Entrevista Imma Tubella

Avui ens retrobem amb la autora Imma Tubella desprès del seu èxit amb “Un secret de l’Empordà”. Ja ens va mostrar que és una de les autores referents de l’actualitat amb una gran sensibilitat novel·lística i una gran passió per tornar-nos bocins de passat i grans personatges en grans obres. 

 

c) Ivan Gimenez

Les seves obres tenen un encant especial que uneix història, nostàlgia, força vital i una gran capacitat per apropar-nos temps remots.

La seva nova novel·la A cavall del vent és tot un homenatge a Xipahuatzin, una princesa asteca que és oferta com a regal al baró de Toloriu després de la invasió espanyola a Tenochtitlan.

Sembla que per ser una nativa americana la seva cultura ha de ser inferior però aquesta jove té un sac de coneixements per oferir i una valentia que faran que potser el regal de l’últim Rei no sigui del tot el que esperaven. La seva rebel·lió i personalitat no s’amansirà en el viatge.

La podrem acompanyar de prop i sentir empatia per ella gràcies a l’ampli desenvolupament psicològic que narra la autora.

Factors com la bellesa de la civilització asteca, el xoc cultural, elm patiment de l’exili i el desig de llibertat es donen cita en aquesta novel·la històrica que us deixarà bocabadats.

De la mà de Columna podeu gaudir d’una gran obra per als amants de la història i amb un altíssim potencial didàctic. Realment m’ha deixat sense paraules i espero que la descobriu i la desgraneu per vosaltres mateixos.

Com et sents tornant al món de les lletres amb aquesta segona novel·la? És que des que vaig escriure la meva primera novel·la mai he sortit del món de les lletres ni tinc cap intenció de sortir-ne. 

Per tu la paraula “escriptor/a” es refereix més a una professió o a una vocació? Clarament a una vocació. És la meva vocació des de molt petita que no he pogut fer realitat fins després de molts i molts anys. Però aquesta és una mostra de que mai és tard. 

Imagina que pots fer un viatge en el temps i l’espai per tal d’oferir un àpat amb grans escriptors. A qui convidaries? La primera de la llista seria la Marguerite Duras que em fascina no tant la temàtica sobre la que escriu sinó com l'escriu. La seva escriptura té rima i ritme. També convidaria en García Márquez per tot el que ha escrit i a la Isabel Allende pels seus primers llibres. En Tabucchi i en Modiano que m'inspiren sobre com estructurar l'escriptura; l'Arundhati Roy només pel seu magnífic Déu de les coses petites i li demanaria que portés el seu traductor al català, en Pep Julià; en Shakespeare pel seu domini del llenguatge acompanyat pel seu traductor, en Salvador Oliva, ara estic fent un taller fantàstic a Ciutat de Lletres amb la Margarida Codina de professora i jo d'alumna, que quedi clar. I finalment li demanaria que vingués en Sánchez Piñol perquè em signi un exemplar de La pell freda, que he llegit diverses vegades. En puc afegir un altre? Me n'he oblidat a tants.... és molt difícil d'escollir...però ara em convindria convidar en Robert Louis Stevenson perquè li hauria de preguntar algunes coses sobre la novel·la que estic escrivint perquè ell és un dels personatges i té algun cop amagat. 

Des de la teva tasca com a escriptora has defensat la llibertat i la nostra llengua. Creus que la literatura catalana actual van per bon camí? Hi ha molt bons escriptors i escriptores, traduïts a moltes llengües. Això és una bona senyal, per la llengua, per la literatura i pel futur del país. 

Com ha estat el procés de documentació per aquesta novel·la? Llarg i captivant. El procés d'investigació és una de les meves parts preferides, em deu sortir la meva vena acadèmica. I precisament per això, l'autocrítica que em faig a mi mateixa és que em costa molt deixar dades de banda i coses sense demostrar. M'he d'anar recordant que és ficció i que no he de demostrar res. Costa. 

Què té la història que t’encisa? Quins períodes t’agraden més? Quins són els que no t’agraden? M'agraden tots els períodes. Tots són inspiradors. Ara estic escrivint sobre finals del segle XIX i després escriuré sobre el segle XVII. La història té una multitud de tresors amagats i com va dir en Miguel Ángel Asturias, la tasca del novel·lista és fer visible l'invisible.

La teva nova protagonista és una jove forta, encantadora i lluitadora. En què t’hi assembles? Sóc lluitadora.

En aquest llibre tornes la veu a Xipahuatzin i al seu entorn que ja no poden explicar la seva historia. Creus que la memòria és el passat que vol seguir esdevenint present? La princesa Xipahuatzin i el seu entorn poguessin explicar la història tal com la van viure l'explicarien de manera molt diferent a tal com ens ha arribat, en forma d'un relat manipulat per la Inquisició que ha inventat delictes falsos i ha amagat els crims de Castella, el genocidi. Malauradament aquesta manera d'actuar m'és massa familiar.

Què en penses de les dones silenciades i de l’actual moviment feminista? El que m'interessa més de l'actual moviment feminista, que és diferent del de la meva època, és que no reivindica ser igual que els homes, cosa que jo no compartia perquè veia en alguna de les meves companyes actituds masclistes. Igualtat avui vol dir igualtat d'oportunitats i si les oportunitats i condicions són les mateixes, la igualtat de drets també ho ha de ser. Em refereixo a la discriminació salarial, per exemple, al sostre de vidre que tenen les dones per accedir a segons quins llocs de responsabilitat, etc... Sembla impossible que una cosa tan bàsica i senzilla sigui tan difícil. 

Creus que aquesta obra té un alt contingut didàctic? Espero que sí. En tot cas és una altra mirada a la Conquesta. 

A l’actualitat hi ha molts escriptors mediàtics o d’altres que ni tan sols són ells els qui escriuen els seus llibres. Creus que els escriptors de veritat com tu, aquells que en lloc de sang teniu tinta, us heu de justificar massa sobre la feina que feu? No és tant l'haver-se de justificar, jo no ho he de fer. El problema amb els "escriptors" mediàtics, o jo diria els personatges mediàtics que es posen a escriure, és que ja tenen fet el màrqueting i que hi ha gent que es confon i que pel sou fet de ser famós o famosa en els mitjans té interès en ser llegit o llegida. Una altra cosa són els que utilitzen el seu nom per vendre però que ni tant sols són capaços d'escriure. I són més dels que pensem. Em sap greu per ells, perquè són una estafa però em sap molt més greu pels que exploten.

Si et prohibissin escriure... a què et dedicaries? Ja m'ho he prohibit jo mateixa durant massa temps. Però tot i haver-m'ho prohibit, escrivia. I ara faria el mateix. Tinc experiència en la clandestinitat. 

Per acabar ens agradaria que ens responguessis a la pregunta de la casa. Quina és la pregunta que mai  t’han fet i creus essencial respondre? Ens la pots respondre?

La pregunta no acabo de poder-la fer.... però seria qualsevol que es pogués respondre amb les paraules de l'enyorat Miquel Bauça, que per cert, també convidaria a l'àpat de les lletres... " Al final, s’ha comprovat, els camells arriben a passar pel subtil cós d’una agulla." 

Moltíssimes gràcies per les teves lletres i el teu temps. Et desitgem l’èxit que et mereixes.

La Petita Llibreria

Àngela Sánchez Vicente