La filla del rellotger

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui ens retrobem a l’aclamada autora de best sellers Kate Morton i us garantim que el seu prestigi en el món de les lletres no és atzarós sinó fruit de la constància, l’amor per les lletres i la capacitat per crear unes històries que deixen al món encisat.

Els seus èxits com “La casa de Riverton”, “El jardí oblidat”, “Les hores llunyanes”, “L’aniversari secret” i “L’últim adéu” l’han convertit en tot un boom literari recollint a cada passa grans crítiques i aplegant a milers i milers de lectors al voltant del món.

El seu retorn amb La filla del rellotger novament ens sorprèn gratament.

En aquesta obra narrada en el passat i en el present coneixerem un fet tèrbol que potser avui troba respostes gràcies a una jove inquieta.

Al passat, ens situem a l’any 1862 moment en que un grup d’artistes decideixen tancar-se a una mansió de Berkshire per tal de deixar anar la seva passió per l’art capitanejats pel Edward Radcliffe.

En aquelles estances es respira creativitat, inspiració i llibertat per ser com són però just quan l’estiu esta arribant a la seva fi troben a una dona morta d’un tret, una d’altre desapareguda i una joia de gran valor a la que se li perd el rastre. 

La vida de l’Edward mai serà la mateixa.

Fem un salt al temps i ens plantem gairebé a l’actualitat per conèixer a l’inquieta Elodie Winslow que al arxiu de Londres troba una cartera que la inquieta massa.

La cartera conté una fotografia en sèpia d’una dona victoriana i un quadern de dibuix en el que figura l’esbós d’una casa que podria ser el Brichwood Manor, la mansió dels misteris de l’Edward Radcliffe.

Els misteris són massa personals per ella i de seguida posarà en marxa la seva ment detectivesca per tal de trobar les arrels d’aquelles pertinences i dels misteris que amaguen.

Arribarà a trobar el que va passar? I els culpables? Quin vincle hi ha entre aquell fet i els seus protagonistes amb la seva pròpia vida?

La Birdie Bell, la filla del rellotger té totes les respostes. La sabrà trobar?

Aquesta obra és molt més que un misteri antic, és una reflexió sobre la bellesa, l’art, la riquesa, el poder, les enveges i les passions.

De la mà de  Rosa dels vents ens podem retrobar amb l’autora de best-sellers més captivadora dels darrers anys.

Podreu fugir dels seus encants? És una novel·la que no decep!

Espíritus inquietos

Por Ángela Sánchez Vicente

Hoy os acercamos una aventura de Sherlock Holmes, un nuevo misterio para uno de los personajes más queridos del género negro clásico.

Y me preguntaréis cómo puede ser que haya nuevas novelas de tan ilustre personaje y la única respuesta a este enigma es el gran trabajo de la autora Bonnie Macbird que se las ingenia una y otra vez para crear novelas protagonizadas por este icono de la cultura literaria respetando siempre el legado editorial de Arthur Conan Doyle y a su público fiel y crítico.

Tras el éxito de “Arte en la sangre” vuelve con Espíritus inquietos y según ha confirmado ya está trabajando en una nueva entrega.

Yo misma me cuestioné si la calidad, la ambientación, las descripciones y los misterios estarían a la altura y os aseguro que os sorprenderéis con el resultado de cambio de pluma.

Macabros asesinatos se combinan con el pasado misterioso de Holmes y sus habilidades para destilar brebajes prohibidos.

Isla Mclaren, una hermosa escocesa necesita de Sherlock Holmes en un caso en que los fantasmas y un secuestro se dan de la mano en las Highlands.

Tres casos se unen en el castillo de los McLaren y harán que nuestro Sherlock Holmes viaje hacia los escondites de su mente para encontrar respuestas a tan evidentes interrogantes siempre rodeado de unos personajes de lo más diferentes y pintorescos.

Secretos de familia, olor a whisky rancio y sombras harán que el camino hacia la verdad que ansía Sherlock Holmes no sea nada fácil. 

Watson deberá ayudarlo más que nunca y además se distraerá del mal de amores ya que ha sido rechazado por la bella Isla. Según Sherlock “Aunque puede que usted no sea muy brillante, Watson, nuestras conversaciones suelen servir para iluminar mis propios procesos mentales”.

Es tremendamente oscura, con el ambiente tradicional de Conan Doyle y los personajes trabajados a un profundo nivel psicológico para dar un gran volumen a la narración.

Es un misterio que engancha y que deseamos descubráis por vosotros mismos.

Es ideal para los amantes de Sherlock Holmes, los amantes de las novelas negras detectivescas y en general para todos los amantes de las buenas letras.

Gracias a HarperCollins Ibérica descubriréis una novela ideal para este invierno.

¡No lo dudéis!

Es una obra maravillosa.

La barrera

Avui creuarem La barrera i descobrirem que s’amaga rere les ombres del Port Fòrum de Barcelona de la mà de Jordi De Manuel.

Estem davant d’una novel·la d’un gran autor que té el seu propi segell i que en aquest cas l’ha dinamitzat presentant-nos una novel·la breu, amb capítols curts, plena de diàlegs que li aporten un tempo presto, amb descripcions molt mesurades i uns protagonistes que ja coneixem.

L’autor els cedeix el protagonisme a  la caporal Lídia Sánchez i l'agent Pau Ribó, que ja havien aparegut en dues de les novel·les del cicle de l'inspector Marc Sergiot i que esperem que gràcies a aquesta novel·la sigui el principi d’una nova saga.

Aquesta historia és directa i poc rocambolesca, és concisa i podríem dir que en el moment que posa fil a l’agulla no deixa de donar puntades precises i mesurades.

La trama ens presenta en Gaspar Garín un jove tranquil, que és menja els entrepans de la mare, que puja i baixa la barrera del port per la nit, una feina relaxada que no li dona mals de cap fins que un dia descobreix moviments sospitosos que amaguen un entreteixit que el portaran fins als peus d’un precipici fosc i on descobrirà qui vol ser realment.

Aquests tres personatges es veuran las cares amb una trama de substàncies químiques, corrupció i on les persones més desvalgudes tenen totes les de perdre. Els nostres policies treballaran en l’Operació Amnèsia, nom molt apropiat com podreu descobrir amb la seva lectura.

Fins ara he parlat de tres protagonistes però pensant-ho bé la trama té pes per a si mateixa i són els personatges qui li donen veu en aquest cas.

M’agrada molt la prosa de l’autor però en aquest cas m’ha atrapat més en conjunt que en el detall, quan el llegeixo, com em va passar amb “Foc verd” és en els petits detalls on m’atrapava a una lectura pausada però profunda. En aquest cas no m’ha donat temps, he anat llegint i sense adonar-me ja havia devorat més de la meitat de la novel·la sense adonar-me.

De la mateixa manera que al jugar amb personatges coneguts pels seus lectors i per aquells que no els conegueu no heu de patir que us els presenta de manera que no queden llacunes i amb un punt clau de la ciutat me l’ha fet propera.

Esteu davant d’un crim dur, esgarrifós, d’aquells que posen la pell de gallina i alhora una historia de superació i valentia, o estupidesa, segons ho vulgueu veure.

Crims.cat gaudeix posant als seus lectors entre l’espasa i la paret, ens presenta una prosa negra tenyida de sang i segresta als lectors que no poden deixar de llegir. Tot un encert per part d’ells i un goig per a nosaltres, lectors segrestats per la lectura.

El llegat dels espies

John le Carré torna a les nostres mans per tancar el cercle que va deixar embastat fa vint-i-cinc anys i recupera el seu mític personatge i més famós espia en George Smiley que va aparèixer per primera vegada l’any 1961 en “Trucada per a un mort”

A El llegat dels espies ens presenta una historia on es conjuga el passat emmarcat per la Guerra Freda i el present, on més que oblidar el passat és vol tapar amb una estora ben gruixuda i decorar-ho amb el cap de turc de torn.

Sempre em sorprèn com l’autor encerta amb els títols de les seves novel·les, en aquesta ocasió sembla que en un joc de miralls el propi autor deixa part del seu llegat com a espia entre les planes d’aquesta brillant historia creuada.

Una trama os es qüestionarà la veritat, la justícia i el joc entre espies, els quals en un moment determinant de la historia foren considerats herois i ara seran investigats a petició d’una família que els ha demandat per la mort de dues víctimes innocents, Els fills d’Alec Leamas i Liz Gold reclamen una compensació per la pèrdua dels seus pares i demanen ajuda a Peter Guillam, deixeble de Smiley.

Moment en el qual ens podem plantejar la responsabilitat dels actes d’aquests espies com a resultat d’ordres i senyalant con a responsable el servei secret o deixant-los a la seva sort i senyalant-los a ells com a únics responsables d’un fatídic accident. De la mateixa manera com les relacions personals, el cor i la moral poden afectar en la tasca més difícil d’un espia.

L’autor té l’habilitat de dir més del que en lletres plasma entre planes, amb unes descripcions molt acurades i uns personatges gairebé reals ens presenta una novel·la equilibrada, amb girs argumentals plausibles, amb una trama complexa però molt ben construïda i un tempo narratiu que atrapa al lector.

Guillam serà la veu que ens parlarà a cau d’orella, en primera persona i sense artificis ni amagar la veritat anirà confrontant el que sap gràcies a les notes que es varen prendre en el seu moment amb els descobriments basats sobretot en diàlegs i interrogatoris que dinamitzen la narració.

L’autor ens portarà a un carrer de dues direccions i serà el propi lector qui haurà de decidir en quin d’ells vol circular, si el passat ens tira més o si és el present un reflex més veraç.

Tinc la sensació que John le Carré, als seus 86 anys vol anar tancant capítols de les seves histories, vol deixar al lector amb una narrativa completa, vaig tenir la sensació amb “Volar en cercles” on ens parlava d’ell i ara al recuperar un personatge icònic i tancar el seu fil sembla que es prepari per tancar portes i obrir-ne de noves.

labutxaca sempre ens regala una prosa majestuosa, però amb aquest autor supera sempre les expectatives del lector, personalment us recomanaria “L’espia que tornava del fred” que si ho pensem en perspectiva aniria després d’una part d’aquesta historia, “Infiltrat” o “Una veritat delicada”.

Us deixo les seves primeres planes en la veu de Guillam. No val fer d’espia, si comenceu a llegir no podreu parar fins a descobrir la veritat.