiu veure com una amistat en masculí pot créixer tant i
basar-se en valors tan bons com la lleialtat, l’admiració i la entrega.
Les
circumstàncies els uneixen i les seves vides s’entrecreuen per les ferides
viscudes.
Una gran oda
als supervivents, als que han patit guerres i a la generositat i caliu que es
crea entre humans quan es passen adversitats.
Amb
personatges que clarament fan un homenatge a Pedra de Tartera podem gaudir
d’una nova obra de l’autora tenyida de clarobscurs i d’una amistat ben
profunda.
Voleu
conèixer a aquests amics? Voleu saber que ha estat de les seves vides i de les
persones que estan al seu voltant?
Només
llegint-lo gràcies a labutxaca us
podreu retrobar amb una de les plomes més importants de les lletres catalanes.
