La caída de los gigantes

Por María Valle Viña

Hacía mucho tiempo que una novela no me atrapaba completamente y no me dejaba levantar la vista del libro. Hacía tiempo que no me encontraba con una trama tan intensa, apasionante, histórica, llena de personajes entrañables y con muchas historias entrelazadas. Y estamos de suerte, porque hoy os hablaré del primer libro de la trilogía The Century de Ken Follett. 

Tras el éxito de “Los pilares de la tierra” y “Un mundo sin fin” Ken Follett nos presenta esta gran novela épica titulada La caída de los gigantes, que narra la historia de cinco familias durante los años turbulentos de la Primera Guerra Mundial, la Revolución rusa y la lucha de hombres y mujeres por sus derechos. 

En La caída de los gigantes encontramos, como nombraba anteriormente, cinco familias de distintas nacionalidades: galesa, inglesa, alemana, estadounidense y rusa. Durante toda la trama del libro se mezclan personajes históricos reales y otros de ficción. A lo largo de la novela veremos como la vida de los diferentes personajes se verá trastocada por los sucesos que dieron origen a la I Guerra Mundial y sus trágicas consecuencias. 

Las familias que forman la parte principal de la trama, se verán implicadas en los acontecimientos bélicos de una u otra forma. Más allá de estos conflictos  nos encontramos con intrigas diplomáticas, asaltos, conversaciones triviales y mundanas, alta política y bajas pasiones y viceversa. 

Con todo ellos nos podemos hacer una idea muy buena de la sociedad y de los hechos que ocurrieron hace casi 100 años atrás y que transformaron para siempre el orden mundial. 

Como sabéis, Ken Follett es el autor de la trilogía, es periodista y dejó el periódico para el que trabajaba para incorporarse a una editorial pequeña y mientras tanto escribía novelas.

Fue su undécima novela la que se convirtió en su primer gran éxito literario. Actualmente es uno de los autores más queridos y admirados por los lectores. Con el libro que hoy os presentamos La caída de los gigantes obtuvo el Premio Qué Leer. 

Un libro galardonado, una novela que nos presenta Debolsillo, intensa que no deja indiferente, una historia que no puedes dejar de leer, en definitiva historia como el mismo Ken Follett dice es “La historia de mis abuelos y de los vuestros, de nuestros padres y nuestras propias vidas. De alguna forma es la historia de todos nosotros”. 

Quan anàvem a les monges

Avui dedicarem el dia als records de la nostra infantesa, no a la de tots, però en aquest cas concret si a la meva de la mà de Judith Càlix i Rosa Gordillo, dues periodistes que també van anar a escoles de monges durant la seva infància i adolescència, i en guarden bons records i mil històries per explicar.

Quan anàvem a les monges és un recull de tots aquells petits detalls que acompanyen la nostra infància que de ben segur és molt diferent a l’actual.

El dia a dia anava marcat per l’uniforme, la faldilleta prisada i el jersei blau o marró, segons el cas, les assignatures maries com costura o la que odiàvem la majoria com la gimnàstica on sempre destacaven les mateixes.

Compte al pujar i baixar les escales, sempre hi havia ulls vigilant, la bata neta i ben cordada i pobra de la que xerres més alt del xiuxiueig.

Però no tot era tan rígid, l’hora del pati s’aprofitava per jugar amb els cromos de picar, saltar a les gomes o picar de mans i de pas esmorzar l’entrepà. Cantàvem cançons ridícules fins que van aparèixer “Parxís”, “Teresa Rabal” i ja el súmmum “Hombres G”, tota una revolució al autocar de les excursions i les carpetes folrades per dins amb pòsters de la SuperPop.

Com no podia faltar en una bona escola de monges hi havia l’oració al matí, missa un cop al mes i la gran apoteosis al fer la comunió, tot un repte per a les catequistes i els pares obedients.

En aquest volum que ens presenta Columna també hi ha lloc per l’estiu, els gelats de moda com “Capitán cola” o “Frigo dedo”, els caramels que feien riure a classe com els “Petazetas” i la primera fornada de pastisseria industrial amb els Donuts, Bonis i Tigretons.

En molts aspectes vàrem ser pioneres de grans revolucions socials que es donen per sabudes, les primeres grans series de televisió i fins i tot ens podíem escapar al món de l’Enid Blyton.

Un món més senzill que el d’ara on els mestres sempre tenien la raó i la disciplina era una mica menys flexible.

Una mirada idíl·lica i utòpica a aquells dies per uns i no tan de color rosa per d’altres. Un volum per compartir amb la següent generació i mostrar-los com eren les coses i com són ara.

Us deixo la primera ullada als records de les nostres dues autores.

Ens disfressem per carnaval

Si voleu un conte amb un gran contingut i potencial didàctic per aquestes dates, la biblioteca d’El Patufet i les tradicions catalanes us ofereix una nova entrega sota el títol Ens disfressem per carnaval.

Un tractament amb rigor i caire festiu del perquè de la festa i una breu explicació del costumari català allunyat de la nova tradició de disfresses de Halloween de la mà d’en Roger Roig i l’Hugo Prades.

Un conte entretingut i amb molt de contingut assequible per nanos ben petitons; la lletra lligada i les il·lustracions de suport envien un missatge alegre, divertit i ple de significat comprensible per tal que puguin llegir-los acompanyats o de manera autònoma.

Escrit en rodolins, anem desgranant què celebrem aquests dies de tanta eufòria i disbauxa i a la posterior festa a la que dona pas el rei de la rialla i les poca soltades.

Les il·lustracions de l’Hugo Prades ens transporten a la infantesa quan anàvem a disfressar-nos amb qualsevol cosa de les golfes i no calia invertir massa diners sinó ser nens espavilats i plens d’esperit aventurer.

Cossetània Edicions ens ofereix una bona llibreria sobre tradicions de la mà d’en Patufet, un català i icònic protagonista, ideal per gaudir-lo a casa o a l’àmbit escolar doncs no és un conte buit, és un conte que tracta la festa, la manera de preparar-la, els aplecs a les places dels pobles i ciutats per gaudir de tan coloristes Rues.

Valors com el saber quan divertir-se i quan és temps de recollida queden impregnats en aquest volum que trobarà la seva continuïtat cronològica en Fem una mona de pasqua? Dos volums antònims doncs un és l’esclat de la festa i l’altre és el sentiment més intimista i misteriós viscut pels infants.

Si voleu que els menuts celebrin les festes sabent el perquè i com d’aquestes heu de rendir-vos a aquesta col·lecció, de la que un cop més me’n declaro fan, a més de ser una historia d’amistat sobre el Patufet i la seva colla, les dades que donen són les justes i necessàries per tal de poder establir uns ciments sòlids sobre el costumari i la cultura festiva catalana.

Seria ideal que els infants s’apropessin més a les costums tradicionals i reprenguessin l’ànim lector que sembla quedar absort per altres hobbies.

Temps de rates

Avui ens enfrontem a la novel·la negra guanyadora de VIII Premi Crims de Tinta 2017 Temps de rates d’un autor que per a mi és més un amic i un gran encantador de serps amb la seva vessant d’editor a “Llibres del delicte” com amb novel·les anteriors com: “Independència d’interessos”, “Els silencis dels pactes”, el seu relat a “La reina de diamants” o “Contra l’aparador”.

Primer de tot i saltant-me tot el protocol d’una ressenya us vull parlar del nostre Marc Moreno, un home lluitador, positiu, intel·ligent, amb una gran visió de futur i una mica inconscient al saltar al buit amb una editorial de proximitat que ha resultat ser tot un èxit tant en autors, en títols com amb una gran qualitat.

Un engrescador amb les seves paraules, capaç de recomanar-te un títol i encertar de ple amb una historia que et portarà a les profunditats més fosques de la societat, del canó d’una pistola o a la taca de sang seca que ningú ha esborrat.

Aquest és l’home, l’escriptor i l’editor que amb gran reconeixement de RBA La Magrana ha rebut el reconeixement que al meu modest entendre encara li mancava.

Dit tot això i esperant que em perdoneu la llicencia us convido a visitar La Verneda, un barri del extraradi on un narrador molt protagonista ens presentarà una situació complicada. Tot començarà amb la trucada a la porta del veí, l’Eloi li obre i es troba amb una motxilla negra que ha de guardar, en aquesta hi ha vuit quilos cocaïna.

Quant de temps s’ha de cuidar el d’un altre? Que passaria si se n’agafes una mica o una mica massa?

L’Eloi no és més que un adolescent en un barri desestructurat i on conviuen el millor de cada família, la novel·la comença presentant-nos els fets i tot seguit part de les seves conseqüències, afortunadament retrocedim en el temps i descobrirem que en fa l’Eloi de la droga, els problemes que li ocasionen i com la seva vida canvia.

Un thriller on no només es toca el drama de la droga, de l’alcohol, de la prostitució, de les màfies, traficants amb ganes de pujar en l’escala del negoci, una historia dura on la marginalitat conviu amb el pessimisme, on les places es transformen en forats negres on la vida de molts canvia a canvi de farlopa o de quatre duros i on alguns mossos són més que corruptes.

El seu llenguatge marcat per l’argot tant en la narració com en el diàleg li aporten dinamisme i un marc concret a part del geogràfic, una novel·la que enganxa des de la primera plana i manté al lector atent a una realitat social que preferim obviar, amb un final més que sorprenent mostrant-nos la fortalesa d’un personatge que de manera soterrada passa una mica desapercebut.

L’heu de llegir, heu d’endinsar-vos en les aigües tèrboles i gaudir d’una tinta negra que denuncia realitats socials però que alhora ficciona una trama absolutament addictiva.

Una historia on jugar amb foc pot ser molt perillós i sortir-ne cremat el menor dels seus problemes.