Entre nosaltres

Abans de començar vull felicitar a l’editorial Llibres del Delicte per la seva aposta per una nova col·lecció que convida al lector adolescent a llegir histories escrites per ells i per a ells.

Avui us presento el primer títol de la col·lecció Delictes juvenils, Entre nosaltres és la primera novel·la d’una jove escriptora de setze anys que te molt camí per recórrer i que espero poder tornar a gaudir de la seva prosa.

Aina Huix s’endinsa en el món propi d’un Institut on un dels seus estudiants de primer de Batxillerat, en Dani, ha sigut assassinat i tots els seus companys de classe són sospitosos, tots tenien algun motiu per voler-lo veure’l mort.

Aquesta trama que ens presentarà als seus companys donant-los veu pròpia i narrativa crea un afecte de prisma mostrant-nos un moment, una acció des de diversos punts de vista, fet que dona una dinàmica molt interesant pel lector jove.

La historia d’en Dani serà l’eix que ens mostrarà part de la vida adolescent, l’amor, les relacions entre ells i amb la família, els seus problemes, bulling, drogues, sexe, violacions...

Potser toca masses pals i la historia de l’assassinat queda una mica diluïda, però a la vegada ens mostra un reflex de la vida real, de com aquests joves s’enfronten a problemes que no existeixen per desgracia només en el món dels adults.

Amb aquesta novel·la crec que se’ns mostra que els joves volen tenir veu pròpia en el món literari, apropar els temes a la seva realitat i donar-li un punt negre que resulta força atractiu i seductor.

La prosa de la jove autora és fresca, dinàmica, addictiva, sincera i força realista encara que copsa masses temes i personatges en poques planes. Les seves descripcions són acurades i els seus protagonistes estan força ben construïts amb personalitats molt diverses i capaços de mostrar-nos les llums i les ombres de la vida sense tenir en compte les edats dels personatges.

Només us puc recomanar que descobrir aquesta lectura per vosaltres mateixos i per descomptat molt recomanable pels joves que no estan acostumats a llegir.

 

L’espia del Ritz

Per Àngela Sánchez Vicente

Després de les seves múltiples obres i de les seves novel·les “Mariona” i “Rosa de cendra” ens sorprèn cada cop més el poder literari de la gran Pilar Rahola.

Molts de nosaltres tendim a sentir el seu nom i directament pensar en política, tertúlies, etc. Però cal reconèixer que les seves obres literàries no deixen indiferent.

Al ser una gran amant de la política i de la historia crea unes novel·les ambientades en la Barcelona d’èpoques passades sense caure en anacronismes i creant una atmosfera i un context de fons tan ben documentat que és un goig saltar dins l’obra i anar seguint els passos dels seus protagonistes.

A més, per als seus lectors incondicionals a la nova obra ens retrobem amb personatges ja coneguts de les seves obres que encara li donen aquest factor de continuïtat a la historia.

Amb la seva nova novel·la L’espia del Ritz ens situa a un dels llocs més luxosos de la ciutat en l’època posterior a la Guerra Civil.

Una època de contrastos, del daurat del Ritz que opaca la foscor que es viu a molts carrers. Ens porta de la opulència i la sumptuositat fins a la misèria i la por. I també des del poder fins a la obediència.

Però com un funambulista que camina a la línia entre les dues barcelonès contraposades que ens retrata es mou l’espia del Ritz.

Un home jueu que des de la seva feina com a músic del gran hotel té el poder de ser espectador de múltiples reunions, sopars i connexions socials que li poden ser de molt servei si les utilitza de manera correcta.

Aquest home es caracteritza pel seu passat i les seves decisions.

La Merceneta, als seus cinquanta-quatre anys es planteja la seva vida com una rica i avorrida esposa d’un franquista poc amable i dèspota.

Quin rol adoptarà la nostra amiga?

Entre les llums i les ombres de la ciutat que batega al ritme del xampany i del swing i que sent de fons els afusellaments al Camp de la Bota, les cues al Auxilio Social, les nenes dels prostíbuls, la resistència i l’estraperlo aquests personatges poden canviar moltes coses.

Un teló de fons realista, un escenari principal luxós i molts enigmes per ser resolts ens esperen en aquesta gran novel·la que ens ofereix Columna.

Una obra que enganxa alhora que ens fa una fotografia molt realista d’una època convulsa a la ciutat de Barcelona.

 

Si las princesas hubieran usado Tinder

¿Podrá el amor en la era Tinder ser tan apasionado, romántico y feliz como esperamos?

Así es como se nos presenta una novela fresca, actual, dinámica y con mucho sentimiento, un golpe de realidad que abarca no solo el tema del amor, sino la amistad, la familia, las dificultades laborales de los jóvenes, las relaciones, los sentimiento a flor de piel y las inseguridades.

María Monrabal nos presenta Si las princesas hubieran usado Tinder de la mano de Vergara.

Nuestra protagonista es la joven Paula, una redactora de Vogue España con un blog, Paula es una persona sencilla, amiga de sus amigos, de gran corazón aunque este haya sufrido por amor y ya solo crea en los principios… según ella el amor solo es un principio donde la atracción y el sentimiento arde rápidamente como una cerilla y que luego se apaga dejando un corazón roto.

Esta es la metáfora que veo en su portada, una joven con una cerilla en la mano y cuya llama es el logo de a conocida App de la cual surgen corazones… ¿Es posible que se pueda encontrar el amor verdadero con una app?

Así es como Paula conocerá a Gonzalo un joven atento, cariñoso, creativo y con las ideas muy claras de lo que quiere y de lo que no.

Gonzalo está a punto de obligar a Paula a decidir si sus inseguridades frente al amor pesan más que la oportunidad de encontrar un amor duradero y no solo de principio perfecto y final rápido.

Paula y sus amigas Andrea, Elena, Ale y Lorena son un equipo perfecto… e incluso algunos de los amigos de Paula se apuntaran también a la app mostrándonos sus experiencias más o menos acertadas y dando el punto de comedia justo.

Una historia narrada en primera persona, con una prosa clara y un vocabulario actual, dinámica, con un tempo sostenido y con unos personajes sólidos y definidos que nos invitan a empatizar con ellos.

Bienvenidos a una historia que bien podría ser real. Aquí os dejo sus primeras páginas, quizás el amor solo se encuentre a un paso del Match.

Llum i llibertat. Art, muntanya i activisme

Avui és una Diada diferent, el món està canviant però l’esperit de la nostra societat es manté ferm vers la nostra pròpia historia, cultura i llengua.

 

Editorial Comanegra, conjuntament amb el col·lectiu d’Artistes de la República, la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional de Catalunya, ha editat un llibre de 248 pàgines que aplega prop de dues-centes fotografies a tot color d’aquella acció.

Llum i llibertat. Art, muntanya i activisme per la independència és un recull de moltes veus d’àmbits diversos com la política, la literatura, les arts plàstiques, el muntanyisme i a societat civil.

Un volum que recull una nit, del 30 de setembre a l’1 d’octubre del 2019, una nit en que la nostra estimada Muntanya de Montserrat va ser il·luminada en cent trenta un pics representant els cent trenta un presidents de la Generalitat de Catalunya.

Aquest volum és colpidor, les seves imatges combinen una bellesa poc vista, un perfil de la natura catalana que viu en els nostres cors i a la vegada agermana les ànimes d’una societat forta, valenta i decidida.

Certament no tinc paraules i tampoc ser com expressar allò que em fa sentir tenir aquest volum entre les meves mans.

Crec que l’impacte visual és tant potent que deixa al lector glaçat. No puc parlar de la seva prosa ja que cada ploma és molt personal i no són comparables i és imposibe remarcar-ne una i no una d’altre, fet que succeeix de la mateixa manera amb la poesia visual de les seves fotografies.

Avui no cal dir res, només cal sentir i es per això que us deixo les paraules de Joan Fontcuberta: «D’aquí a unes dècades, quan pensem en els anys que estem vivint, algunes imatges s’hauran convertit en icones de l’època. Sens dubte, les instantànies de la brutalitat de la repressió deixaran constància del costat fosc. En canvi, les imatges màgiques de Llum i Llibertat quedaran per sempre com un esclat de bellesa terrible contra els que obren el mal, contra els que odien la llum».

Més que una lectura és tota una experiència.

La música que sona quan acaba la cançó

Per Àngela Sánchez Vicente

Redoblament de tambors i enhorabona si sou seguidors de les novel·les sobre sagues familiars amb una força tremenda i de les grans histories sobre grans dones.

Avui us presentem una gran aventura matriarcal sobre la vida a La música que sona quan acaba la cançó.

Igual que una cançó et deixa el seu tarareig si és bona quan aquesta acaba passa amb aquesta novel·la que al ser tan rodona i perfecte et deixa moltes idees i frases impregnades a la pell.

De la ploma de Marta Grau brollen diverses generacions d’una família focalitzada en les seves dones en que no saps quina té més caràcter que l’altre i en la que els mons interiors surten a  l’exterior de manera clara i concisa per tal de poder evidenciar com les seves ments i pensaments van evolucionant i encaixant entre elles.

Ens situem a terres catalanes al voltant de l’1 d’octubre. Un punt més al seu favor ja que a més de fer immortal un període històric que ens és proper a tots alhora retrata una època convulsa que combina a la perfecció amb les seves pròpies vides.

La Berta i La Tània són unes germanes que es retroben després que aquesta darrera torni després d’anys viatjant amb la seva novia africana.

Ambdues busquen solucions i estabilitat i alhora la Berta necessita encara que no ho reconegui a la seva germana per podar ordre a la seva vida i per pujar a les seves dues filles com a mare separada amb l’ajuda d’aquesta.

En un esglaó més amunt hi ha l’absència de la mare de les noies víctima del càncer a una edat massa primarenca.

I més amunt tenim a la seva àvia que mor poc abans de fer els cent anys i després d’una vida plena i amb moltes anècdotes i histories que ens aniran narrant.

La memòria d’ambdues i la seva absència serà un terrabastall en les seves vides que només juntes podran ordenat i cosir els seus cors malferits.

Imbatibles, plenes de coratge i amb forces que no saben d’on les treuen reiniciaran les seves vides a la falda del Cadí.

Estan on han d’estar i son qui son gràcies a les dones particulars que les han precedit.

Ara són elles les que han de fer història i demostrar que la valentia i tots els valors que tenen vénen de família.

La herència vital les ajudarà davant els reptes que se’ls presenten.

Gràcies a Rosa dels Vents descobrireu una novel·la on el passat esdevé present i futur a la pell de les protagonistes i ens demostren que la família és molt més que una paraula.

Aconseguiran tot allò que es proposin?

Acompanyeu-les i descobriu aquesta gran obra!

Us encantarà!