A la seva pell

Avui viurem una novel·la negra diferent a les que ens té acostumats Llibres del Delicte, un segell versat en la novel·la negra on la trama gira envers un crim i la tenacitat de la policia en enxampar-lo.

Doncs bé, en el seu darrer títol A la seva pell signat per Raquel Gámez Serrano ens traslladarem juntament amb la nostra protagonista Gal·la Antich a descobrir un drama que s’amaga dins els barrots de la presó.

L’autora trasllada la seva experiència com a educadora social en el personatge, inspirant-se en els fets del 4F, reconegut pel documental “Ciutat morta” i amb la col·laboració especial d’un dels seus protagonistes reals Rodrigo Lanza qui ens apropa un pròleg contundent.

La Gal·la és una jove educadora social que s’enfronta a en Leo Nacher, un acusat de matar el seu cap, però qui durant gairebé un any a proclamat la seva innocència encara que finalment es declara culpable ja que la vida a la presó és el seu propi infern. Fet que no garanteix la seva culpabilitat i que poc a poc anirà minant la visió de la Gal·la entre el fil de la veritat que s’amaga rere les ombres. I si realment en Leo fos innocent? Qui va matar el seu cap?

Una novel·la que ens mostra sense cap engany la duresa de la vida a la presó, la tasca que s’intenta fer amb els interns de reeducació i reinserció, però també ens mostra les relacions que s’estableixen entre els interns i amb els guàrdies.

L’autora juga amb les dues veus principals, per una banda sentirem la desesperació d’en Leo, els seus sentiments, les seves veritats i les seves misèries i d’altra banda veurem com la Gal·la s’enfronta als fantasmes del passat i dona un gir complert a la seva pròpia vida.

Una historia que no deixa indiferent, la pell de gallina és només un efecte secundari d’una lectura que es torna compulsiva per a tot lector, les imatges que crea amb les seves descripcions tan acurades són impactants i creen un vincle invisible entre el lector i els protagonistes.

Una novel·la que enfronta la veritat i la llibertat, que mostra la cara fosca de la corrupció policial, jurídica i humana enfront la innocència d’un home desesperat que pateix el càstig brutal dins la presó amb la impunitat permesa pel propi director de la presó.

Una historia que no us podeu deixar perdre i que manté un tempo sostingut canviant depenent del protagonista que pateix.

“El grau de civilització es mesura pel tractament als seus presoners” Fiódor Dostoyevski