Harry Potter i el pres d’Azkaban

Harry Potter i el pres d’Azkaban és el tercer volum d’aquesta saga signada per la vareta màgica de J.K.Rowling i que ens presenta labutxaca. Ja us vàrem presentar “Harry Potter i la pedra filosofal” i “Harry Potter i la cambra secreta” ara és el moment de tornar al principi de tot.

El que més crida l’atenció d’aquesta entrega és que el món d’en Harry, un jove adolescent que comença a sentir aquell pessigolleig de l’amor i alhora de ressentiment s’ha d’enfrontar no al malvat Lord Voldemort, sinó a aquells que varen formar part de la vida dels seus pares, els seus amics i els seus enemics i desentrellar una veritat amagada en una cua de rata.

Així que ens trobarem amb personatges nous com en Remus Llopin i en Peter Pettigrew, cada un d’ells amaga un secret i una veritat, però no ens podem oblidar d’en Sirius Black, l’home que després de dotze anys a la presó d’Azkaban aconsegueix escapar i anar a la recerca d’en Harry, d’aquest fet neix el títol de la entrega.

De la mateixa manera que apareixeran nous malvats com a contrapunt de la bondat d’aquells que van estimar en James i la Lily.

En termes màgics destacarem el gira temps de l’Hermione, l’encanteri Patronus i els demèntors que fan més por que goig i en el món dels animals especials destacarem els hipogrifs en les classes magistrals d’en Hagrid i per gaudir de les trapelleries dels nostres protagonistes, res millor que seguir les passes al mapa de Magatotis.

Molts han destacat que aquesta tercera entrega és com el final de la primera trilogia on es recull els inicis a la màgia d’en Harry, el descobriment del seu passat i la presentació amb força del seu nemesis.

Una de les millors entregues, més fosca i profunda en la seva lectura i que evoluciona amb els personatges donant-los recursos diferents a cadascun d’ells, es comença a marcar el tarannà tant dels tres amics, com de la resta dels personatges ja siguin adults o companys.

Ni tots els bons són bons ni tots els dolents tan dolents, aquí trobareu la cara i la creu de les veritats i les mentides del passat que han marcat el present del noi de les ulleres rodones i la cicatriu al front.

 

La ciutat de vapor

Per Àngela Sánchez Vicente

No havia pensat mai en escriure una ressenya d’un llibre pòstum d’en Carlos Ruiz Zafón.

Realment el sentiment és estrany quan un mestre de la literatura que ha creat un llegat bibliogràfic tant important i ha captivat a la critica així com al públic lector i pensar que la seva ploma ha deixat de narrar histories.

Històries que narrava des de la humilitat, des de les descripcions d’espais coneguts envolcallant-los de màgia i misteri per tal que la trama resultés tan atractiva que crees una certa addició en el lector.

El seu respecte i la seva voluntat i art de crear histories de grandíssima qualitat protagonitzades per gran personatges ens crea una certa nostàlgia de quan vàrem descobrir el seu increïble talent per narrar i alhora al reconèixer que els seus textos seran eterns per les generacions futures.

El llegat bibliogràfic que deixa a la terra donarà que parlar i admirar durant segles. És un mestre i se li ha de reconèixer.

Per això mateix, pensar que estàs llegint darreres paraules fa mal alhora que sembla com un regal pòstum al seu fidel públic lector que ell tant apreciava.

A La ciutat de vapor descobrireu Tots els contes.

Contes que casen amb les seves principals obres i d’altres més universals que de nou ens mostren la seva grandesa com a escriptor.

Òbviament no us desvetllarem el contingut però si us animem a que el llegiu ja que és un afegitó essencial per als seus seguidors incondicionals i uan convidada a la descoberta de l’autor per aquells que encara no heu gaudit d’obres com l’aclamada saga El cementiri dels llibres  que inclou les obres L’ombra del vent, El joc de l’àngel, El presoner del cel i El laberint dels esperits o altres obres com la trilogia de la Boira que conté El príncep de la boira, El palau de mitjanit i Llums de Setembre o obres úniques com Marina.

Gràcies a Columna podem completar la bibliografia d’aquest gran autor que ja forma part dels grans mestres de la literatura espanyola i alhora recuperar els seus grans èxits.

És un paler la seva lectura i la seva descoberta.

No ho penseu més, per als amants de les bones lletres és una oportunitat ideal per retrobar-se amb el seu talent.

És immens el seu llegat i és etern.

Descobriu-lo!

La villa de las telas

Hoy os presentamos una novela que es un auténtico regalo para los sentidos y una obra que os fascinará ya que integra a la perfección una historia familiar, un espacio concreto, personajes dispares y situaciones que darán mucho de qué hablar.

Bajo el título de La villa de las telas nos trasladaremos a Augsburgo de inicios del siglo XX de la mano de una familia rica y una joven sencilla pero ambiciosa.

La llegada a la casa de Marie no gustará mucho ni a la familia Melzer ni a los propios empleados domésticos que ya trabajan ahí desde hace muchos años. La ven como una intrusa, como una soñadora que ha llegado para cambiarlo todo con su halo encantador.

Y si, a nosotros nos ha enamorado su personalidad, es realista, trabajadora pero también se pasea por esos pasillos con la fascinación de una niña pequeña la mañana de su cumpleaños.

Poco a poco se ganará a sus compañeros y se hará un lugar en el corazón de alguno de los criados que se apiadan de su pasado y de sus ansias de superación personal.

Poco saben allí de la vida según Marie… Ellos sólo piensan en las fiestas de invierno y en las fiestas de baile y sus ricos ropajes… ¡La vida es algo más! Este hecho la supera.

Las geniales descripciones de los espacios y la evolución psicológica que nos regala la aclamada autora Anne Jacobs hacen de esta novela toda una delicia que nos lleva a reflexionar sobre la diferencia de clases sociales, el propio tejido social y económico europeo de inicios del siglo pasado y a la vez la fuerza humana y del amor para derrumbar cualquier muro.

Los Melzer parecen estar todos cortados por la misma tijera de la vanidad y la superficialidad hasta que conozcamos a Paul, el heredero que prefiere estudiar y alejarse de Ausburgo hasta que conoce a Marie.

Si las paredes de la villa pudieran hablar nos contarían infinidad de secretos. Es como si el propio espacio tuviera la dimensión de personaje principal.

Katharina será presentada en sociedad y su hermana Elisabeth vive en su burbuja. Cada hijo tiene una personalidad muy marcada y muy dispar. Katharina cree que con su belleza ya está todo hecho y en cambio Elisabeth no es tan hermosa pero tiene alma de artista y un corazón lleno de sentimientos.

Sus padres se desesperan por la continuidad del linaje familiar.

Gracias a Debolsillo podéis disfrutar de una historia familiar, de un romance (o varios) y aprender mucho sobre los detalles de la industria debido a la gran documentación de la autora sobre el lugar, el momento y los detalles para engancharnos a esta lectura desde sus primera páginas.

Os aseguro que querréis seguir con su lectura… ¿Cómo acabará esta saga? 

Nos tocará esperar a una nueva aventura.

 

Harry Potter i la cambra secreta

Harry Potter i la cambra secreta és el segon títol de la saga màgica de J.K.Rowling, rere “Harry Potter i la pedra filosofal” i que conjur rere conjur va enamorar en el seu moment a petits i grans i que ara recupera labutxaca amb una edició digne de tota biblioteca muggle.

No parlarem gaire de la trama, ja que aquestes alçades gairebé tots hem vist les pel·lícules o llegit els llibres, però recordeu que sempre hi ha una nova generació de lectors que comença les seves passes i aquesta és una gran aposta per mostrar-los la màgia de la lectura.

Els punts forts d’aquesta entrega són la introducció del personatge d’en Dobby, l’elf domèstic que treballa pels Malfoy i que en el seu petit cor i cap una amistat que trencarà cadenes i forjarà destins creuats.

De la mateixa manera que introdueix el personatge de la Ginny Weasley com alumna de primer a Hogwarts tancant el cercle de la família de pèl-rojos.

Aquest és l'únic llibre que diu l'any on es troben els protagonistes. Sir Nicholas diu que és el seu aniversari de mort 500, i la seva mort és donada com 31 d'octubre de 1492. Això vol dir que la cambra dels secrets es realitza el 1992, i que en Harry va néixer el 1980, com l'autora va confirmar. Al setè llibre, aquesta línia de temps és confirmada.

El llibre va estar a punt de ser titulat Harry Potter i el Príncep Mestís, com el sisè llibre, però va acabar sent la cambra dels secrets. Rowling va voler incloure en aquest llibre un capítol que finalment va deixar per al sisè llibre de la saga, que va prendre aquell títol. En català, es va anomenar "Harry Potter i el misteri del Príncep", i del qual en parlarem en breu.

Si ens centrem en el personatge d’en Harry, aquest continua pensant que viure amb els seus oncles és un infern i que no hi ha res millor per a ell que Hogwarts, encara que degut a esdeveniments com el fet de entendre i parlar la llengua de les serps, fet que descobreix al sentir el Basilisc i la possible relació amb un antic alumne anomenat Tom Ryddle el fa preguntar-se si no hauria estat millor a la casa Slytherin.

En aquesta segona entrega els personatges principals comencen a comprendre la responsabilitat de la seva condició i com aquesta pot recaure en terceres persones innocents.

Si penseu compartir curs amb ells haureu de recordar de no mirar als ulls al Basilisc, que els escrits a les parets poden dir mitges veritats i que la visita al lavabo de les noies pot amagar més d’un secret important.

 

 

 

Harry Potter i la pedra filosofal

Poc es pot dir de la J. K. Rowling que no sapiguem però des d’aquí volem aprofitar el nou “boom” del seu darrer èxit “Besties màgiques i on trobar-les” per tornar als inicis, allà on va començar tot.

Realment és difícil anar a una llibreria i no veure un stand de Harry Potter ple de gent que s’hi arremolina o botigues en que pijames, sabatilles, samarretes, vaixelles i tot el que podem imaginar està estampat amb el seu nom o amb les icones del seu món literari.

El detonant va ser Harry Potter i la pedra filosofal, llibre que gràcies a labutxaca avui tornem a reivindicar la importància de llegir-lo encara que s’hagi vist la pel·lícula o jugat al videojoc.

En un món increïble, un nadó va vèncer al assassí màgic dels seus pares gairebé sense adonar-se’n i va esdevenir llegenda. Poc en sabia ell de la seva proesa fins que un dia va rebre la visita d’un home molt alt i simpàtic que el duia cap al seu destí, cap a casa seva, en fi, cap a Hogwarts.

Ell en alguna ocasió havia notat quelcom sobrenatural en el seu ser però no hi donava massa importància fins que va arribar a l’escola de màgia i va descobrir com controlar i potenciar tot el seu talent.

A més de créixer com a mag forma una família d’amics amb el Ron i la Hermione. És la primera vegada que no es sent estrany i sent que les persones que l’envolten l’estimen.

Seguir el llegat familiar i descobrir els secrets dels seus pares seran un plus per l’estada a aquesta escola de la que ell ja porta la major part dels coneixements apresos.

Realment és un món construït amb delicadesa i que ens ha vist créixer a una generació. És sorprenent veure les cues a les llibreries amb els Harrys sota el braç tant amb nanos de quinze anys que ara descobreixen la saga com amb gent que ronda i passa la trentena que ha madurat amb ell, al seu costat aventura rere aventura.

No us passa que a vegades la nostàlgia us ve a veure?

Res millor que rellegir una saga màgica per retrobar-nos amb nosaltres mateixos i amb uns personatges que ja formen part de la nostra vida.

 

La Mansión: Tiempos de tormenta

Nos reencontramos con nuestra querida Anne Jacobs a quien descubrimos con su trilogía de “La villa de las telas” y ahora regresa con la segunda parte de su nueva trilogía “La Mansión”, tras su primera entrega “Tiempos gloriosos” nos presenta Tiempos de tormenta de la mano de Plaza & Janes y que nosotros agradecemos a Babelio que nos enviará un ejemplar.

Antes de entrar en la novela en si me gustaría recalcar que nos encontramos en una segunda parte y aunque la autora nos pone muy fácil saber quién es quién y la situación de la trama yo recomiendo encarecidamente haber leído la entrega anterior dado que es la mejor manera de conocer en profundidad a los personajes y los hechos que les han llevado a estar donde están ahora.

La portada nos muestra una mansión a lo lejos y a una mujer con un abrigo rojo, que denota fuerza de carácter y voluntad, con una maleta en la mano y cuyo destino en un nevado paraje es la mansión.

Una imagen bucólica, relajante pero que a su vez invita al misterio de descubrir quién es ella y que tiene la Mansión de importante.

Esta entrega se enlaza a la perfección con la anterior, nos reencontramos con Franziska y Walter quien se habían conocido en el pasado y cuyas vidas es levaron por caminos separados, su reencuentro tras la guerra los lleva a estar planeando una boda y creando u nueva va en común.

Juntos reviven sus pasados, se abren el uno al otro y a su vez a nosotros, pero no todo podía ser fácil, las rencillas familiares van a traer más de un quebradero de cabeza en la Mansión de los Von Dranitz y a la relación de nuestros protagonistas.

Una historia donde el amor, la amistad, el dinero y los problemas familiares marcaran el vaivén de una relación de corazón y en la reforma de la mansión en sí.

La prosa de la autora es muy pulcra, en sus treinta y ocho capítulos intercala en tercera persona la narración desde los diversos puntos de vista de los personajes, hecho que ayuda a empatizar con ellos y a comprenderos mejor.

Usa un lenguaje muy acorde con la época que nos invita a visitar y sus descripciones son bellas y detalladas.

Una trilogía que personalmente os recomiendo y que nos deja en esta entrega con un final abierto y deseando poder continuar con ellos para descubrir si el destino jugará en su favor o a su contra.