Quan anàvem a les monges

Avui dedicarem el dia als records de la nostra infantesa, no a la de tots, però en aquest cas concret si a la meva de la mà de Judith Càlix i Rosa Gordillo, dues periodistes que també van anar a escoles de monges durant la seva infància i adolescència, i en guarden bons records i mil històries per explicar.

Quan anàvem a les monges és un recull de tots aquells petits detalls que acompanyen la nostra infància que de ben segur és molt diferent a l’actual.

El dia a dia anava marcat per l’uniforme, la faldilleta prisada i el jersei blau o marró, segons el cas, les assignatures maries com costura o la que odiàvem la majoria com la gimnàstica on sempre destacaven les mateixes.

Compte al pujar i baixar les escales, sempre hi havia ulls vigilant, la bata neta i ben cordada i pobra de la que xerres més alt del xiuxiueig.

Però no tot era tan rígid, l’hora del pati s’aprofitava per jugar amb els cromos de picar, saltar a les gomes o picar de mans i de pas esmorzar l’entrepà. Cantàvem cançons ridícules fins que van aparèixer “Parxís”, “Teresa Rabal” i ja el súmmum “Hombres G”, tota una revolució al autocar de les excursions i les carpetes folrades per dins amb pòsters de la SuperPop.

Com no podia faltar en una bona escola de monges hi havia l’oració al matí, missa un cop al mes i la gran apoteosis al fer la comunió, tot un repte per a les catequistes i els pares obedients.

En aquest volum que ens presenta Columna també hi ha lloc per l’estiu, els gelats de moda com “Capitán cola” o “Frigo dedo”, els caramels que feien riure a classe com els “Petazetas” i la primera fornada de pastisseria industrial amb els Donuts, Bonis i Tigretons.

En molts aspectes vàrem ser pioneres de grans revolucions socials que es donen per sabudes, les primeres grans series de televisió i fins i tot ens podíem escapar al món de l’Enid Blyton.

Un món més senzill que el d’ara on els mestres sempre tenien la raó i la disciplina era una mica menys flexible.

Una mirada idíl·lica i utòpica a aquells dies per uns i no tan de color rosa per d’altres. Un volum per compartir amb la següent generació i mostrar-los com eren les coses i com són ara.

Us deixo la primera ullada als records de les nostres dues autores.