Avui ens
retrobem, per fi, amb l’Step, la Babi i la Gin en el desenllaç de la saga A
tres metres sobre el cel.
L’espera ha
estat llarga i les fanfics han proliferat per les xarxes doncs les noies Moccia
hem estat somiant per una dècada amb el desenllaç d’una grandíssima historia
d’amor.
Tenir entre
mans Tres vegades tu és molt
especial i reconec que fa una mica de vergonya quan ja no ets “teenager” però
fa massa que va començar aquest fenomen i hem crescut amb ell.
L’art de la
paraula d’en Federico Moccia ens
regala un desenllaç molt a l’alçada de les entregues anteriors “A tres metres sobre el
cel” i “Tinc ganes de tu”. És la cirereta del pastis, una
obra mestra que tanca una historia de manera sublim.
En la
primera entrega veiem com el protagonisme es centrava en l’Step i la Babi i
tots apostàvem per una relació entre el noi rebel i la dolça i càndida noia que
encara estava a l’escola i mai havia trencat cap norma establerta. Era un amor
amb ales de llibertat i molta descoberta de pols oposats.
Per girs del
destí, a “Tinc ganes de tu” aquell amor encara batega però apareix la Gin, una
noia encara més rebel que l’Step disposada a sacsejar tota la seva vida i a
esborrar el nom de la Babi del seu cor.
Els més
conservadors varen rebutjar en un inici a la Gin però amb el decurs de la
novel·la vam descobrir un personatge que valia molt la pena.
I ara que?
Amb quina d’elles acabarà l’Step? Amb la “Hola lletja!” o amb la noia que té
nom de beguda tot i que en realitat és un homenatge a la seva família.
Poden les
dues noies acabar amb les seves diferencies?
I l’entorn
que els ha acompanyat durant tants anys? Què passarà amb ells?
És una
novel·la molt coral i des de les histories de les famílies fins a la de la
colla d’amics i els seus respectius problemes podem obrir el ventall a l’amor
en totes les seves vessants.
Però aquest
cop el triangle amorós serà més potent que mai.
Decisions
finals, fets accidentats, possibles pactes i un acord final entre les noies
demostrarà la maduresa dels protagonistes i dels propis lectors.
No espereu a
que surti la pel·lícula, no us podeu perdre aquest final que tenim gràcies a labutxaca. I si, la pel·lícula ja vindrà i llavors podrem
comparar però millor que no perdem l’essència Moccia.
Per tota la
legió de seguidors que ja té és un “must have” i pels que no coneixen encara la
seva literatura o pensen que és juvenil és una bona manera d’anar al seu
encontre.
Que feu
llegint encara aquesta ressenya! Vinga va! Cap a les llibreries!
