Entrevista Xevi Sala

Ahir us presentàvem l’obra No tornaran vius, pionera en la seva temàtica i sobretot en el tractament de l’islamisme des de múltiples vessants.

El seu autor, en Xevi Sala ens situa pocs mesos després del doble atemptat de l’islamisme radical a Catalunya i investiga els com i els perquès des de diferents punts de vista per procurar abastir el relat des de totes les facetes possibles per tal que entenguem una mica més el què va passar.

Parteix d’un fatídic fet real i a partir d’aquí la ficció s’entrellaça amb una gran tasca de documentació per part de l’autor per presentar-nos una obra que plasmi fidel i dignament el que bullia aquells dies.

La culpa, l’heroisme involuntari, les víctimes desapercebudes... Ingredients indispensables per un còctel perfecte. L’autor s’abasta del dolor, de la incomprensió i d’una forta reflexió sobre la violència i el mon que l’envolta per presentar-nos una obra amb un alt contingut didàctic.

De la mà de Columna ret homenatge a un fet que va sacsejar Catalunya un tràgic dia d’agost. Una obra que immortalitza i ret homenatge a un succés que va deixar Catalunya paralitzada i muda.

Dóna veu als que ja no poden parlar, als que van patir i als que estan a l’altre banda.

Avui nosaltres li donem la veu a ell:

Quan va descobrir que el món de les lletres l’estava esperant? Jo era dels alumnes que a classe escrivia textos lliures (així en deia el mestre de literatura que tenia una bústia de cartró a l’aula) i els llegia davant els companys i companyes. La meva biblioteca va ser el meu germà gran, que cada any comprava el Premi Planeta de novel·la. El primer escriptor que em va fer venir ganes d’escriure va ser en Manuel Vázquez Montalbán. En català, en Miquel Pairolí.

Quina és la qualitat que més aprecia en un escriptor? I quina és la que menys li agrada? Que no m’expliqui la seva vida, que no em parli d’ell i de les seves angoixes, que em sàpiga fer entrar en un món de ficció que m’enganxi fins al final. El defecte és precisament el contrari. 

Imagini que pot fer un viatge en el temps i l’espai per tal de compartir un àpat amb grans escriptors. A qui convidaria? Vladimir Nabokov i Virginia Woolf

Què el va motivar a escriure sobre aquest fet en concret? El desafiament de construir una ficció literària a partir d’un fet real que ens va commocionar a tots.

Recorda que estava fent i com es va sentir en el moment en que la noticia de l’atac a la ciutat de Barcelona va saltar als mitjans de comunicació? Estava treballant a la redacció central d’El Punt Avui a Girona. Poc després de les cinc de la tarda els companys i companyes de la redacció a Barcelona van avisar-nos que alguna cosa greu havia passat i a partir d’aleshores vam viure el vertigen del directe a través de la televisió.

Què sent avui en dia quan passeja per la Rambla? Passar pel mural d’en Miró encara ara em sacseja i em recorda el munt de flors que la ciutadania va posar-hi per demostrar que no teníem por. 

Com va ser el procés de documentació sobre l’islamisme i tot el que hi ha al darrere? Intens. Amb ajuda d’islamòlegs, de la comunitat musulmana i d’algunes traduccions sobre el tema. També per adquirir el lèxic àrab que l’obra requeria.

Quines qualitats de l’Hhas li han costat més de descriure? El  procés emotiu que el porta a prendre consciència que ha estat massa a prop del mal sense haver-lo reconegut.

Creu que aquesta obra pot ser un tribut i una eina didàctica sobre els atemptats? De fet el Màster en Prevenció de la Radicalització de la Universitat de Barcelona ha incorporat aquesta novel·la al seu nou curs, a través del professor Xavier Torrens. 

Quina creu que seria la banda sonora de “No tornaran vius”? La Plus Belle cantada per Sylvie Vartan sona durant diversos moments. Mentre jo enllestia la novel·la, el seu compositor, Charles Aznavour, es moria, pobret.

A l’actualitat hi ha molts escriptors mediàtics o d’altres que ni tan sols són ells els qui escriuen els seus llibres. Creu que els escriptors de veritat com vostè, que tenen un missatge clar, s’han de justificar massa sobre la feina que fan? Com deia Ernest Hemingway els escriptors s’han de dedicar a escriure llibres, no pas a explicar-los.

Creu que ser escriptor avui en dia és més fàcil doncs gràcies a les xarxes socials hi ha més interacció amb els lectors? Les xarxes socials ens apropen als lectors i lectores però també als exhabruptes dels indocumentats. No m’apassionen.

Per acabar ens agradaria que ens respongués a la pregunta de la casa. Quina és la pregunta que mai  li han fet i creu essencial respondre-la? Ens la pot respondre?

Quina novel·la li agradaria haver escrit? En el meu cas, Sostiene Pereira, en català Afirma Pereira, d’Antonio Tabucchi. 

Moltes gràcies per la seva obra i pel seu temps. Li desitgem l’èxit que es mereix.

La Petita Llibreria