Romeu i Julieta (segona part) Una relació enverinada

A Romeu i Julieta (segona part) Una relació enverinada descobrim allò que mai no havíem sabut, una possible resposta a la pregunta de que hagués passat si els dos joves amants no haguessin mort per amor.

Dons bé, en Francesc Puigpelat ens explica en la veu de Judith Shakespeare filla del dramaturg una història increïble i absolutament esbojarrada del que va succeir a Verona.

Aquesta segona part se’ns presenta amb la idea de que el verí que va prendre Romeu no era tal, era un elixir que donava la immortalitat, despertant aquest després de la seva tràgica mort com un mort-no viu o un zombi. L’apotecari Mancini assolia així el control sobre la seva vida, el primer dilema al que s’enfrontarà Romeu serà si transformar Julieta o viure l’eternitat sol... per descomptat Julieta reviurà per continuar el seu amor amb Romeu.

A partir d’aquest moment la vida mai serà la mateixa, l’amor s’anirà desgastant fins a fer-se una obligació, passaran mil i una peripècies fins que decidiran que la millor solució per a ells és separar-se, fins que molts anys més tard es retrobaran i descobriran l’obra de la seva vida escrita per Shakespeare qui els farà el millor regal que pot desitjar un immortal. Quin regal serà?

Aquesta novel·la és una joia per aquells que han llegit obres de Shakespeare i tot un descobriment per a tots aquells que no l’han descobert i on podran gaudir de referencies de “Hamlet”, “La tragèdia d’Enric IV”, “Macbeth” o “Al vostre gust”, una novel·la que és nodreix de la millor literatura i afegeix aventures i desventures, la maduració del amor amb la seva rutina i l’evolució d’uns personatges que havíem conegut sent adolescents.

M’agrada molt com l’autor fa evolucionar Romeu fins a mostrar-lo covard, parc de sentiments i acostumat a ofegar les penes a les tabernes i la pobra Julieta aprèn força de la vida i descobreix que no és tan bleda com pensàvem, però que per a ella l’amor que ha crescut en ella ha madurat deixant-la amb un buit quan es distancien.

Fanbooks ens presenta una obra que enganxa i que arrenca més d’un somriure, alhora que planteja una critica social a la època i mostra les llums i ombres de l’amor, o més aviat del matrimoni.

Una novel·la que combina la ficció més pura, la realitat més dura i l’aventura de la vida més apassionada.

La novel·la és llegeix en un sospir i et deixa amb ganes de rellegir l’autentica tragèdia dels amants de Verona que van morir per amor, dues famílies que no es podien ni veure i que el seu futur i destí estan en les mans de dos vius- no morts i la seva recerca d’allò que realment desitja el seus cors que ja no bategen.

Com molt bé escrivia Shakespeare a “La tempesta”:

Estem fets de la mateixa matèria que els somnis i amb aquesta segona part podem deixar anar la imaginació i crear allò que podria haver sigut, o que potser va ser, o fins i tot, allò que mai va ser.