Johan Cruyff 14. L’autobiografia

Per Àngela Sánchez Vicente

«Una vegada em van preguntar com m’agradaria que em recordessin d’aquí a cent anys. Per sort, no cal que em preocupi per aquest tema perquè ja no hi seré. Però si hagués de donar una resposta, podria ser de l’estil de “com un esportista responsable”. Si em valoressin solament com a futbolista, només tindrien en compte quinze o vint anys de la meva vida, i sincerament, em sembla massa limitat. El talent futbolístic me l’ha donat Déu. Jo no vaig haver de fer res per aconseguir-lo. Això significa que vaig jugar una mica i vaig fer exactament el que volia fer. Mentre altres deien ”Me’n vaig a treballar”, jo anava a jugar a futbol. Vaig tenir aquesta sort». 

Uns mesos després de la trista pèrdua pel món del futbol d’en Johan Cruyff arriba Johan Cruyff 14. L’autobiografia.

Una autobiografia que no només es centra en el que és explícitament futbol i ens mostra a l’home que vestia el 14 com mai ningú ho tornarà a fer.

Aquest llibre és un tribut a un home que va desenvolupar la seva passió fins a límits desconeguts i que a cop d’esforç i tenacitat va aconseguir ser una grandiosa figura futbolística, un entrenador boníssim i perquè no dir-ho una icona de Catalunya. 

És un home que va ser profeta a la seva terra però que està molt estretament lligat a Catalunya, sempre el recordarem amb les seves gesticulacions excessives, amb un Chupa-Chups a la boca i el seu accent macarrònic que encisava per allà on anava.

La seva clau de l’èxit era treballar en el que li agradava. Ho deia ell mateix però permeteu-me discrepar. 

¿Quants homes desitjarien ser futbolistes i no poden? ¿Quants futbolistes han intentat ser tècnics i han fracassat estrepitosament?

De la mà de labutxaca desgranareu una vida dedicada al futbol, coneixereu un home amb un somni i tot el que va treballar per aconseguir-ho.

El voleu retrobar? Crec que és el llibre ideal per tots els barcelonistes i també per tots els amants del bon futbol.

De d’aquí: Gràcies Mestre!