dimarts, 7 de juny del 2016

A la seva pell



Avui viurem una novel·la negra diferent a les que ens té acostumats Llibres del Delicte, un segell versat en la novel·la negra on la trama gira envers un crim i la tenacitat de la policia en enxampar-lo.

Doncs bé, en el seu darrer títol A la seva pell signat per Raquel Gámez Serrano ens traslladarem juntament amb la nostra protagonista Gal·la Antich a descobrir un drama que s’amaga dins els barrots de la presó.

L’autora trasllada la seva experiència com a educadora social en el personatge, inspirant-se en els fets del 4F, reconegut pel documental “Ciutat morta” i amb la col·laboració especial d’un dels seus protagonistes reals Rodrigo Lanza qui ens apropa un pròleg contundent.

La Gal·la és una jove educadora social que s’enfronta a en Leo Nacher, un acusat de matar el seu cap, però qui durant gairebé un any a proclamat la seva innocència encara que finalment es declara culpable ja que la vida a la presó és el seu propi infern. Fet que no garanteix la seva culpabilitat i que poc a poc anirà minant la visió de la Gal·la entre el fil de la veritat que s’amaga rere les ombres. I si realment en Leo fos innocent? Qui va matar el seu cap?

Una novel·la que ens mostra sense cap engany la duresa de la vida a la presó, la tasca que s’intenta fer amb els interns de reeducació i reinserció, però també ens mostra les relacions que s’estableixen entre els interns i amb els guàrdies.

L’autora juga amb les dues veus principals, per una banda sentirem la desesperació d’en Leo, els seus sentiments, les seves veritats i les seves misèries i d’altra banda veurem com la Gal·la s’enfronta als fantasmes del passat i dona un gir complert a la seva pròpia vida.

Una historia que no deixa indiferent, la pell de gallina és només un efecte secundari d’una lectura que es torna compulsiva per a tot lector, les imatges que crea amb les seves descripcions tan acurades són impactants i creen un vincle invisible entre el lector i els protagonistes.

Una novel·la que enfronta la veritat i la llibertat, que mostra la cara fosca de la corrupció policial, jurídica i humana enfront la innocència d’un home desesperat que pateix el càstig brutal dins la presó amb la impunitat permesa pel propi director de la presó.

Una historia que no us podeu deixar perdre i que manté un tempo sostingut canviant depenent del protagonista que pateix.

“El grau de civilització es mesura pel tractament als seus presoners” Fiódor Dostoyevski


dilluns, 6 de juny del 2016

La Guerra de las dos rosas. Tormenta



Por Ángela Sánchez Vicente


Hoy os presentamos el primer volumen de la trilogía La guerra de las dos rosas titulado Tormenta. Una novela que os impactará y os dejará varias noches en vela hasta que terminéis su lectura.

Increíblemente buena, es impactante como Conn Iggulden nos muestra un hecho histórico un tanto ficcionado lleno de matices, luces y sombras para darle una profundidad asombrosa capaz de dejarte con ganas de más y más.

Las descripciones son muy detalladas y eso tanto a nivel de personajes como de escenarios hace que nuestra empatía despierte a las pocas páginas de empezar esta aventura tan poderosa.

Es excepcional como trata y respeta la historia y le da las suficientes dosis de realidad y las suficientes de ficción para crear una novela única que nos recordará a las grandes producciones televisivas que tratan conflictos de tronos y dinastías.

Conoceremos a Enrique VI, un rey muy joven que en la Inglaterra de 1437 se tendrá que aliar con  Margarita de Anjour, Derry y William para que no le quiten el trono. Éste tiene fama de tener una salud delicada y aún más si hablamos en el plano psicológico. 

Su miedo a perder el poder y el juicio continuo de sus actos y decisiones le llevaran a una posición límite.

Tanto su esposa como su gente de confianza se pondrán en contra del duque de York que tiene demasiadas ansias de poder pues se considera el heredero legítimo del trono.

La lucha por el poder no cesará en una Inglaterra llena de revueltas y situaciones en que una respuesta rápida por parte del monarca es todo lo que se necesita.

Ambición, traición, amor, lealtad y familia son los puntales de esta aventura.

De la mano de Duomo podemos iniciar una trilogía que ha sido todo un éxito de ventas y de crítica en todos los países en los que se ha traducido.

Realmente es una gran novela que nos llena de intriga y bien guiado es una manera excelente de enseñar a los jóvenes la historia mundial pues se acerca a fenómenos televisivos y literarios muy seguidos por este segmento de la población.

Loa amantes de la novela histórica gozaran de esta trilogía y los amantes de las buenas letras caerán en el encanto de la pluma del autor.

En estos momentos en que acabo de leer esta primera parte no veo el momento de leer la continuación.

Los personajes son cercanos, reales, sucumben a pasiones y son leales a su sangre dando paso a un coctel sensorial para nuestra mente.

¿Os apetece tomar parte en esta Guerra?


diumenge, 5 de juny del 2016

Las brujas de Arnes





Si habéis caído cautivados por la prosa y la mágica pluma de David Martí a raíz de su última y excepcional novela “Las mujeres sabias de la montaña”, no podéis dejar escapar la gran oportunidad que nos ofrece la Editorial Desenlace recuperando su primera novela Las brujas de Arnes, que fue publicada por Ediciones 62 y labutxaca en catalán, y ahora la podéis disfrutar en castellano.

El autor nos sitúa en las tierras de Arnes, un pueblo de la Terra Alta próximo a Beseit, donde nuestros protagonistas protegerán su legado perseguidas por la antorcha de la Inquisición, un pueblo arraigado a su propia historia.

Siempre que pensamos en los pueblos antiguos, nos imaginamos una ciudad donde todos se conocen y donde el cura tiene en lugar de orejas unas buenas parabólicas, pues en este caso, no es menos cierto.

En la Cataluña del siglo XVI no había más magia que la de la Tierra, sus plantas medicinales y el buen hacer de las mujeres que se iban transmitiendo sus conocimientos de generación en generación y ayudando a sus vecinos con remedios sanadores y mucho cariño.

La abuela Magdalena era una de esas mujeres, pero por mala fortuna, al nacer su nieta es escuchada por el cura y la considera una hereje, un contrapunto muy bien compensado entre las ideas de la Iglesia y las de la gente del pueblo.

Me ha impactado mucho como la narración a dos voces femeninas no sólo dan a entender un plan familiar o generacional, sino como consiguen enmarcar un momento oscuro como fue la Inquisición y como la gente de un pueblo sencillo se alza para proteger a unas mujeres que han hecho más bien a todos ellos frente la voz de un cura que sólo sabe dar sermones y como el fraile Salvador cree en la bondad del alma.

El libro de las Esencias enseñará a la joven Luna los conocimientos mágicos y naturales que generaciones anteriores han ido compilando.

David Martín, uno de mis escritores de cabecera y un hombre muy sencillo y llano, tiene la gran capacidad y virtud de seducir y de abducir a los lectores hacia unos marcos impresionantes arrancándolos del sofá y transportándolos del brazo a convivir con sus protagonistas.

Un autor que nos sorprende página a página con la profundidad que otorga a las voces femeninas, a su arraigo a la Madre Tierra y a la importancia de las relaciones generacionales.

Unas mujeres fuertes y luchadoras en épocas oscuras, capaces de extraer lo mejor de sus vecinos, de aquellas personas que conviven con ellas y hacer frente a las adversidades.

¿Cuál es la magia real? ¿La familia? ¿La naturaleza? ¿El compendio entre las dos?

No perdáis la oportunidad de leer una historia más profunda de lo que parece, que plantea muchas incógnitas que quedan tatuadas de manera mística bajo la piel y que os aseguro os dejaran con ganas de mucho más.

Tal y como dice en la portada: "Dos mujeres, un secreto, un único destino. Una historia con corazón y esperanza en la Cataluña del siglo XVI".

La magia de la vida existe.




Ofrena a la tempesta



Per Eva de las Heras i Mestres


L’univers de la inspectora Salazar, ha detectat el seu forat negre, l’origen de totes les seves inquietuds  i sobretot, el perquè de tot plegat. La descoberta de la veritat més profunda de la seva intimitat vital, i el fet inesperat de l’elecció, qüestió que contradiu l’actitud habitual de la protagonista que acostuma actuar de manera metòdica i punyent.

En aquesta tercera part de la història que ens torna a  presentar labutxaca, Ofrena a la tempesta, Dolores Redondo ens ofereix la  descoberta de les accions macabres realitzades a la vall per part d’una secta, sobre criatures de molt curta edat i el control que exercien sobre els seus poderosos membres, fan que la visió de la realitat quedi distorsionada en aquest tercer lliurament.

L’acció es torna a desenvolupar principalment a la vall de Baztan, encara que per motius de la pròpia investigació la protagonista es desplaça per altres contrades. És la màgia d’aquesta vall conjuntament amb el seu propi ecosistema natural i cultural que genera aquest ambient de barreja d’aspectes mitològics i alhora salvatges, on la natura ha evolucionat de ser un entorn a formar part de l’acció de la novel·la.

Finalment, la inspectora Salazar desenvoluparà una investigació metòdica, que causarà un no poder aturar la lectura, i sobretot voler saber més en referència a la vida personal i familiar de la protagonista.

És aquesta conjunció de la persona i la professional, que fa que la trilogia necessiti en tot moment del toc femení, i de la doble visió, la de mare i amant. El context familiar, un punt de suport important en la protagonista, en aquesta tercera part, passa a ser fonamental, fet que generarà un nou pou de contradiccions, segurament potenciades pel final imprevist de la segona novel·la "El llegat dels ossos".

Les principals necessitats de la protagonista es barregen de tal manera que generen, l’inesperat, en una persona tal conscient i madura dels seus actes com la inspectora Salazar. Els dubtes més importants, sorgeixen des de la intimitat i la necessitat més profunda que pot tenir una dona, com és el fet de ser admirada pel fet de ser-ho, i no pas per la visió estètica de la figura femenina en un món d’homes com és l’entorn professional més immediat de l’Amaia, i que provoca que en tot moment estigui en una actitud d’alerta per a poder demostrar les seves capacitats, i superar la guerra de sexes dins de l’entorn de la comissaria i els estereotips masclistes.

Dolores Redondo, ha recreat i generat un univers propi, vinculat a una cultura i a un entorn natural, que actua de manera conjuntament fet que provoca que no es pugui entendre la trilogia sense aquest context ambiental i el més important, la petja que deixa sobre les persones de la vall, on la climatologia modela les personalitats i les actituds dels membres d’aquesta petita comunitat.

També voldria destacar, perquè crec que durant la novel·la no se li ha donat el pes o el valor en la seva justa mesura, de la figura de la parella de la protagonista, en James, figura que actua i col·labora amb l’Amaia, fins i tot en els moments més complexes de la investigació i en les situacions sentimentals més difícils, on la protagonista sovint actua de manera desbocada, al sentir-se superada per l’adversitat del cas.

I ara què? Què podem fer amb la protagonista, amb les seves febleses humanes, el seu matrimoni, la vall, el seu futur més immediat? ... espero i desitjo que Dolores Redondo no trigui gaire en recuperar aquesta heroïna, tant humana i femenina, i que ja la trobem a faltar.