El llegat dels espies

John le Carré torna a les nostres mans per tancar el cercle que va deixar embastat fa vint-i-cinc anys i recupera el seu mític personatge i més famós espia en George Smiley que va aparèixer per primera vegada l’any 1961 en “Trucada per a un mort”

A El llegat dels espies ens presenta una historia on es conjuga el passat emmarcat per la Guerra Freda i el present, on més que oblidar el passat és vol tapar amb una estora ben gruixuda i decorar-ho amb el cap de turc de torn.

Sempre em sorprèn com l’autor encerta amb els títols de les seves novel·les, en aquesta ocasió sembla que en un joc de miralls el propi autor deixa part del seu llegat com a espia entre les planes d’aquesta brillant historia creuada.

Una trama os es qüestionarà la veritat, la justícia i el joc entre espies, els quals en un moment determinant de la historia foren considerats herois i ara seran investigats a petició d’una família que els ha demandat per la mort de dues víctimes innocents, Els fills d’Alec Leamas i Liz Gold reclamen una compensació per la pèrdua dels seus pares i demanen ajuda a Peter Guillam, deixeble de Smiley.

Moment en el qual ens podem plantejar la responsabilitat dels actes d’aquests espies com a resultat d’ordres i senyalant con a responsable el servei secret o deixant-los a la seva sort i senyalant-los a ells com a únics responsables d’un fatídic accident. De la mateixa manera com les relacions personals, el cor i la moral poden afectar en la tasca més difícil d’un espia.

L’autor té l’habilitat de dir més del que en lletres plasma entre planes, amb unes descripcions molt acurades i uns personatges gairebé reals ens presenta una novel·la equilibrada, amb girs argumentals plausibles, amb una trama complexa però molt ben construïda i un tempo narratiu que atrapa al lector.

Guillam serà la veu que ens parlarà a cau d’orella, en primera persona i sense artificis ni amagar la veritat anirà confrontant el que sap gràcies a les notes que es varen prendre en el seu moment amb els descobriments basats sobretot en diàlegs i interrogatoris que dinamitzen la narració.

L’autor ens portarà a un carrer de dues direccions i serà el propi lector qui haurà de decidir en quin d’ells vol circular, si el passat ens tira més o si és el present un reflex més veraç.

Tinc la sensació que John le Carré, als seus 86 anys vol anar tancant capítols de les seves histories, vol deixar al lector amb una narrativa completa, vaig tenir la sensació amb “Volar en cercles” on ens parlava d’ell i ara al recuperar un personatge icònic i tancar el seu fil sembla que es prepari per tancar portes i obrir-ne de noves.

labutxaca sempre ens regala una prosa majestuosa, però amb aquest autor supera sempre les expectatives del lector, personalment us recomanaria “L’espia que tornava del fred” que si ho pensem en perspectiva aniria després d’una part d’aquesta historia, “Infiltrat” o “Una veritat delicada”.

Us deixo les seves primeres planes en la veu de Guillam. No val fer d’espia, si comenceu a llegir no podreu parar fins a descobrir la veritat.

Dos en la tormenta

Entre Lores y piratas nos reencontramos con un nuevo título de la saga de “Los Malory” de la mano de Johanna Lindsey, una entrega muy ligada a la anterior “Persuasión” donde muchos secretos y mentiras serán descubiertos.

Aunque este título se puede leer de manera independiente, recomiendo encarecidamente que leáis la entrega anterior, dado que en este caso son complementarias y consecutivas.

Esta saga cuenta con doce títulos contando con Dos en la tormenta, una novela donde se conjugará la dualidad entre la tierra y el mar, el continente y las islas del Caribe, la nobleza inglesa y la piratería, pero sobretodo el odio y el amor.

Nos reencontramos con Jack Malory, la niña de los ojos de un padre sobreprotector y peligroso, una joven en su temporada de debutantes que se ha prometido no enamorarse tras haber sido secuestrada por “el bastardo”, un pirata del que escapó y aunque trate de negárselo y ocultarlo tras el odio, una parte de su corazón se quedó con él.

Jack es lista, intrépida, sabe defenderse, no es una damisela en apuros y cuando la mayoría de los hombres de la familia parten para detener a “el bastardo” y su jefe, de quien solo presuponen su identidad, nuestra joven amiga descubre que él está en Londres y querrá atraparlo con la ayuda de su hermano James y el bocazas de Percy, aunque como era de esperar el plan no sale muy bien y acaban los tres secuestrados de nuevo, aunque esta vez las cosas no son lo que parecen.

Damon se ve obligado a secuestrar a Jack, necesita pactar una tregua con el padre de ella para liberar a su propio padre y acabar con un enemigo común, aunque esta información se la reserva hasta estar seguro de poder confiar de Jack y sus amigos, pero sobretodo de lo que él siente por ella.

La travesía será de todo menos tranquila, intentos de fuga, piratas borrachos, un médico carnicero… quizás su plan tampoco acabe con él quiere.

Una historia bien tramada, con descripciones precisas que nos transportaran a la cubierta en alta mar, a sentir la brisa y el olor a salitre, al calor del Caribe y con una trama que se remontará años atrás y que descubrirá más de un secreto.

Sus personajes son maravillosos, unos caballeros e la nobleza lo más piratas y luchadores posibles, un pirata que es mucho más que ello, una venganza forjada por el odio y un profundo amor entre los miembros de una familia.

La relación prohibida entre nuestros protagonistas, su tensión sexual, sus diálogos punzantes e irónicos los llevará al precipicio al que ambos desean saltar.

B de bolsillo es como una fuente de inspiración para almas románticas, en este caso nos transporta a una aventura donde una mujer fuerte demuestra que el perdón es un arma poderosa y que arriesgarse por amor vale la pena. 

Un juego de máscaras los reencontrará más de una vez, pero aunque tras ellas intenten esconderse sus ojos mostraran con gran nitidez sus sentimientos más profundos.

El único problema que le puedo encontrar es que sus páginas vuelan entre las manos del lector y que sabe cómo dejarnos con ganas de muchas aventuras y romances más. Ahora solo nos toca esperar para descubrir que Malory será nuestro o nuestra próxima protagonista.

La balada del Max i l’Amelie

Avui tinc el gran plaer de presentar-vos la darrera novel·la d’un dels més autor preferits, David Safier torna amb la seva ironia i el seu saber fer a les nostres mans gràcies a Empúries.

Si ja ens va captivar amb les seves novel·les anteriors com “Maleït Karma”, “Jesús m’estima”, “Una família feliç”, “Mu!”, “28 Dies”, “Més Maleït Karma” i “Jo, jo, jo... i Shakespeare” ara torna amb La balada del Max i l’Amelie.

El destí o les estrelles es conjuren perquè en Max i la Cicatriu es coneguin. La cicatriu és una gossa que viu en un abocador a Nàpols, és un animal salvatge que ha de lluitar fins i tot amb els seus germans per poder portar-se quelcom a la boca.

En Max és un gos de casa, viu amb una família humana que el cuida i el protegeix però s’ha perdut i arriba a l’abocador. Allà tots dos començaran un viatge a la recerca de la família humana i encara que ens sembli l’inici d’una bonica historia aquesta va començar fa molt i molt de temps.

A partir d’aquest moment la Cicatriu serà l’Amelie, nom amb la que la menciona en Max, passaran moments molt difícils en el seu viatge, una historia dramàtica que l’autor suavitza amb un humor senzill i gens recargolat.

Dos personatges de mons diferents que juntament amb un tercer amb ganes de venjança ens explicaran una historia crua, intensa, dura, reflexiva, romàntica i que al llegir entre línies el lector farà el seu propi viatge.

En aquest cas l’autor li dona el seu toc personal amb la fantasia dotant als dos animals amb uns somnis estranys que els transporten en el temps, més allà en el passat on les seves vides ja es van anar creuant.

Les novel·les de David Safier són molt metafòriques, diu el que pensa però juga amb els personatges, aparta la humanitat de l’home i li dona en aquest cas a dos gossos que busquen una llar, una família... desitjos molt humans.

Amb aquesta dinàmica pot donar molt dramatisme a l’obra sense caure en el parany d’apartar-ne el lector qui amb la lectura vol fer fugir les cabòries, més aviat el convida a caure en el parany de no poder deixar de llegir. Crec que fins i tot hi ha algun moment que t’oblides que els personatges no són humans.

La seva prosa sempre és delicada, manté un tempo àgil i les descripcions són molt acurades però no s’hi entretén massa, deixa caure el pes de la historia en els personatges i els seus pensaments.

Estem davant d’una historia d’amor que no entén de distancies ni de temps.

Aquí us en deixo un fragment.

El Padrí

Avui parlarem d’un vell amic, potser dir-li vell és excessiu, però la novel·la El Padrí de Mario Puzo compleix cinquanta anys i Edicions 62 ens ofereix una edició molt acurada i elegant.

Amb una portada sòbria on juga amb el vermell de la sang, el negre de l’ànima i el blanc que remarca el caràcter dels lligams familiar. La vista no la podreu apartar d’en Vito Corleone, un fotograma de la pel·lícula “El padrí” on un impecable Marlon Brando recrea un personatge amb molts matisos.

He de reconèixer que fa molt de temps vaig veure la pel·lícula però sempre m’agrada anar a la font i no havia tingut la oportunitat de llegir-lo, així que res millor que triar un aniversari i la setmana més negra de la ciutat de Barcelona per fer-ho.

La historia comença en el casament de la filla petita de Vito Corleone, segons la tradició el pare de la núvia ha d’accedir als favors que li demanin, però quan en Virgil Sollozzo li demana protecció per la distribució de drogues aquest s’hi nega, no us penseu que es per bondat, sinó per que hi té més a perdre que a  guanyar.

“Don” Vito Corleone és el cap de la Cosa Nostra, la màfia siciliana establerta a Nova York i això li dona poder sobre les altres famílies qui li deuen un respecte basat sobretot en la por. El Don és un personatge capaç d’assassinar a sang freda, extorsionar, controlar la prostitució i alhora tenir una vida familiar on les dones queden apartades dels negocis dels homes encara que en la lectura es veu com elles són les veritables matriarques, cuiden de la família i fan ulls clucs als negocis dels seus marits.

L’autor donarà protagonisme a dos dels fills del Don, en Sonny qui es caracteritza per la seva violència, fet que el portarà a caure en mans dels seus enemics i en Michael, un dels personatges que més m’ha agradat, és un estratega, sap jugar molt bé i vigila tots els moviments. Aquest fet el farà semblar dèbil davant les altres famílies quan hagi de succeir al seu pare però sense fer soroll acabarà amb tots.

La prosa de l’autor manté un tempo irregular que s’adapta a la trama a la perfecció, rica en diàlegs que la fa amena a la lectura i uns personatges molt ben dibuixats que li donen solidesa a la historia.

Crec que el fet d’haver vist la pel·lícula primer m’ha facilitat molt la seva lectura però a l’hora he perdut la sorpresa, els girs narratius, els dubtes i les cavil·lacions dels personatges, si pogués triar crec que preferiria llegir primer encara que en aquest cas l’autor al fer-ne el guió va anar un pas més enllà.

Una historia de mafiosos de gavardina i barret, de grans armes, molta intel·ligència en alguns casos i gran estupidesa en d’altres. Una societat amb les seves pròpies normes, jerarquies i on qui la fa la paga.

És absolutament brillant, atrapa al lector entre conspiracions i joc brut de tal manera que acabarà sentint una gran empatia amb uns personatges capaços de fer el que sigui necessari per la família. 

Aquí us en deixo un breu fragment i la seva banda sonora, va ser agafar el llibre i la música va venir a la meva ment.

CONCURSO SAN VALENTÍN

En San Valentín queremos agradecer a tod@s l@s romántic@s que nos habéis acompañado durante este año compartiendo lecturas y opiniones.

Por ello hemos preparado un sorteo INTERNACIONAL para aquell@s que nos seguís. 

La ganadora o el ganador conseguirá el ejemplar en papel de “El futuro tiene tu nombre” dedicado por Brenna Watson. 

Los requisitos para participar son muy sencillos:

1.- Seguir el Blog de La Petita Llibreria (darle al botón de Followers)

2.- Responder a la siguiente pregunta en la entrada del Blog (solo las respuestas en el Blog serán tenidas en cuenta)

¿Cómo se llama nuestra protagonista?

3.- Si nos seguís en Twitter, Facebook o G+ y queréis tener más opciones de ganar podéis decírnoslo junto a vuestra respuesta, del mismo modo si lo retuiteáis o compartís.

4.- No nos digáis de donde sois, al ser un sorteo internacional no queremos que nadie piense que hay preferencias.

El concurso empieza YA y termina el día 13 de febrero. El nombre de la persona ganadora será anunciado el día 14, nuestro regalo de San Valentín y la autora os lo dedicará con mucho cariño.