Tierra de secetos

Hoy quiero recomendaros la última novela de Diana Palmer que ha publicado HQN en su formato bolsillo ideal para llevar donde queramos.

Como fiel lectora de la autora sus novelas me vuelan en las manos, tardo un par de días en empezarlas ya que sé que tan pronto la comience la terminaré y soy incapaz de hacerme durar sus historias.

Tierra de secretos nos presentara a dos personajes que son muy diferentes pero a su vez muy parecidos y lo que empieza con un pisotón y una gran antipatía terminará sanando viejas cicatrices del pasado y con un futuro prometedor.

Nuestra nueva amiga es Mina, una joven ranchera que con la ayuda de su primo tiene un hogar donde por fin es feliz, le gusta tejer, leer novelas y es una gran escritora que para investigar para sus novelas participa de vez en cuando con un comando un poco especial.

Su mejor amigo es Bart, su vecino y con quien comparte gastos para tirar hacia adelante sus ranchos, aunque la visita de si primo Cort cambiará muchas cosas.

Cort es un ranchero de Texas, un hombre rico harto de las mujeres que no le ven y que harían cualquier cosa por su cartera, así que decide ir al rancho de su primo y vivir una temporada como ranchero raso ocultando quien es en realidad.

Así es como se cruzaran las vidas de Cort y Mina, no se soportan, no se aguantan pero entre ellos hay química y mucha magia.

Ambos se mienten, ella no sabe quién es él y él no sabe quién es ella y aun así surge algo que ninguno quería ni buscaba. Cort encuentra una mujer diferente, única, que no quiere un hombre rico porque si así fuera lo tendría realmente fácil y ella no quiere saber nada de rancheros con una mujer en cada estado pero ya descubrirá que no todo lo que cree es cierto.

Esta historia no es solo de amor, sino de superación, de dejar el pasado atrás y confiar, también de acción y en cierta manera de mentiras y medias verdades que llevaran a nuestros protagonistas a cambiar y a ser mejores juntos que por separado (aunque no será fácil)

 Solo os diré que su final nos llevará al principio, que el futuro nos invitará a arreglar el pasado y que el efecto mariposa existe.

La prosa de la autora es ligera, rápida, seductora y cautivadora, en sus pocas páginas, a mi se me ha hecho corta, construye unos personajes solidos con los que sentir amistad, amor, empatía y encontrar nuevos amigos a los que recurrir para pasar un rato sin pensar en la vida real.

Un trabajo excelente que os recomiendo, ideal para ir o no ir de vacaciones.

 

El niu del cucut

Avui torno a insistir amb una de les meves autores preferides del noir fred del nord, Camilla Läckberg, una autora que ja ens ha transformat com a lectors en les ombres dels seus misteris a través d’obres com “El domador de lleons”, “La mirada dels àngels”, “L’ombra de la sirena”, “Tempesta de neu i olor d’ametllers” o la sèrie “Revenge” , ja sigui a seva ploma sola o ben acompanyada per  Henrik Fexeus amb qui forma un excel·lent equip en “El mentalista” i “La secta”.

De la mà d’Amsterdam Edicions tornarem a viatjar a Fjällbacka amb un nou cas per a Patrick Hedström i Erica Falck, una nova intriga que uneix passat i present. El niu del cucut es presenta rere una portada freda, colpidora i seca, sobre un fons negre com la nit que s’esvaeix cap a un blau gelat centrant l’atenció del lector en un niu d’ocell, un niu buit i fet amb branques seques, res d’aquesta imatge deixa de colpir la imatge de quelcom terrible esta a punt de succeir.   

La historia sens presenta marcada per dos crims sense cap connexió òbvia, i que sacsegen Fjällbacka fins al moll de l’os.

El primer es centrarà en el descobriment d’un fotògraf famós brutalment assassinat en una sala d’exposicions. El segon es centrarà en Henning Bauer, el premi Nobel de literatura, que cau víctima d’un atac violent a la petita illa on es troba escrivint la desena entrega de la seva coneguda saga de llibres.

Mentre Patrik Hedström i els seus col·legues de la comissaria no semblen avançar en cap dels casos, Erica Falck investiga l’assassinat d’una dona transsexual a Estocolm que va tenir lloc durant la dècada dels anys vuitanta.

A poc a poc, l’Erica s’adona que els fils del passat estan connectats amb el temps present, i que els vells pecats deixen un llarg rastre darrere seu. “Les conseqüències de la seva elecció serien dramàtiques. Però no es podia parar a pensar-hi. Havia dubtat durant massa anys. Tots plegats havien viscut sota l’ombra fosca de les seves mentides. Per descomptat, corrien el risc que allò els destrossés, però tot i així havia decidit revelar les seves veritats. I la de la resta també.”

Crec, personalment que aquesta és una de les millors obres de l’autora, cada vegada que agafo una nova novel·la seva és com endinsar-nos en una foscor que sembla ser cada cop més negra fins que la tenacitat del seus protagonistes comencen a mostrar petites espurnes de llum que el lector pot anar seguint fins a un desenllaç sorprenent.

Dubto si l’autora escriu amb ploma, amb un tros de glaç o transforma el simple i senzill color negre en paraules, però sap com fer-nos caure en els seus silencis, els seus espais i crea una complicitat que és difícil de deixar de banda.

La seva prosa és molt pulcra, les seves descripcions detallades però no carregen la lectura deixant-la fluir lliurement i els seus personatges cada cop són més sòlids i profunds.

No sé realment con s’ho fa però dins d’una novel·la negra deixa espais per les sorpreses i algun somriure.

Absolutament brillant.

La secta

Avui celebrem la retornada al món de les lletres de la Camilla Läckberg, una autora que ja ens ha transformat com a lectors en les ombres dels seus misteris a través d’obres com “El domador de lleons”, “La mirada dels àngels”, “L’ombra de la sirena”, “Tempesta de neu i olor d’ametllers” o la sèrie “Revenge” entre molts altres títols però torna amb forces renovades i molt ben acompanyada de la ploma d’en Henrik Fexeus amb qui ja va formar un excel·lent equip amb la novel·la “El mentalista” i amb qui estiren una mica més del fil recuperant els seus protagonistes i posant-los entre l’espassa i la paret.

La portada de La secta que ens presenta Columna Edicions ho diu tot sense dir res, sobre un fons foc com una ànima castigada veiem una dona vestida de blanc i amb les mans al cap com si volgués treure l’entrellat de quelcom. Només tu pots desxifrar el seu joc.

Abans d’entrar en la trama i tot ser aquesta novel·la una historia tancada, jo us recomanaria llegir la anterior, ja que podreu copsar millor no només l’ambient de l’obra en sí, sinó que tindreu més profunditat en els personatges principals, la Mina que és metòdica, pausada, analítica, procedimental i no deixarà cap fil sense investigar des de la seva posició al equip especial d’investigació. És la seva feina i l’apassiona però es veu desbordada i en aquest cas es veurà obligada a recórrer a l’ajuda d’en Vincent, dos anys després dels dramàtics esdeveniments que van unir les seves vides per arribar fins al final d’una trepidant investigació que, en aquesta ocasió, l’afectarà de manera molt personal. Qui la coneix tan bé? Qui s’amaga darrere les ombres? I, sobretot, per què ho fa?

El cas que porta de corcoll a la Mina i al departament d’homicidis d’Estocolm és molt delicat i alhora complicat: un nen ha desaparegut d’un parc infantil i el cas s’assembla perillosament a una investigació anterior que va tenir un final tràgic. Els pocs indicis que hi ha, plens de codis numèrics i missatges en clau, semblen seguir les regles d’un joc ideat per una ment perversa.

Mentre la Mina intenta preservar els records del passat i en Vincent lluita per ignorar l’ombra que amaga la seva ànima, l’escut que tots dos s’han construït comença, per fi, a desmuntar-se.

La prosa dels autors és addictiva, no pots deixar de llegir, cada plana, cada paraula amaga quelcom que ens pot fer descobrir l’entrellat d’una ment absorbent que manté al lector atrapat entre les seves maquinacions.

Una lectura que m’ha durat poc a les mans i molt a la ment, és absolutament colpidora.

No la deixeu escapar, ara que ve l’estiu fiqueu-la a la maleta, Estocolm us espera.

Dragones Cagones

Esta es la historia de unos dragones divertidos y traviesos que dejan sus cacas allá por donde pasan. Rimas divertidas, risas garantizadas y... ¡un buen compañero para sentarse en el orinal!

Laura Vila y Anna Baquero acompañan a los más pequeños con humor e ingenio en este momento tan vital: el control del pipí y la caca.

Nos encontramos con Dragones Cagones, un cuento para los más pequeños de la casa, un cuento que les puede acompañar y ayudar a comprender con la ayuda de un adulto la importancia de usar el orinal.

Bindi Books nos presenta un cuento con formato pequeño y con páginas duras de cartón para que no se rompa dado que es para niños a partir de 2 años y a esa edad el papel dura poco, la verdad.

La portada es divertida, un dragón naranja con cara de pillo deja un “regalito” que huele mal en medio del campo espantando con su fétido olor a los patos que ahí estaban e invitando a las moscas del lugar.

Las páginas interiores están decoradas por completo con unas ilustraciones de colores vividos que llaman la atención de los pequeños y la prosa se presenta en formato de rimas, algo muy apreciadas por los lectores más pequeños, fácil de comprender y a su vez divertido si los mayores de la casa lo leen poniendo voces de dragón (solo es una idea).

Una propuesta divertida, ingeniosa y de calidad que aborda uno de los aprendizajes más importantes en el desarrollo de la primera infancia: el control del pipi y la caca.

Realmente me ha gustado la idea y creo que se puede extraer mucho de él si los pequeños son seducidos por estos traviesos dragones. Una herramienta didáctica que va más allá de lo que se pretende. Creo interesante el trabajo que se puede hacer con ellos, jugar con preguntas sencillas como ¿Qué pasará? ¿Qué hacen mal? ¿Qué deberían hacer? Incluso pintar sus propios dragones o imaginar acciones si con ellos tuvieran un dragón cagón.

Una apuesta para los pequeños de la casa que ya no quieren el pañal y para los no tan pequeños que ya lo han dejado atrás.

Del mismo modo quiero decir, antes de terminar, que me encanta el recurso que utilizan para sentar a los dragones en el orina, porque le dan un poder a la lectura importante y puede que sea el principio de una gran amistad entre los niños y los libros.

También disponible en catalán