El senyor dels lladres

Per Maria Valle Viña

Avui us presentem una novel·la juvenil molt apta per regalar en aquestes dates als joves de la família. 

Ens transportem fins Venècia, bella i torbadora, que és l’escenari d’aquesta inoblidable novel·la d’aventures plena d’imaginació i fets sorprenents. Els germans orfes Prosper i Bonifazius, (Prop i Bo pels amics) han fugit de casa de la seva cruel tieta després de saber que els vol separar. 

Els nois aconsegueixen arribar amb tren a Venècia, on coneixeran el Senyor dels Lladres, un misteriós jove que gràcies a petites heroïcitats es converteix en el cap de la colla de nens i nenes amb què viuen Prop i Bo. 

El senyor dels Lladres i els seus amics tenen dos fronts oberts: alhora que han d’evitar el detectiu que vol fer tornar els protagonistes a casa la tieta, hauran de resoldre l’enigma que envolta una peça d’art dotada de poders màgics. 

La gran escriptora de literatura infantil i juvenil alemanya Cornelia Funke és l’autora de la novel·la El senyor dels Lladres, que és la primera novel·la de Cornelia Funke traduïda al català. Sens dubte, és la que té un públic més fidel i entusiasta a Alemanya, com ho demostren el seu club de fans i els nombrosos premis que han obtingut els seus llibres, molts il·lustrats per la mateixa autora. 

La seva obra s'ha traduït a més de vint idiomes. Entre els seus títols més destacats trobem la novel·la que avui us presentem El senyor dels lladres, la trilogia “Cor de tinta”, “Reckless” i la sèrie infantil “Caçadors de fantasmes”. Actualment viu a Califòrnia amb els seus fills, engrescada sempre amb nous projectes.

Les editorials que ens presenten el llibre són Columna i Estrella Polar (Grup 62), en un llibre de 397 pàgines amb tapa dura. Tot el llibre be acompanyat d’il·lustracions que tenen relació amb l’argument i al final vocabulari italià (present a la novel·la) traduït al català i amb el significat explicat. 

De la novel·la també es va fer una pel·lícula en 2006 dirigida per Richard Claus, amb el nom de "El Príncep dels Lladres".

Una novel·la que agrada i captiva als més joves i que retorna a la infantesa, a la imaginació i a la màgia als adults. 

Los pasos que nos separan

Por Maria Valle Viña

Los pasos que nos separan nos habla de muchas historias que se convierten en una sola. La bora, el viento que azota Trieste en ciertas épocas del año, es un aire apasionado que dura poco pero dobla el cuerpo y muda el ánimo. 

Salvador y Edita se conocieron en esta ciudad un día de primavera de 1920. Soplaba el viento y todo cambió. Ella había nacido en Liubliana y él en Barcelona, los dos rondaban los veinte años, la edad de las locuras, pero Edita, hermosa y discreta, estaba casada y tenía una hija. Salvador solo tenía su trabajo en el taller de un gran escultor y ganas de pisar fuerte en la vida. 

Luego, en Barcelona, casi a finales de los años setenta, ese mismo hombre, ya mayor y viudo, busca ayuda para volver a todos los lugares donde un día creyó ser feliz, y una chica, Marina, irá con él en busca de respuestas para un futuro incierto. 

El viaje es largo, y entre los dos se crea una extraña complicidad. Asoman entonces los recuerdos: de repente, un parque a orillas del mar, las sábanas revueltas de un amor a media mañana, un andén, una niña que se va, una madre condenada a la culpa y una espléndida tabla renacentista con una Virgen que mira y duda. 

Los pasos que nos separan no es una novela histórica pero sí cuenta con un interesante telón de fondo en el que los acontecimientos van marcando la vida de sus protagonistas.

Hilando estas espléndidas voces, el talento de Marian Izaguirre encuentra un camino hacia la felicidad, y cada paso importa. 

Marian Izaguirre nació en Bilbao y en la actualidad reside entre Madrid i Barcelona. En 1991 vio la luz su primera novela “La vida elíptica”, con la que obtuvo el Premio Sésamo. Desde entonces ha publicado “Para toda la vida”, “El ópalo y la serpiente”, el volumen de cuentos “Nadie es la patria, ni siquiera el tiempo”, “La Bolivia”, “El león dormido” y “La parte de los ángeles”. 

En 2013 la editorial Lumen publicó “La vida cuando era nuestra”, una novela que ha sido traducida a siete lenguas y que tuvo una acogida entusiasta por parte del público español y de toda Europa. La novela que hoy os presentamos Los pasos que nos separan es su novela más reciente y también la edita Lumen.

En Los pasos que nos separan, Marian Izaguirre hace uso de un lenguaje preciso, depurado, elegante y cargado de sensibilidad, que resulta muy agradable de leer, además  el ritmo de la novela se mantiene ágil y constante.  

Romeu i Julieta (segona part) Una relació enverinada

A Romeu i Julieta (segona part) Una relació enverinada descobrim allò que mai no havíem sabut, una possible resposta a la pregunta de que hagués passat si els dos joves amants no haguessin mort per amor.

Dons bé, en Francesc Puigpelat ens explica en la veu de Judith Shakespeare filla del dramaturg una història increïble i absolutament esbojarrada del que va succeir a Verona.

Aquesta segona part se’ns presenta amb la idea de que el verí que va prendre Romeu no era tal, era un elixir que donava la immortalitat, despertant aquest després de la seva tràgica mort com un mort-no viu o un zombi. L’apotecari Mancini assolia així el control sobre la seva vida, el primer dilema al que s’enfrontarà Romeu serà si transformar Julieta o viure l’eternitat sol... per descomptat Julieta reviurà per continuar el seu amor amb Romeu.

A partir d’aquest moment la vida mai serà la mateixa, l’amor s’anirà desgastant fins a fer-se una obligació, passaran mil i una peripècies fins que decidiran que la millor solució per a ells és separar-se, fins que molts anys més tard es retrobaran i descobriran l’obra de la seva vida escrita per Shakespeare qui els farà el millor regal que pot desitjar un immortal. Quin regal serà?

Aquesta novel·la és una joia per aquells que han llegit obres de Shakespeare i tot un descobriment per a tots aquells que no l’han descobert i on podran gaudir de referencies de “Hamlet”, “La tragèdia d’Enric IV”, “Macbeth” o “Al vostre gust”, una novel·la que és nodreix de la millor literatura i afegeix aventures i desventures, la maduració del amor amb la seva rutina i l’evolució d’uns personatges que havíem conegut sent adolescents.

M’agrada molt com l’autor fa evolucionar Romeu fins a mostrar-lo covard, parc de sentiments i acostumat a ofegar les penes a les tabernes i la pobra Julieta aprèn força de la vida i descobreix que no és tan bleda com pensàvem, però que per a ella l’amor que ha crescut en ella ha madurat deixant-la amb un buit quan es distancien.

Fanbooks ens presenta una obra que enganxa i que arrenca més d’un somriure, alhora que planteja una critica social a la època i mostra les llums i ombres de l’amor, o més aviat del matrimoni.

Una novel·la que combina la ficció més pura, la realitat més dura i l’aventura de la vida més apassionada.

La novel·la és llegeix en un sospir i et deixa amb ganes de rellegir l’autentica tragèdia dels amants de Verona que van morir per amor, dues famílies que no es podien ni veure i que el seu futur i destí estan en les mans de dos vius- no morts i la seva recerca d’allò que realment desitja el seus cors que ja no bategen.

Com molt bé escrivia Shakespeare a “La tempesta”:

Estem fets de la mateixa matèria que els somnis i amb aquesta segona part podem deixar anar la imaginació i crear allò que podria haver sigut, o que potser va ser, o fins i tot, allò que mai va ser.

Captivada per tu

De la mà de Sylvia Day ens retrobem amb en Gideon y la Eva, la seva historia turmentosa d’amor, gelosia, malsons i pors va començar amb “No t’amago res” on es varen conèixer, van continuar en “Reflectida en tu” i en “Lligada a tu” semblava que la historia tenia un final proper, però l’autora ens sorprèn amb una continuació al nivell de les anteriors Captivada per tu i amenaça a continuar en breu en “Sempre amb tu” que trobarem també a Columna Edicions, en castellà a Espasa.

La saga de la historia d’aquests dos personatges tant diferents com semblants va sobtar per la magistral combinació entre el gènere rosa picant i el gènere més negre, encara que en aquesta darrera entrega el gènere negra només apareix en forma de taques deixen que predomini una novel·la més intimista i profunda on les pors dels personatges decideixen ancorar la historia.

És pot crear un futur sòlid amb un passat vulnerable? S’ha de protegir a la parella o s’ha de compartir la carrega de la vida entre tots dos? 

Les ferides del passades han deixat greus cicatrius en tots dos, però l’Eva creu que confiant en les persones adequades i compartint el seu dolor podrà tirar en davant i construir un futur amb el seu home perfecte d’americana i armilla, d’altra banda en Gideon és una persona que necessita controlar-ho tot i per això s’ho guarda tot a dins fins a tal punt que els malsons no el deixen dormir, ell creu que amb el seu angelet al costat res de dolent pot passar, però de vegades aquest angelet és una mica dimoni.

Aquesta entrega afluixa una mica en dinamisme i acció, segurament aquest aspecte ve donat a l’alt nivell de les anteriors i al fet que des de la darrera publicació a passat força temps i l’autora reprèn la historia sense fer-nos un breu recordatori del que ja ha succeït i costa tornar a trobar-hi el punt. És un retrobament una mica fred per part del lector.

Els personatges secundaris con en Cary o en Mark creen un contrapunt on ens demostren que totes les relacions son diferents, amb alts i baixos, amb sorpreses inesperades i amb compromisos sincers.

També trobo molt interessant la perspectiva que l’autora li dona al psicòleg, el Doctor Petersen, els seus consells són assenyats i m’agrada la manera en que força la situació sense gairebé no dir res i com aconsegueix que aquests mica en mica mostrin la seva ànima.

Una historia d’amor tempestuosa que mostra els aspectes més difícils de conviure amb certs tipus de parella però que dóna un bri d’esperança a un amor impulsiu i profund on les brases no deixen de cremar encara que de vegades es refreden una mica.

Prepareu-vos per retrobar-vos amb uns vells amics Crossfire.

El Dios del desierto

Hoy llega a nuestras librerías la nueva novela de Wilbur Smith, una novela que nos retorna a viejos conocidos y a muchos nuevos que están por llegar.

Cuando uno se enfronta ante el reto faraónico de describir con simples palabras todo aquello que ha sentido, ha vivido y ha sufrido página tras página en El Dios del desierto, descubre su propia incapacidad para resumir tan grande cometido.

Nuestros amigos de Duomo nos adelantaron un ejemplar y ha sido un regalo digno de reyes que nos ha mantenido en vela. Pocos autores de novela histórica son capaces de descubrirnos no solo una época o un lugar lejano y además añadir una gran aventura, un reto a la imaginación y a la inteligencia, un sinvivir de peripecias sin olvidar los pequeños detalles que hacen posible trasladarnos a la estación de las lluvias, a navegar por el Mar Rojo, a vivir apasionados romances y a luchar con bravura contra los hicsos.

Todos aquellos que ya conocéis su serie sobre el Antiguo Egipto: “Río sagrado”, “El séptimo papiro”, “El hechicero” y “El soberano del Nilo” reconoceréis a nuestro protagonista al instante, para aquellos que no conozcáis la serie y queráis descubrir una gran epopeya podéis leer tranquilamente El Dios del Desierto como novela independiente, dado que el autor da apuntes muy concretos sobre aquello visible e invisible de su novela y la podréis disfrutar como la lluvia en el desierto.

Taita, es el hombre que vela por el Faraón y por su Egipto, este eunuco es considerado como la conciencia del Faraón, igual que lo fue antes de su padre, es inteligente, con una gran capacidad para aprender, es hábil con las armas, instruido en el arte de la guerra, valiente como pocos, poeta, medico e inventor, todo en él le muestra como la mano derecha de un joven Faraón que le otorga ante los ojos de su súbditos honores de noble, algo impensable en dicha época.

Taita, solo tiene dos puntos débiles, sus dos pupilas, las dos jóvenes princesas egipcias y hermanas menores del Faraón, Tehuti i Bakatha, dos jóvenes que se enfrentaran a su destino con honor y dignidad aunque su corazón muera en ello en las fauces de un monstruo, aunque… ya lo descubriréis.

Los Hicsos amenazan su Egipto y urde un plan complejo para acabar con ellos creando grandes alianzas con el Minos de Creta, una alianza que le pedirá el mayor sacrificio de su larga vida.

Todo lector se verá embarcado en un viaje arduo y peligroso por el desierto, por mar, en ciudades despóticas y con implacables enemigos.

Lo que más me seduce de Wilbur Smith son sus personajes, todos pensaríamos que una novela sobre el Antiguo Egipto giraría sobre la figura del Faraón y no de un hombre que se ha formado a sí mismo, de sus soldados y nuevos hermanos, Zaras, Hui y Toran, y sobre todo de dos princesas valientes y aguerridas y de su joven amiga Loxias, un trio inseparable que mostraran el coraje del corazón noble, la alegría del primer amor, el sacrificio por su pueblo y la valentía de un soldado.

La historia del Antiguo Egipto es eterna y tallada sobre piedra, El Dios del desierto dura un latido de corazón en manos del lector, es tan seductora con sus descripciones sobre ciudades como Tebas, Babilonia, Creta y los oasis del desierto que no deseareis regresar.

Religiones y culturas encontradas, el poder de la plata y las joyas, el honor y el amor por la patria, la magia y el más allá, son solo algunos de los elementos que descubriréis sobre un periodo que ha fascinado desde la antigüedad.

“El mayor poder reside en la mente y el corazón”