El susurrador

Por Ángela Sánchez Vicente

Hoy nos reencontramos con la pluma sagaz y hábil de Donato Carrisi, autor de grandes obras del suspense como “El cazador de la oscuridad”, “El maestro de las sombras” y "La chica en la niebla”.

Cada título es una nueva historia narrada desde el amor a las letras y una gran capacidad para crear thrillers altamente adictivos y con unos protagonistas que nunca dejan indiferentes tanto por sus métodos como por sus propias ideas y su mentalidad.

En este caso vuelve con El susurrador publicado con anterioridad bajo el título de “Lobos” pero con un look totalmente renovado y como un aperitivo perfecto para lo que será el estreno próximo de El juego del susurrador.

En esta obra se estudia e investiga un caso en el que la escena principal es un bosque en el que encuentras dispuestos seis brazos derechos de niñas. Cinco de ellas están identificadas pero hay una de la que nadie reclama nada.

¿Quién puede haber sido capaz de tal atrocidad? ¿Quién es la sexta niña?

No dudéis que a lo largo de esta obra nuestros nuevos amigos y protagonistas nos irán despejando dudas y se pondrán cara a cara con la verdad y la mente siniestra y perturbada que ha provocado tanto lío.

Goran Gavila, jefe del equipo de criminólogos cree tenerlo todo bajo su control pero para buscar a la sexta niña necesitará de manera imperiosa la labor de Mila Vasquez, una investigadora especializada en la búsqueda de personas desaparecidas.

Ambos creen tener trazado una línea de la cual poder ir sacando información pero la realidad es muy peliaguda y verán como el caso se les va de las manos en más de una ocasión.

Ellos también viven sus propios temores y su fragilidad y este caso saca a relucir aún más sus puntos débiles, sus temores, sus rasgos característicos más oscuros… 

Este hecho les está poniendo contra sus propias cuerdas.

Con un ritmo trepidante, unas ambientaciones insuperablemente tenebrosas, unas mentes en debate, búsqueda de respuestas y un malhechor sin piedad y escurridizo crean el entorno perfecto para una obra imprescindible de un autor best seller.

Gracias a Duomo Ediciones podemos recuperar esta joya de la literatura y esperar con ánsia a que se publique la próxima obra protagonizada por los investigadores.

Desde la portada que refleja el dolor, el miedo, la ocultación de identidad que es aplicable tanto al responsable de los hechos como a los que le persiguen es una gran obra en que nada está dejado al azar.

¿Queréis ayudar a Goran y a Mila? 

No lo dudéis y estrenad este septiembre con una gran lectura.

Entrevista Xevi Sala

Ahir us presentàvem l’obra No tornaran vius, pionera en la seva temàtica i sobretot en el tractament de l’islamisme des de múltiples vessants.

El seu autor, en Xevi Sala ens situa pocs mesos després del doble atemptat de l’islamisme radical a Catalunya i investiga els com i els perquès des de diferents punts de vista per procurar abastir el relat des de totes les facetes possibles per tal que entenguem una mica més el què va passar.

Parteix d’un fatídic fet real i a partir d’aquí la ficció s’entrellaça amb una gran tasca de documentació per part de l’autor per presentar-nos una obra que plasmi fidel i dignament el que bullia aquells dies.

La culpa, l’heroisme involuntari, les víctimes desapercebudes... Ingredients indispensables per un còctel perfecte. L’autor s’abasta del dolor, de la incomprensió i d’una forta reflexió sobre la violència i el mon que l’envolta per presentar-nos una obra amb un alt contingut didàctic.

De la mà de Columna ret homenatge a un fet que va sacsejar Catalunya un tràgic dia d’agost. Una obra que immortalitza i ret homenatge a un succés que va deixar Catalunya paralitzada i muda.

Dóna veu als que ja no poden parlar, als que van patir i als que estan a l’altre banda.

Avui nosaltres li donem la veu a ell:

Quan va descobrir que el món de les lletres l’estava esperant? Jo era dels alumnes que a classe escrivia textos lliures (així en deia el mestre de literatura que tenia una bústia de cartró a l’aula) i els llegia davant els companys i companyes. La meva biblioteca va ser el meu germà gran, que cada any comprava el Premi Planeta de novel·la. El primer escriptor que em va fer venir ganes d’escriure va ser en Manuel Vázquez Montalbán. En català, en Miquel Pairolí.

Quina és la qualitat que més aprecia en un escriptor? I quina és la que menys li agrada? Que no m’expliqui la seva vida, que no em parli d’ell i de les seves angoixes, que em sàpiga fer entrar en un món de ficció que m’enganxi fins al final. El defecte és precisament el contrari. 

Imagini que pot fer un viatge en el temps i l’espai per tal de compartir un àpat amb grans escriptors. A qui convidaria? Vladimir Nabokov i Virginia Woolf

Què el va motivar a escriure sobre aquest fet en concret? El desafiament de construir una ficció literària a partir d’un fet real que ens va commocionar a tots.

Recorda que estava fent i com es va sentir en el moment en que la noticia de l’atac a la ciutat de Barcelona va saltar als mitjans de comunicació? Estava treballant a la redacció central d’El Punt Avui a Girona. Poc després de les cinc de la tarda els companys i companyes de la redacció a Barcelona van avisar-nos que alguna cosa greu havia passat i a partir d’aleshores vam viure el vertigen del directe a través de la televisió.

Què sent avui en dia quan passeja per la Rambla? Passar pel mural d’en Miró encara ara em sacseja i em recorda el munt de flors que la ciutadania va posar-hi per demostrar que no teníem por. 

Com va ser el procés de documentació sobre l’islamisme i tot el que hi ha al darrere? Intens. Amb ajuda d’islamòlegs, de la comunitat musulmana i d’algunes traduccions sobre el tema. També per adquirir el lèxic àrab que l’obra requeria.

Quines qualitats de l’Hhas li han costat més de descriure? El  procés emotiu que el porta a prendre consciència que ha estat massa a prop del mal sense haver-lo reconegut.

Creu que aquesta obra pot ser un tribut i una eina didàctica sobre els atemptats? De fet el Màster en Prevenció de la Radicalització de la Universitat de Barcelona ha incorporat aquesta novel·la al seu nou curs, a través del professor Xavier Torrens. 

Quina creu que seria la banda sonora de “No tornaran vius”? La Plus Belle cantada per Sylvie Vartan sona durant diversos moments. Mentre jo enllestia la novel·la, el seu compositor, Charles Aznavour, es moria, pobret.

A l’actualitat hi ha molts escriptors mediàtics o d’altres que ni tan sols són ells els qui escriuen els seus llibres. Creu que els escriptors de veritat com vostè, que tenen un missatge clar, s’han de justificar massa sobre la feina que fan? Com deia Ernest Hemingway els escriptors s’han de dedicar a escriure llibres, no pas a explicar-los.

Creu que ser escriptor avui en dia és més fàcil doncs gràcies a les xarxes socials hi ha més interacció amb els lectors? Les xarxes socials ens apropen als lectors i lectores però també als exhabruptes dels indocumentats. No m’apassionen.

Per acabar ens agradaria que ens respongués a la pregunta de la casa. Quina és la pregunta que mai  li han fet i creu essencial respondre-la? Ens la pot respondre?

Quina novel·la li agradaria haver escrit? En el meu cas, Sostiene Pereira, en català Afirma Pereira, d’Antonio Tabucchi. 

Moltes gràcies per la seva obra i pel seu temps. Li desitgem l’èxit que es mereix.

La Petita Llibreria

No tornaran vius

La primera novel·la d’un atemptat de l’islamisme radical a Catalunya

Avui us presentem l’obra No tornaran vius, pionera en la seva temàtica i sobretot en el tractament de l’islamisme des de múltiples vessants.

El seu autor, en Xevi Sala, ens situa pocs mesos després del doble atemptat de l’islamisme radical a Catalunya i investiga els com i els perquès des de diferents punts de vista per procurar abastir el relat des de totes les facetes possibles per tal que entenguem una mica més el què va passar.

Parteix d’un fatídic fet real i a partir d’aquí la ficció s’entrellaça amb una gran tasca de documentació per part de l’autor per presentar-nos una obra que plasmi fidel i dignament el que bullia aquells dies.

L’acció es centra en l’Hhas, un nano de divuit anys orfe de pare i amb poques possibilitats al seu futur que intenta passar desapercebut encara que amaga un secret. 

Ell va ser temptejat per compartir els plans i freqüentava La Colla.

Ningú ho sap? Segur?

Ben aviat notarà com un periodista li està respirant al clatell i aquest necessita una gran noticia i sap que ell li pot donar o inclús ser-ne el protagonista.

Aquest periodista juntament amb una psicòloga dels serveis socials una mica maldestre i un policia marcat pels atacs es combinen en el esdevenir de les planes per a mostrar la ressaca emocional dels atemptats.

La culpa, l’heroisme involuntari, les víctimes desapercebudes... Ingredients indispensables per un còctel perfecte.

L’autor s’abasta del dolor, de la incomprensió i d’una forta reflexió sobre la violència i el mon que l’envolta per presentar-nos una obra amb un alt contingut didàctic.

De la mà de Columna ret homenatge a un fet que va sacsejar Catalunya un tràgic dia d’agost.

Una obra que immortalitza i ret homenatge a un succés que va deixar Catalunya paralitzada i muda.

Dóna veu als que ja no poden parlar, als que van patir i als que estan a l’altre banda.

La librería de los corazones solitarios

Hoy quiero presentaros una novela que es más de lo que parece. Tras La librería de los corazones solitarios y envuelta en una portada marcada por una silueta femenina vestida de un color monocromo y abrazada fuertemente a unos libros antiguos descubriremos parte de la esencia humana y el poder sanador de la palabra escrita.

Todo lo que apunta hacia una novela con tintes románticos arraiga como un árbol que ha sido dañado por el tiempo y que poco a poco con cuidados y mimos se irá enderezando.

Así es como son nuestros protagonistas, conoceremos a Tom un granjero que creía que lo tenía todo, una esposa y un niño al que quería como su propio hijo, conformado con todo no pedía más hasta que un día su mujer Trudy se marcha con el pequeño Peter, un niño increíble, con luz propia capaz de iluminar la vida de este granjero. 

Tom vive casi aislado, solo hasta que al pueblo llega Hannah, una mujer que cuesta conocer pero que el autor nos presentará de tal manera que sufriremos con ella y descubriremos la crueldad verdadera de la vida.

Hannah sufrió los campos de concentración de Auschwitz, un lugar donde llego junto a su hijo y donde lo perdió. Ahora, recién llegada a Australia monta una librería.

A través de su amor por la literatura descubriremos como la palabra escrita, las historias, los relatos le han abierto una puerta a un mundo mejor donde el dolor no es real.

Esta historia nos mostrará el pasado de los dos protagonistas a la vez que paso a paso nos va mostrando como se relacionan entre ellos, como una chispa de amor profundo y sincero surge no solo por atracción, sino por comprensión, por afinidad, por compartir de alguna manera cicatrices en el alma.

No conocía la prosa de Robert Hillman y me ha sorprendido, sus capítulos cortos, su prosa limpia y fluida, sus descripciones detalladas del ambiente, la dureza de los momentos que relata del pasado de Hannah mostrando la oscuridad humana y como consigue que sus protagonistas logren entrelazar sus vidas me parece muy conseguido.

Sus personajes son muy reales, el amor que muestra el autor es de alma y corazón. Es muy fácil empatizar con ellos y adorar al pequeño Peter y tener ganas de darle su merecido a Trudy. 

Suma de letras nos presenta una historia donde la ternura, el perdón y el empezar una página en blanco en el libro de la vida requieren un equilibrio constante que funciona.

Aquí os dejo sus primeras páginas.