La favorita de l’Harem

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui us recomanem una novel·la negra que més d’un de vosaltres estàveu esperant.

Després de l’èxit de l’Harem del Tibidabo arriba La favorita de l’Harem.

De nou les lletres de l’Andreu Martín es mouen entre el negre elegant i el negre més sòrdid de la ciutat de Barcelona en una obra plagada de crítica social, comentaris àcids i personatges que no deixen pas indiferent.

Un cop més situem l’acció al harem més luxós de Barcelona mentre el seu regent, el conegut Emili Santamarta, es veu embolicat en una trama que el portarà de corcoll.

Haurà de defensar innocents davant de policies corruptes i estarà enmig de dos clans que es volen fer amb el monopoli del tràfic d’armes i drogues.

Per una banda hi ha els De Santiago i per l’altre els Klein. Els primers molt perillosos i sofisticats i els segons amb altes dosis de sang i brutalitat. Els Klein només ansien la venjança del seu fill Delfí.

En Mili es veu novament embolicat en situacions rocambolesques i tremedes que li robaran la son i la pau mentre la seva vida ja no és la que era.

Una obra molt coral on els personatges a mida que van desenvolupant les accions i la seva personalitat ens mostren una caricatura del món de les ombres barcelonines.

Un creu que de la ploma de l’autor ja s’ha dit prou en la novel·la que la precedeix però realment aquesta continuació no decep sinó que continua en la línia i encara crea nous misteris i reptes per la ciutat.

De nou, gràcies a Crims.cat podem gaudir del gènere negre amb qualitat i amb obres que valen la pena ser descobertes pel públic lector.

Sereu capaços de deixar-la escapar?

Us recomanem també que gaudiu de Historia de mort, Societat negra, La violència justa i el seu relat inclòs a Barcelona. Viatge a la Periferia criminal.

Un autor al que el negre li queda la mar de bé!

No trigueu massa a descobrir-lo!

El show de las marionetas

Hoy quiero presentaros un thriller que es solo la presentación de lo que nos espera, una primera entrega de una nueva saga aunque con final cerrado, se puede leer de manera individual aunque os aseguro que os quedareis con ganas de más.

Roca Editorial nos ofrece la novela ganadora del CWA Gold Dagger al mejor Thriller de 2019 y aunque no suelo fiarme de los premios esta vez he de reconocer que es más que merecido.

Gracias a Babelio he podido disfrutar de El show de las marionetas de M.W.Craven, una obra que se presenta con una portada bañada en fuego donde un titiritero juega con los hilos de la vida de sus víctimas, un verdugo que hace o que hace con sus razones.

En un condado al noroeste de Inglaterra, en Cumbria, lo que parece un asesino en seria, mutila y quema vivas a sus víctimas infligiendo el mayor dolor posible, todos los cuerpos aparecen en círculos de piedras antiguos, una investigación que parece ir enfriándose hasta que un tercer cuerpo aparece con el nombre de Washington Poe.

Un nombre curioso sino fuera que es el de un policía apartado del cuerpo y que vive en una granja alejado del mundo y si pudiera se alejaría de sí mismo. Es un hombre cínico, sarcástico, amante de saltarse las normas aunque ello le haya traído nefastas consecuencias.

Sin quererlo se encontrará al frente de una investigación que no quiere y con una compañera que no comprende, la analista civil Tily Bradshow, una joven antisocial, demasiado lista. Dos personajes que se complementaran a la perfección, ella aportará su luz y él su oscuridad.

Juntos seguirán los pasos de “el hombre inmolación” y por el camino Poe descubrirá que sabe más de lo que quiere saber sobre el caso, una carrera contrareloj dado la sucesión de victimas que van apareciendo en su camino.

Estamos frente a thriller que no deja respirar, con giros inesperados que dejan en jaque al lector, altamente adictiva y muy ágil gracias a sus capítulos cortos y a una narración en tercera persona que nos invita a acompañarlos.

He de destacar la prosa vívida del autor, sus descripciones detalladas y minuciosas tanto de los personajes, los hechos y el ambiente que les rodea.

Nuestros protagonistas no solo irán a la caza del asesino, sino que su evolución psicológica al complementarse irá en aumento creando unos perfiles sólidos para futuras investigaciones.

Si tuviera que describir este thriller en pocas palabras diría que es apasionante, sorprendente, duro, cruel, impactante y con los ingredientes justos y necesarios para que el lector quiera más.

Una apuesta segura para este inicio de año.

La sarbatana

Avui us tornem a recomanar un nou títol de Crims.cat, una col·lecció d’històries tenyides de negre que ve molt de gust encoratjar a llegir tant pels títols com pels autors diversos que les signen.

En aquest cas, la ploma que hi ha rere la nova obra és coneguda per tots, es tracta ni més ni menys que de l’aclamada i prolífera Isabel-Clara Simó, qui ahir ens va deixar.

Realment a la seva bibliografia personal hi ha títols de molts generes però aquest cop ha creat una novel·la on el contrast entre el paisatge bucòlic i els esdeveniments foscos que allà succeeixen estan en un debat constant.

És difícil que un autor amb tants títols a les seves espatlles sorprengui però les lletres de l’autora poden!

A l’obra La sarbatana coneixerem a l’Olga i a l’Ilya, una parella a la seixantena que decideixen retirar-se a un entorn preciós per gaudir del que els queda de vida amb un entorn que els ajudi a desconnectar i a fer un punt d’inflexió a les seves vides.

Poc esperen que el nou capítol vital que estan a punt d’encetar estigui ple de paranys i bromes del destí.

Ells tenen tota la intenció de viure el seu amor i la seva tranquil·litat a la casa de camp que s’han comprat però la casa del costat té nou propietari.

Qui hi viu? Qui és? I el més important... Com és?

L’Igor aparentment sembla un jove amigable, de gustos senzills i amb un caràcter un xic introvertit potser degut a que fa poc que és vidu.

Poc a poc i mentre es van coneixent surten a la llum infidelitats, confidències, recels, sospites, maltractaments, venjances... 

Tots tres entraran en una espiral en que cada pas pot donar lloc a un pas en fals i conèixer a l’adversari encara que sigui un mateix serà fonamental.

Tan idíl·lica és la parella de l’Olga i l’Ilya? Com els pot afectar l’Igor?

Una obra on la sinceritat és l’antídot i on els enganys es tornen cada cop més rebuscats i tortuosos entrant a un joc veritablement perillós.

Us ve de gust un passeig per aquest entorn preciós en aparença, amb secrets al vent i successos ben foscos amagats als armaris?

No us ho penseu més i descobriu la darrera obra d’aquesta magnifica autora a qui sempre portarem al cor.

Como ver nevar al sol

Hoy nos reencontramos con la pluma de Alexandra Roma, autora que personalmente me enamoró con “Un océano entre tú y yo” y la bilogía “Aura cambia las zapatillas por zapatos de tacón” y “Aura tira los tacones y echa avolar”.

Gracias a Babelio y a Plataforma Neo hoy os puedo presentar Como ver nevar al sol. Una historia de contrastes que se esconde tras un título metafórico de algo casi imposible pero, como bien se dice, no hay nada imposible.

Una novela juvenil, profunda, delicada y a su vez con momentos muy duros que nos mostrará la fuerza del amor, ya sea en forma de amistad, de lazos familiares o en un puro romanticismo capaz de hacer que el corazón salte de emoción o pueda romperse en mil pedazos.

Con su portada solo se nos presenta a su protagonista femenina, ella es Gabrielle y tal y como la vemos parece esconderse del mundo, mirada baja, pelo suelto y solo nos permite ver su perfil, es una joven tímida que vive en el Upper East Side de Nueva York con lo que comporta una vida bien aunque no en todos los aspectos.

Nuestro protagonista es Damien un joven del Bronx que ha tenido una infancia dura, con una familia muy complicada y que la autora le llevará a salir el pozo aunque pagará un alto precio. Un joven amigo de sus amigos, leal, valiente y capaz de luchar por aquello que realmente desea.

Dos vidas opuestas, dos mundos que colisionan y un futuro incierto que descubriremos en voz de nuestros protagonistas.

La autora nos presentara sus infancias, adolescencias y madurez, los capítulos se van alternando con una prosa al estilo carta en la que uno escribe al otro, así es como nos encontramos en dos líneas temporales, pasado y presente en busca del futuro.

Damien nos narrará desde el presente 2020 en Nueva York y Gabrielle desde el pasado en 2014 desde el Rancho Mirage en California. Sus dos voces nos mostraran dos realidades paralelas y distantes y a su vez conoceremos a sus amigos y familiares, unos personajes secundarios bien definidos que crean un núcleo perfecto.

La prosa es fluida y el hecho de ser estilo carta le da un plus de originalidad, al principio puede costar entrar en la dinámica pero una vez se entra en ella no se puede escapar, nos están escribiendo a nosotros con el corazón en la mano.

Las descripciones son cuidadas, la evolución de los personajes marcada, aunque creo que la que evoluciona más es Gabrielle, pasa de ser un patito asustado a un cisne blanco.

No sé si la autora lo ha hecho con intención o no, pero la dinámica actual de la narración, el hecho de tratarse de una pareja desigual socialmente y a su vez interracial me parece muy adecuada como lectura en las aulas.

Antes de terminar me gustaría comentar las ilustraciones que acompañan la prosa, todas en blanco y negro y a página completa, con un estilo nada infantil y que se adaptan a la perfección con lo que estamos leyendo.

 A partir de este momento os toca a vosotros, jóvenes lectores, escuchar sus historias y comprobar si serán vuestros nuevos mejores amigos o no. Yo apuesto a que si.

Jo hauria pogut salvar Lorca

Si sou fidels seguidors de les lletres del gran Víctor Amela esteu d’enhorabona doncs a més de tenir una novetat entre mans crec que estem davant de la seva millor obra.

De ben segur que us ha enamorat amb la seva prosa periodística a obres com “333 vitamines per l’ànima” o “Los inspiradores de Amela” i de ben segur que heu descobert el seu amor per les lletres a obres com “”Gairebé tots els meus secrets”, “Amor contra Roma”, “El càtar imperfecte” i “La filla del capità groc” però us asseguro que aquesta darrera obra manté el seu segell de qualitat però amb un extra de sensibilitat que ens ha encisat.

A l’obra Jo hauria pogut salvar Lorca el coneixerem més íntimament a ell i al seu avi que un dia li va dir aquesta frase “Jo hauria pogut salvar Lorca”.

En aquesta aventura ens remuntem a la vida de l’avi del autor narrada amb admiració, estimació i respectant al màxim el context històric en que s’emmarca.

En Manuel Bonilla era llaurador i pastor a l’Alpujarra i durant la guerra de Granada es va dedicar a “passar” a gent d’un bàndol a l’altre en un acte de generositat i molta valentia.

De família humil, sabia llegir gràcies als versos del Romancero Gitano que l’han acompanyat fins a la tomba i té moltes eines i molta voluntat per ajudar i servir.

Guanyadors si es pot dir així de la Guerra, ell i el seu amic Luis Rosales haurien pogut salvar al mestre de les lletres Federico Garcia Lorca. Per aquest fet sempre s’han sentit que havien perdut.

Van estar vivint amb ell uns dies tortuosos i foscos però a darrera hora l’escriptor va decidir que no abandonaria la seva terra posant la seva vida en mans del destí del conflicte.

Tremendament realista ens trasllada al temps de la Guerra al sud de la península i després fa un salt per tal de conèixer a la quinta del biberó de l’Ebre i posteriorment ens convida a veure com ell des d’infant ha admirat tímidament al seu avi.

És un tribut al seu avi, a molts valents, als que van patir la Guerra i tots els sotracs que vàrem acompanyar tan horrorós fet històric.

És emotiva, evocadora i ens mostra en un nivell molt elevat l’amistat entre homes d’honor i l’ànsia de millorar i créixer per ser millors persones.

Al tancar la darrera plana d’aquesta obra que ens ofereix labutxaca només se m’acut pensar en el que li passaria pel cap a l’avi del Victor Amela veient que l’escriptor Federico Garcia Lorca ha estat immortalitzat juntament amb ell gràcies a la ploma del seu nét.

També m’ha encantat veure com una frase l’ha marcat i l’ha portat a escriure sobre aquest fet.

L’autor és detallista, observador i molt amant de la historia. 

Ningú més que ell hauria pogut escriure una novel·la tan bonica sobre un període històric en que imperaven les ombres.

No us perdeu la oportunitat de descobrir a qui va poder salvar a Lorca!