Avui
us presentem una lectura que cal llegir amb el cor obert i les emocions a flor
de pell... no hi ha més remei... És una
obra tan humana, sincera, profunda, reflexiva, intimista i alhora amb una gran
evolució i creixement que aconsegueix tocar la fibra i fer que ens replantegem
la vida en si.
A
L’últim agost a Barcelona coneixerem
a la Gala i l’acompanyarem a la seva metamorfosi.
Ella
ha perdut, està perdent i s’està perdent... Només cal que trobi la brúixola
adequada i es trobi a ella mateixa i faci les paus amb el passat encara que mai
mes pugui ser la mateixa.
En
aquesta obra que brolla de la ploma sensible i esperançadora de l’Anna Gurguí ens trobem amb una obra que
reflexiona sobre una de les preguntes més importants que sempre tenen alerta
als humans.
La
finitud inquieta i alhora turmenta. Com s’ha de reaccionar? O més ben dit, Com
es pot reaccionar? Només si llegiu la novel·la que ens ofereix Columna ho descobrireu.
Quan vas sentir que el
món de les lletres t’estava esperant? Quan
em vaig adonar que comunicava millor els meus sentiments de forma escrita que
verbal. I que em podia imaginar mil històries escrivint, i que aquelles
històries que escrivia eren reals dins de les meves llibretes.
Com a lectora, estudiosa
de les lletres, escriptora i fundadora d’una agencia literària quina és la
qualitat que més aprecies en un escriptor? I la que menys? La que més aprecio és que l’autor m’atrapi
amb la seva veu, em sacsegi d’alguna manera. I la que menys, que un escriptor
tingui un ego de superioritat.
Un llibre que t’hagi inspirat és... Molts però per el moment que estic vivint, sent mare de dos fills petits,
El nudo materno de Jane Lazarre.
Si poguessis fer un viatge en el temps i l’espai i fer
un sopar literari amb grans autors de tots els temps, a qui convidaries? A molts però per com em van marcar quan els vaig estudiar i llegir, crec
que a Primo Levi, Baudelaire i Simone de Beauvoire.
Com va néixer la idea d’escriure sobre el dol? Em vaig adonar que fugir del dol només et crea més dolor. I que ens
ensenyen poc a enfrontar-nos a les pèrdues, a les morts, a les malalties, i
nosaltres també fugim d’això, preferim no parlar d’aquests temes, ens han
educat així, i crec que hauríem de fer un canvi, i ensenyar molt més a les
escoles a com gestionar el dol i les pèrdues. I parlar amb els nostres fills
d’aquests temes sense pors, que sàpiguen que això passa i passarà.
Creus que encara ara a la societat actual la mort i
tot el que l’envolta és com un tabú que no volem veure ni conèixer? Totalment. Sí que és veritat que poc a poc, veig que es va parlant més
però com he dit abans crec que s’hauria de fer molta més feina, i entendre que
la mort es part de la vida. Tot allò desconegut sempre fa por. Un contrast clar
és Mèxic allà fan pedagogia de la mort, la mort no és un antònim de la vida.
Creus que els humans, en general, creixem o ens
replantegem la vida quan se’ns posa la mort al davant? Sempre quan hi ha una mort d’algun conegut o familiar, sempre ens fa
replantejar-nos coses, o quan ens donen la notícia que tenim una malaltia, el
teu cap fa un clic.
Sé que és dur però creus que es pitjor perdre la vida
que havia somiat o l’amor del passat que sempre recordarà? Per mi és pitjor perdre la vida que havia somiat, l’amor del passat és
una cosa que almenys has pogut viure.
La pèrdua del Joan la treballa com un dol més? Creus
que és comparable una pèrdua que es tria amb la pèrdua final de la vida? No, no és comparable. Una pèrdua que tries, has pogut decidir, has tingut
la llibertat de decidir per molt mal que et faci, la mort d’algú que estimes és
un cop sec, que mai voldries viure.
L’acompanyament final que fa la Gala a l’Hug és
generosa i desinteressada. Com es tracta la malaltia a la societat actual? Ens
impliquem massa o fugim del problema si no ens toca massa d’a prop? Suposo que depèn de cadascú i de les nostres vivències. A vegades ens
pensem que no sabrem que dir-li aquella persona que s’està morint o està
malalta. La millor opció es acompanyar, ajudar, i si no saps que dir, no diguis
res, però estigues allà, al seu costat, escoltant música, llegint un llibre o
en silenci. Crec que és vital la companyia en aquella moments.
Li has atorgat a la Gala alguna característica teva? Sí, la seva addicció al cafè, i suposo que fer-se la forta davant dels
altres, quan potser per dins estàs trencada.
Sempre hi ha una escletxa d’esperança? Sempre s’ha de tenir.
Creus que seria bo que, ja des de les escoles i en
edats primerenques, es treballes molt més la intel·ligència emocional per tal
de fer front a la vida? Totalment, però no només des
de les escoles per mi els primers responsables som les mares i els pares hem
d’educar a través de la comunicació, estar amb els nostres fills, passar
moments amb ells de qualitat, jugar amb ells, parlar amb ells. Hi ha molts nens
que es senten sols i això fa que molts
des de petits ja tinguin un buit emocional difícil de solucionar.
Si poguessis posar un fil musical a
aquesta novel.la quina creus que seria la seva cançó? Per si demà no surt el sol de Joan Dausà.
A l’actualitat hi ha molts escriptors mediàtics o
d’altres que ni tan sols són ells els qui escriuen els seus llibres. Creus que
els escriptors de veritat com tu, aquells que en lloc de sang tenen tinta,
s’han de justificar massa sobre la feina que fan? No ho penso, crec que sí que ens costa més donar-nos a conèixer a nivell
de mitjans però també penso que quan un llibre funciona tot flueix.
Creus que ser escriptor avui en dia és més fàcil
perquè gràcies a les xarxes socials hi ha més interacció amb els lectors? No crec que sigui més fàcil, el que sí que gràcies a les xarxes i a
internet hi ha més oferta i més varietat. I que les xarxes ajuden molt més a
dóna visibilitat a noves veus i a nous talents.
Per a tu quina és la millor compensació: l’èxit de
vendes, l’acceptació de la crítica o el reconeixement del teu públic? El reconeixement del públic.
Si et prohibissin escriure o vincular-te a la
literatura... a què et dedicaries? Actriu de teatre.
Per acabar ens agradaria que ens responguessis a la
pregunta de la casa: Quina és la pregunta que mai no t’han fet i creus
essencial respondre? Ens la respons?
Creus que per ser escriptor/a has de tenir només
talent? Hi ha un professor que em va dir un dia que un escriptor ha de tenir un
50% de talent i la resta del % ha de ser constància, esforç i sacrifici. Pots
tenir talent però si no tens la resta difícilment arribis a res.
Moltíssimes
gràcies pel teu temps. Et desitgem l’èxit que mereixes!
Àngela Sánchez Vicente
La petita Llibreria
