Córrer per pensar i sentir

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui torno a escriure sobre un dels referents que he tingut a la vida, en Francesc Torralba des dels meus anys d’universitat ha aconseguit fer-me pensar i reflexionar amb una simple sentència que surt de la seva boca.

La profunditat dels seus coneixements, la seva humanitat, el seu amor a la psicologia i la teologia i la seva gran capacitat d’escolta i de transmissió d’idees són les pedres angulars per tal de quedar embadalit davant d’una reflexió, una idea que desenvolupa o un simple consell que et dóna.

Ara, després de diverses publicacions torna amb un tema que em toca de ben a prop i crec que ell tenia bastant amagat. A Córrer per pensar i sentir ens explica que ell surt a córrer cada dia i que és a través de la respiració, l’admiració, la soledat del moment, l’acceleració dels batecs del cor i el sentir-se viu on ell pot trobar aquells espais de pau per reflexionar, pensar i sentir.

Crec que és una mica en la línia del “mindfulness” però aplicat als seus coneixements més filosòfics.

Jo també acostumo a córrer quan em sento baixa de moral, per alliberar tensions i sobretot per treure’m el mal humor de sobre. Moltes de les experiències que narra les he sentit en carn pròpia, quan el batec del teu cor és l’únic que sens o aquella escalfor que el puja pels bessons i el demostra que el cos pesa però alhora és quan millor et sents amb una consciència plena i ets capaç de separar ment i cos per uns breus instants.

Lògicament no és el mateix córrer per la ciutat, per la platja o per un bosc però de cada escenari podem salvar alguna cosa. Potser a la ciutat s’estila més córrer en companyia i així fem que la empatia creixi a cada grimpada mentre si estem pel bosc en soledat és el silenci el nostre còmplice en una carrera introspectiva. 

El plaer, les agulletes, la constància, la lluita i superació dels propis límits o esdevenir una fusió amb l’escenari són part del procés de córrer com a rutina i no com a exercici d’un sol dia. Adonar-se que de vegades guanyes i a vegades la natura o l’espai et guanya a tu.

De la mà d’Angle Editorial podem ajuntar la passió i la moda actual del “running” amb un fet més introspectiu, plaent i complert com el que ens proposa el professor.

I si, un cop més ell es pregunta si ha sabut transmetre el que ell volia i si s’ha entès i novament li retorno un si, és una narració on m’he vist dibuixada més d’un cop i en d’altres que m’ha agradat imaginar-me en un futur quan estigui més entrenada.

Sempre és un plaer llegir les seves lletres doncs no deixen indiferents.

Desitjant-li un gran èxit i que la seva ploma mai s’aturi d’escriure us recomanem que aneu a per un exemplar d’aquesta obra, no cal córrer però tampoc us adormiu!