La meva pròpia història

Avui vull compartir una història, una vida, una aventura que encara te molta corda, l’autobiografia de Donna Leon, una dona gens convencional. Una vida aventurera a través de les històries.

Enganxada a les seves novel·les de tinta negra, no sabia molt bé com estaria aquesta novel·la enfocada o si em trobaria amb una autora sobre paper o amb una dona real.

La vida de Donna Leon amaga moltes sorpreses. I ella en sap molt,  d’explicar històries. Als vuitanta anys ha decidit recapitular i ha escrit aquest llibre tan personal.

Edicions 62 ens presenta una novel·la que en la seva portada no enganya, ningú més que la pròpia autora somrient i alhora amagant part del seu rostre, com un joc on sabrem perquè riu i ens preguntarem si queden més secrets al seu tinter.

La meva pròpia història m’ha enganxat i de mala manera des del seu prefaci i el seu Circ Armeni, la proximitat amb la que ens parla ens fa sentir com si estiguéssim compartint una xerrada amb una vella amiga mentre compartint un cafè i una estona de records. Una dona de vuitanta anys que reconeix que no sap com hi ha arribat ni s’havia plantejat la seva vida com a interessant, però accidentalment va decidir que perquè no?

D’on va treure el seu nom Donna Leon? Què feia per guanyar-se la vida abans de dedicar-se a escriure? Com és la vida quan la teva imaginació té una inclinació criminal?

En una sèrie d’escenes desenfadades, plenes d’afecte i ironia, s’ha decidit a revelar la seva vida extraordinària, una vida aventurera en que li ha passat molt més del que estava previst.

Des d’una infantesa a Nova Jersey, amb estades freqüents a la granja familiar envoltada d’animals i venent tomàquets de collita pròpia a la vora de la carretera, a una decisió gens meditada, el 1976, que la va portar a ensenyar a l’Iran, just abans de veure’s arrossegada als primers dies de la Revolució. Després de fer classes a la Xina i a l’Aràbia Saudita, finalment va aterrar a Venècia, la ciutat amb la qual ha viscut una història d’amor que ha durat dècades, tot i que, admet, els darrers anys amb el turisme de masses ha anat perdent atractiu.

Algunes coses es mantenen constants al llarg del temps: la seva adoració per la òpera.  La seva defensa del medi ambient, plasmada en la seva passió per les abelles, i la seva imaginació pel crim.