La secta

Avui celebrem la retornada al món de les lletres de la Camilla Läckberg, una autora que ja ens ha transformat com a lectors en les ombres dels seus misteris a través d’obres com “El domador de lleons”, “La mirada dels àngels”, “L’ombra de la sirena”, “Tempesta de neu i olor d’ametllers” o la sèrie “Revenge” entre molts altres títols però torna amb forces renovades i molt ben acompanyada de la ploma d’en Henrik Fexeus amb qui ja va formar un excel·lent equip amb la novel·la “El mentalista” i amb qui estiren una mica més del fil recuperant els seus protagonistes i posant-los entre l’espassa i la paret.

La portada de La secta que ens presenta Columna Edicions ho diu tot sense dir res, sobre un fons foc com una ànima castigada veiem una dona vestida de blanc i amb les mans al cap com si volgués treure l’entrellat de quelcom. Només tu pots desxifrar el seu joc.

Abans d’entrar en la trama i tot ser aquesta novel·la una historia tancada, jo us recomanaria llegir la anterior, ja que podreu copsar millor no només l’ambient de l’obra en sí, sinó que tindreu més profunditat en els personatges principals, la Mina que és metòdica, pausada, analítica, procedimental i no deixarà cap fil sense investigar des de la seva posició al equip especial d’investigació. És la seva feina i l’apassiona però es veu desbordada i en aquest cas es veurà obligada a recórrer a l’ajuda d’en Vincent, dos anys després dels dramàtics esdeveniments que van unir les seves vides per arribar fins al final d’una trepidant investigació que, en aquesta ocasió, l’afectarà de manera molt personal. Qui la coneix tan bé? Qui s’amaga darrere les ombres? I, sobretot, per què ho fa?

El cas que porta de corcoll a la Mina i al departament d’homicidis d’Estocolm és molt delicat i alhora complicat: un nen ha desaparegut d’un parc infantil i el cas s’assembla perillosament a una investigació anterior que va tenir un final tràgic. Els pocs indicis que hi ha, plens de codis numèrics i missatges en clau, semblen seguir les regles d’un joc ideat per una ment perversa.

Mentre la Mina intenta preservar els records del passat i en Vincent lluita per ignorar l’ombra que amaga la seva ànima, l’escut que tots dos s’han construït comença, per fi, a desmuntar-se.

La prosa dels autors és addictiva, no pots deixar de llegir, cada plana, cada paraula amaga quelcom que ens pot fer descobrir l’entrellat d’una ment absorbent que manté al lector atrapat entre les seves maquinacions.

Una lectura que m’ha durat poc a les mans i molt a la ment, és absolutament colpidora.

No la deixeu escapar, ara que ve l’estiu fiqueu-la a la maleta, Estocolm us espera.