La primera novel·la d’un
atemptat de l’islamisme radical a Catalunya
Avui
us presentem l’obra No tornaran vius,
pionera en la seva temàtica i sobretot en el tractament de l’islamisme des de
múltiples vessants.
El
seu autor, en Xevi Sala, ens situa
pocs mesos després del doble atemptat de l’islamisme radical a Catalunya i
investiga els com i els perquès des de diferents punts de vista per procurar
abastir el relat des de totes les facetes possibles per tal que entenguem una
mica més el què va passar.
Parteix
d’un fatídic fet real i a partir d’aquí la ficció s’entrellaça amb una gran
tasca de documentació per part de l’autor per presentar-nos una obra que plasmi
fidel i dignament el que bullia aquells dies.
L’acció
es centra en l’Hhas, un nano de divuit anys orfe de pare i amb poques
possibilitats al seu futur que intenta passar desapercebut encara que amaga un
secret.
Ell
va ser temptejat per compartir els plans i freqüentava La Colla.
Ningú
ho sap? Segur?
Ben
aviat notarà com un periodista li està respirant al clatell i aquest necessita
una gran noticia i sap que ell li pot donar o inclús ser-ne el protagonista.
Aquest
periodista juntament amb una psicòloga dels serveis socials una mica maldestre
i un policia marcat pels atacs es combinen en el esdevenir de les planes per a mostrar
la ressaca emocional dels atemptats.
La
culpa, l’heroisme involuntari, les víctimes desapercebudes... Ingredients
indispensables per un còctel perfecte.
L’autor
s’abasta del dolor, de la incomprensió i d’una forta reflexió sobre la
violència i el mon que l’envolta per presentar-nos una obra amb un alt
contingut didàctic.
De
la mà de Columna ret homenatge a un
fet que va sacsejar Catalunya un tràgic dia d’agost.
Una
obra que immortalitza i ret homenatge a un succés que va deixar Catalunya
paralitzada i muda.
Dóna
veu als que ja no poden parlar, als que van patir i als que estan a l’altre
banda.
No sabia res d'aquest llibre! Ostres, no sé si em veuria amb cor de llegir-lo, els fets encara els tinc a la memòria molt recents i reviure tot de nou, per molt que la història es barregi amb ciència ficció...
ResponEliminaUna abraçada!