Captivada per tu

De la mà de Sylvia Day ens retrobem amb en Gideon y la Eva, la seva historia turmentosa d’amor, gelosia, malsons i pors va començar amb “No t’amago res” on es varen conèixer, van continuar en “Reflectida en tu” i en “Lligada a tu” semblava que la historia tenia un final proper, però l’autora ens sorprèn amb una continuació al nivell de les anteriors Captivada per tu i amenaça a continuar en breu en “Sempre amb tu” que trobarem també a Columna Edicions, en castellà a Espasa.

La saga de la historia d’aquests dos personatges tant diferents com semblants va sobtar per la magistral combinació entre el gènere rosa picant i el gènere més negre, encara que en aquesta darrera entrega el gènere negra només apareix en forma de taques deixen que predomini una novel·la més intimista i profunda on les pors dels personatges decideixen ancorar la historia.

És pot crear un futur sòlid amb un passat vulnerable? S’ha de protegir a la parella o s’ha de compartir la carrega de la vida entre tots dos? 

Les ferides del passades han deixat greus cicatrius en tots dos, però l’Eva creu que confiant en les persones adequades i compartint el seu dolor podrà tirar en davant i construir un futur amb el seu home perfecte d’americana i armilla, d’altra banda en Gideon és una persona que necessita controlar-ho tot i per això s’ho guarda tot a dins fins a tal punt que els malsons no el deixen dormir, ell creu que amb el seu angelet al costat res de dolent pot passar, però de vegades aquest angelet és una mica dimoni.

Aquesta entrega afluixa una mica en dinamisme i acció, segurament aquest aspecte ve donat a l’alt nivell de les anteriors i al fet que des de la darrera publicació a passat força temps i l’autora reprèn la historia sense fer-nos un breu recordatori del que ja ha succeït i costa tornar a trobar-hi el punt. És un retrobament una mica fred per part del lector.

Els personatges secundaris con en Cary o en Mark creen un contrapunt on ens demostren que totes les relacions son diferents, amb alts i baixos, amb sorpreses inesperades i amb compromisos sincers.

També trobo molt interessant la perspectiva que l’autora li dona al psicòleg, el Doctor Petersen, els seus consells són assenyats i m’agrada la manera en que força la situació sense gairebé no dir res i com aconsegueix que aquests mica en mica mostrin la seva ànima.

Una historia d’amor tempestuosa que mostra els aspectes més difícils de conviure amb certs tipus de parella però que dóna un bri d’esperança a un amor impulsiu i profund on les brases no deixen de cremar encara que de vegades es refreden una mica.

Prepareu-vos per retrobar-vos amb uns vells amics Crossfire.