Avui
ens retrobem amb la autora Imma Tubella desprès
del seu èxit amb “Un secret de l’Empordà”. Ja ens va mostrar que és una de les
autores referents de l’actualitat amb una gran sensibilitat novel·lística i una
gran passió per tornar-nos bocins de passat i grans personatges en grans obres.
 |
| c) Ivan Gimenez |
|
Les
seves obres tenen un encant especial que uneix història, nostàlgia, força vital
i una gran capacitat per apropar-nos temps remots.
La
seva nova novel·la A cavall del vent és
tot un homenatge a Xipahuatzin, una princesa asteca que és oferta com a regal
al baró de Toloriu després de la invasió espanyola a Tenochtitlan.
Sembla
que per ser una nativa americana la seva cultura ha de ser inferior però
aquesta jove té un sac de coneixements per oferir i una valentia que faran que
potser el regal de l’últim Rei no sigui del tot el que esperaven. La seva
rebel·lió i personalitat no s’amansirà en el viatge.
La
podrem acompanyar de prop i sentir empatia per ella gràcies a l’ampli
desenvolupament psicològic que narra la autora.
Factors
com la bellesa de la civilització asteca, el xoc cultural, elm patiment de
l’exili i el desig de llibertat es donen cita en aquesta novel·la històrica que
us deixarà bocabadats.
De
la mà de Columna podeu gaudir d’una
gran obra per als amants de la història i amb un altíssim potencial didàctic.
Realment m’ha deixat sense paraules i espero que la descobriu i la desgraneu
per vosaltres mateixos.
Com et sents tornant al
món de les lletres amb aquesta segona novel·la? És
que des que vaig escriure la meva primera novel·la mai he sortit del món de les
lletres ni tinc cap intenció de sortir-ne.
Per tu la paraula “escriptor/a” es
refereix més a una professió o a una vocació? Clarament a una vocació. És la meva
vocació des de molt petita que no he pogut fer realitat fins després de molts i
molts anys. Però aquesta és una mostra de que mai és tard.
Imagina que pots fer un viatge en el temps i l’espai
per tal d’oferir un àpat amb grans escriptors. A qui convidaries? La primera de la llista seria la
Marguerite Duras que em fascina no tant la temàtica sobre la que escriu sinó
com l'escriu. La seva escriptura té rima i ritme. També convidaria en García
Márquez per tot el que ha escrit i a la Isabel Allende pels seus primers
llibres. En Tabucchi i en Modiano que m'inspiren sobre com estructurar
l'escriptura; l'Arundhati Roy només pel seu magnífic Déu de les coses petites i
li demanaria que portés el seu traductor al català, en Pep Julià; en
Shakespeare pel seu domini del llenguatge acompanyat pel seu traductor, en
Salvador Oliva, ara estic fent un taller fantàstic a Ciutat de Lletres amb la
Margarida Codina de professora i jo d'alumna, que quedi clar. I finalment li
demanaria que vingués en Sánchez Piñol perquè em signi un exemplar de La pell
freda, que he llegit diverses vegades. En puc afegir un altre? Me n'he oblidat
a tants.... és molt difícil d'escollir...però ara em convindria convidar en
Robert Louis Stevenson perquè li hauria de preguntar algunes coses sobre la
novel·la que estic escrivint perquè ell és un dels personatges i té algun cop
amagat.
Des de la teva tasca com a escriptora has defensat la
llibertat i la nostra llengua. Creus que la literatura catalana actual van per
bon camí? Hi ha molt
bons escriptors i escriptores, traduïts a moltes llengües. Això és una bona
senyal, per la llengua, per la literatura i pel futur del país.
Com ha estat el procés de documentació per aquesta
novel·la? Llarg i
captivant. El procés d'investigació és una de les meves parts preferides, em
deu sortir la meva vena acadèmica. I precisament per això, l'autocrítica que em
faig a mi mateixa és que em costa molt deixar dades de banda i coses sense
demostrar. M'he d'anar recordant que és ficció i que no he de demostrar res.
Costa.
Què té la història que t’encisa? Quins períodes
t’agraden més? Quins són els que no t’agraden? M'agraden tots els períodes. Tots són
inspiradors. Ara estic escrivint sobre finals del segle XIX i després escriuré
sobre el segle XVII. La història té una multitud de tresors amagats i com va
dir en Miguel Ángel Asturias, la tasca del novel·lista és fer visible
l'invisible.
La teva nova protagonista és una jove forta,
encantadora i lluitadora. En què t’hi assembles? Sóc lluitadora.
En aquest llibre tornes la veu a Xipahuatzin i al seu
entorn que ja no poden explicar la seva historia. Creus que la memòria és el
passat que vol seguir esdevenint present? La princesa Xipahuatzin i el seu entorn poguessin
explicar la història tal com la van viure l'explicarien de manera molt diferent
a tal com ens ha arribat, en forma d'un relat manipulat per la Inquisició que
ha inventat delictes falsos i ha amagat els crims de Castella, el genocidi.
Malauradament aquesta manera d'actuar m'és massa familiar.
Què en penses de les dones silenciades i de l’actual
moviment feminista? El
que m'interessa més de l'actual moviment feminista, que és diferent del de la
meva època, és que no reivindica ser igual que els homes, cosa que jo no
compartia perquè veia en alguna de les meves companyes actituds masclistes.
Igualtat avui vol dir igualtat d'oportunitats i si les oportunitats i
condicions són les mateixes, la igualtat de drets també ho ha de ser. Em
refereixo a la discriminació salarial, per exemple, al sostre de vidre que
tenen les dones per accedir a segons quins llocs de responsabilitat, etc...
Sembla impossible que una cosa tan bàsica i senzilla sigui tan difícil.
Creus que aquesta obra té un alt contingut didàctic? Espero que sí. En tot cas és una altra mirada a la Conquesta.
A l’actualitat hi ha molts escriptors mediàtics o
d’altres que ni tan sols són ells els qui escriuen els seus llibres. Creus que
els escriptors de veritat com tu, aquells que en lloc de sang teniu tinta, us
heu de justificar massa sobre la feina que feu? No és tant l'haver-se de justificar,
jo no ho he de fer. El problema amb els "escriptors" mediàtics, o jo
diria els personatges mediàtics que es posen a escriure, és que ja tenen fet el
màrqueting i que hi ha gent que es confon i que pel sou fet de ser famós o
famosa en els mitjans té interès en ser llegit o llegida. Una altra cosa són
els que utilitzen el seu nom per vendre però que ni tant sols són capaços
d'escriure. I són més dels que pensem. Em sap greu per ells, perquè són una
estafa però em sap molt més greu pels que exploten.
Si et prohibissin escriure... a què et dedicaries? Ja m'ho he prohibit jo mateixa durant
massa temps. Però tot i haver-m'ho prohibit, escrivia. I ara faria el mateix.
Tinc experiència en la clandestinitat.
Per acabar ens agradaria que ens responguessis a la
pregunta de la casa. Quina és la pregunta que mai t’han fet i creus essencial respondre? Ens la
pots respondre?
La pregunta no acabo de
poder-la fer.... però seria qualsevol que es pogués respondre amb les paraules
de l'enyorat Miquel Bauça, que per cert, també convidaria a l'àpat de les
lletres... " Al final, s’ha comprovat, els camells
arriben a passar pel subtil cós d’una agulla."
Moltíssimes gràcies per les
teves lletres i el teu temps. Et desitgem l’èxit que et mereixes.
La Petita Llibreria
Àngela Sánchez Vicente
