After. Abans d'ella

Abans d’ella hi havia el buit.

Abans d’ella res no tenia sentit.

Abans d’ella no sabia el que era l’amor.

Quan ja tots donàvem per acabada la historia d’en Hardin i la Tessa, Anna Todd torna a l’atac per explicar-nos allò que no sabíem, els detalls més rellevants de la seva historia i el que el futur els depara a la parella estrella de la literatura juvenil d’aquest any. 

Si no heu llegit la saga After, jo us recomanaria que no comenceu per aquest volum encara que vingui numerat com a volum zero i seguiu la saga per ordre “After”, “After, en mil bocins”, “After, ànimes perdudes” i “After, Amor infinit”

AFTER. Abans d’ella és com un diari on es recopilen les dades més importants de la seva historia.

Aquest volum està dividit en tres parts, la primera s’amaga sobre el títol “Abans” i en ella l’autora ens explica la vida dels nostres protagonistes i els seus amics abans de trobar-se a la Universitat, allò que els marcarà per ser com són i aquells petits secrets que s’amaguen en ells i desitgen sortir a la llum, aquesta part la podríem llegir al principi de la saga, però si ho fem al final descobrirem allò que fa de cada personatje qui realment és.

La segona part d’aquest volum s’amaga rere “Durant” i en aquestes planes en veu d’en Hardin ens retrobarem amb la historia que l’Anna Todd ja ens ha anat explicant en els seus títols anteriors de manera resumida recollint allò que els va marcar més com a parella.

La tercera part d’aquest volum s’amaga rere “Després”, part inèdita on descobrirem que els depara al futur a la nostra parella i a alguns dels seus amics. En aquesta part descobrirem com aquell noi rebel i tatuat i aquella noia que semblava que no havia trencat mai un plat han aconseguit crear allò que realment volien.

Finalment hi trobarem un regal on l’autora ens parla d’ella, de la seva vida com escriptora, la seva vida personal i l’amor.

Columna ens regala un punt en l’infinit d’aquesta gran historia d’amor, de descobriment i de ressorgiment. Un fenomen wattpad que ha encisat a milions de lectors i que aviat arribarà a la gran pantalla amb Paramount Pictures.

Molts us preguntareu si aquest volum no és més que una manera d’allargar el xiclet de la historia, reconec que la part on recordem la historia que ja coneixem podria ser una mica més amplia com no ser-hi, però aquest fet queda compensat amb l’abans i el després d’uns personatges que tot lector acaba sentint com a amics seus, amb excepcions per descomptat.

Coques i pastissets. Mini Receptari

Per Maria Valle Viña

Arribem a l’últim mini receptari que ens apropa Cossetània Edicions, un mini receptari que com els altres tres el podreu trobar a un preu molt econòmic. En aquest cas trobem un receptari per als més llaminers ja que les receptes que hi veurem seran de coques i pastissets. 

Aquest llibre és un recull de les receptes més dolces de les comarques meridionals de Catalunya, Terra Alta i Ribera d’Ebre, a través de les receptes queda palès que la rebosteria és un aspecte important per entendre aquestes comarques i la seva manera de ser i de fer. El principal objectiu de les autores ha estat fer un recull que pugui servir a qualsevol persona per elaborar aquestes pastes a la cuina de casa seva i contribuir al fet que aquesta riquesa no es perdi. 

Una de les autores és Anna Llop, és mestra de català i especialista en Educació Infantil. Dedicada des de sempre a l'ensenyament, es considera una persona oberta a tots els corrents pedagògica. Compagina aquesta activitat amb la de mestressa de casa i amb altres aficions, com ara la cuina, el ganxet, la lectura i el cinema. 

L’altra autora és Laura Mur i Cervelló, parvulista, mestra de català i llicenciada en Ciències de l'Educació. Dedicada des de sempre a l'ensenyament, compagina aquesta activitat amb la família i amb moltes i diverses aficions, entre les quals destaquen la rebosteria i la narrativa.

Us deixo amb una recepta ben dolça que es diu “Cristines”: 

Ingredients: 4 ous, 400 g de sucre, ½ kg d’ametlla ratllada, ratlladura de llimona, neules.

Elaboració: pugeu les clares d’ou a punt de neu, a continuació, afegiu-hi amb compte el sucre, l’ametlla ratllada i la ratlladura de llimona. Pasteu-ho fins que ho vegeu tot ben lligat. Després poseu una culleradeta de pasta a sobre de la neula (hòstia) i una mica de sucre per sobre. Per acabar, poseu-ho al forn a temperatura baixa (130 ºC) fins que ho vegeu cuit. 

Bon profit! 

Tras un abanico

Hace muy poco fui seducida por “Tras una máscara” de Stella Knightley, en ella conocí no solo la vida de la que fuera cortesana en Venecia Luciana Giordano sino a la joven Sarah, una persona trabajadora y entusiasta de la historia quien a través del estudio del diario de Luciana descubrió muchos aspectos de su vida.

En el proceso cayo rendida a los encantos de Marco Donato, un hombre al que no ha visto nunca pero a quien abre su corazón aunque no resulte como ella quería.

Tras este desengaño y una vez terminada la tesis Sarah recibe la oferta de asesorar en una película que se rodara en Paris sobre la vida de Augustine Levert, una joven inocente, sensible y romántica que se verá traicionada en la vida y quedará al amparo de Arlette, la cortesana favorita de la época.

La vida de Augustine transcurría trabajando de sirvienta en su casa, hasta que en una de las visitas de los “amigos” de su señora conoció a Remi Sauvageon, a quien le entrego su corazón.

En Tras un abanico descubriremos como Remi no cumple con sus promesas y la joven Augustine se verá llevada por el camino de la perdición aprendiendo de la que fue su señora.

En este momento descubriremos que el amor puede ser fiel y eterno, que un corazón puede estar roto, pero que a finales del siglo XVIII lo importante era poder comer, tener un techo y que si la belleza acompañaba pero la fortuna no existía lo mejor era tener un protector aunque en sus manos solo fueras una muñeca de porcelana.

Sarah decide que para documentarse bien necesita saber más cosas sobre Remi y la casualidad, el destino o alguien que mueve los hilos la volverá a llevar a la biblioteca del Palazzo de Donato ¿Podrá recuperarle o lo perderá para siempre?

Esencia nos presenta esta segunda entrega que se puede leer de manera independiente, aunque se pierden matices, dado que la autora nos recuerda que sucedió con anterioridad, ya sea con reflexiones o con sueños donde Sarah fantasea con su desconocido Marco y calienta el ambiente.

La recreación de la época, las descripciones y los pequeños detalles hacen que el lector sienta una gran empatía por las dos jóvenes, no importa que sus historias disten en el tiempo, las dos son jóvenes que entregaron su corazón por amor y este murió lentamente y en agonía.

Las situaciones detalladas en el diario de Augustine son muy crudas y muestran como la vida de una cortesana no solo era recibir amantes generosos, también muestra a hombres crueles y como teniendo todo lo material estas se podían sentir solas dependiendo de la voluntad de otro.

Lástima que el miedo, las verdades a medias y la desconfianza hagan infelices a dos jóvenes parejas.

Afortunadamente en muy pocos días podremos acompañar a Sarah a Berlín en “Tras el telón”, quizás allí sea capaz de olvidar o de encontrar finalmente aquello que realmente su corazón desea.

Yo te miro

Debolsillo nos ofrece una trilogía de lo más sugerente, Yo te miro es su primera entrega que continuará con “Yo te siento” y “Yo te quiero”.

Yo te miro se convirtió de inmediato en un éxito de ventas y de crítica, alcanzando los primeros puestos en las listas de ventas. Con el respaldo de la crítica y de los lectores, la trilogía será publicada en todo el mundo.

Con esta novela descubrimos a su autora, Irene Cao, una joven italiana, licenciada en Clásicas y con un doctorado en Arqueología. Columnista en publicaciones femeninas, actriz, dobladora de películas y bailarina. Una mujer polifacética que ha de incluir en su currículo su nueva aptitud: escritora.

En Yo te miro, nos sentimos seducidos por el ambiente de Venecia, una ciudad resurgida del mar, donde se mezclan los rincones conocidos por solo sus habitantes y las zonas más turísticas, viviremos las Navidades y el Carnaval, el día a día de una ciudad que despierta de su pasado mostrando una cara más moderna que se obstina a aferrarse a su pasado y mostrar un esplendor único e incomparable.

Nuestra protagonista es Elena, una joven restauradora que se enfrenta a su primer reto como tal, ha de restaurar un fresco del siglo XVIII sobre el rapto de Proserpina. Elena es una joven seria, discreta y tímida. Su mejor amiga es Gaia, relaciones públicas, personal shopper, sus vidas son completamente opuestas, pero se complementan a la perfección, y su mejor amigo es Filippo, un joven arquitecto que bebe los vientos por Elena y que quizás sea más correspondido de lo que se espera.

Este triángulo que funciona perfectamente se desmorona cuando aparece Leonardo, un chef de renombre que obsesiona a Elena, la seduce y le muestra una parte de ella misma que desconocía, una sensualidad y un erotismo que le otorga el poder femenino, una seducción constante donde la única regla es no enamorarse.

Una relación tormentosa donde el frio de las normas colapsa con el calor de la pasión, una relación turbulenta donde los sentimientos afloran y dañan. Elena habrá de descubrir la respuesta a la pregunta del millón ¿Qué es el amor?, una relación basada en la sensualidad y la seducción es suficiente, o lo es un amor tranquilo y pausado basado en los cimientos de la amistad.

A medida que avanza la historia Elena cambia, deja a la solitaria Elena aparcada en el fondo de su mente y abre sus sentidos a experiencias nuevas, pero ¿esta nueva Elena será más feliz que la antigua?, ¿Conseguirá aquello que desea o lo perderá todo?

Una trama que atrapa y seduce, unos personajes complejos, con muchos claroscuros, unas descripciones del paisaje de la ciudad y de sus monumentos impecables. Si habéis estado alguna vez en Venecia os aseguro que reconoceréis algunos de los lugares, el aroma de sus mañanas y el sueño de sus posibilidades.

La autora pone de manifiesto sus propias dotes y conocimientos sobre arte en el personaje de Elena, un aspecto del personaje que además contrapone su clasicismo y su estilo frente a una nueva realidad.

He de reconocer que hay algún momento en el cual el lector puede llegar a pensar que las descripciones son excesivas, que el personaje de Elena más que evolucionar parece desquiciarse y descontrolarse, pero a veces el amor hace hacer locuras y creo que es el principio de una historia más grande que aún queda por contar y de algún secreto que desvelar.

L'hospital dels pobres

Si us agraden les novel·les ambientades a Barcelona on la realitat es ficciona de manera magistral, on la veracitat i la documentació en són l’eix vertebrador us heu de rendir a L’hospital dels pobres.

En aquesta gran obra la seva autora, la Tània Juste, ens explica fil per randa la construcció de l’Hospital de Sant Pau. 

En un temps convuls on la ciutat batega i es desperta del son dels dies més foscos les muralles medievals que envolten l’hospital de la Santa Creu cauen i mostraran una transició en l’espai arquitectònic sense precedent.

El nou segle està ple de joves arquitectes, metges, infermeres, artistes i ciutadans que ho donaran tot per la ciutat i per afavorir als desemparats.

La construcció es relata d’una manera minuciosa i tan descriptiva que és molt fàcil fer el salt, entrar a la novel·la i fer amistat amb els seus principals protagonistes. Sembla ficció tot el que ens narren però realment l’ésser humà és tremendament sorprenent i només cal apropar-s’hi per veure la grandària i el disseny del projecte.

Potser eren uns somiadors però l’hospital que hi havia no podia seguir tal com estava i la societat necessitava un lloc per acudir en els mals moments. 

Tothom que hi anava es sorprenia de l’estructura, els espais, els jardins, la unió d’interior i exterior i sobretot la bona vida que s’intentava donar als residents.

Realment l’home és un ser holístic i no només el guareix la química sinó que un lloc tan esplendorós els ajudava i a més ha esdevingut un símbol de l’arquitectura, la modernitat i el desenvolupament de la ciutat de Barcelona.

De la mà de labutxaca descobrim els fils que van moure la construcció d’aquest bell gegant que dorm al bell mig de la ciutat. Un emblema que deixa palès l’ànim pel progrés mèdic, arquitectònic i sobretot l’obertura del pensament i la consciència.

És el llibre ideal per als historiadors, per als metges, per als amants de la ciutat i per tots aquells que disfruten d’una gran novel·la on el rigor és la clau.

De moment només em cal dir que aquesta obra és un gran homenatge a una part de la ciutat i a tots els emprenedors que es van animar a tenir el coratge a anar contra corrent en un temps difícil.

Realment és molt bo però si encara no esteu convençuts demà mateix podreu llegir l’entrevista que la seva autora ens ha cedit amb la seva modèstia i generositat.

Animeu-vos i endinseu-vos a la lectura!

L'espectre

L’espectre és una de les novel·les més fosques de la saga que ens regala Jo Nesbo, aquesta és la novena entrega on en Harry Hole ens mostra un aspecte que havia mantingut amagat fins ara mostrant-nos una visió d’ell mateix força desoladora.

El nostre primer encontre amb en Harry fou a “El ratpenat” i de manera addictiva vàrem continuar coneixent les seves llums i les seves ombres, la seva vida personal i la seva vida professional sense oblidar les seves addiccions i manera de viure. Tot lector que ha caigut a la seva trampa a devorat la saga formada per “Escarabats”, “El pit-roig”, “Nèmesi”, “L’estrella del diable”, “El redemptor”, “El ninot de neu” i “El lleopard” que podeu trobar en català gràcies a Proa.

Aquesta entrega esta explicada a doble veu, per una part tenim la d’en Harry i per l’altre la de l’espectre qui ens explica entre planes la seva vida i el seu assassinat, una veu com un murmuri tronador que deixa al lector astorat esperant escoltar la seva veu de nou.

En aquesta entrega, quan en Harry Hole havia decidit quedar-se definitivament a Hong Kong rep la noticia que l’Oleg, el fill de la dona que s’estimava i a qui els lectors vàrem conèixer a “El ninot de neu”, ha sigut arrestat com acusat d’un assassinat, els lligams d’aquell amor perdut i un sentiment de pare amagat en el seu cor el farà tornar a Oslo per demostrar-ne la innocència.

Aquest fet obre velles ferides que guariran mica en mica i n’obre de noves mostrant-nos un personatge més humà, proper i alhora desconcertant.

És fascinant descobrir com una novel·la de més de sis-centes planes crea una addicció sana que transforma les descripcions detallades i les actuacions d’en Harry en un thriller digne de ser portat a la gran pantalla o transformat en una sèrie de televisió. 

El lector aconsegueix amb la prosa afilada i pulcra del lector crear una imatge mental molt nítida del que llegeix, acompanyarem al expolicia per camins segurs i perillosos a la recerca de la veritat.

El món on haurà de lluitar per la veritat el portarà cap al contraban de drogues sintètiques, el violí, de nova generació i policies corruptes que li complicaran l’existència, però també es cert que comptarà amb l’ajut de vells amics i coneguts.

En Jo Nesbo ens deparà un final obert i agosarat que deixa al lector amb ganes de més, d’acabar de descobrir realment tot allò que fa d’en Harry Hole ser qui és. Un gir inesperat, una veritat que sortirà a la llum i un interrogant que queda per resoldre i espero que per poc temps.

El món d’en Harry Hole està apunt de trontollar sota els seus peus.