El gos dels Baskerville

Sir Arthur Conan Doyle va néixer el 1859 a Edimburg, ciutat on després va estudiar medicina i va obrir la seva pròpia consulta. Va emprar el temps lliure de què disposava a escriure històries curtes. Així va néixer el cèlebre personatge que li va donar la fama, Sherlock Holmes, el fulgurant èxit el va portar a abandonar la pràctica de la medicina per dedicar-se íntegrament a la literatura.

Conan Doyle posseeix una extensa bibliografia que, al marge dels títols de Holmes: Estudi en escarlata El signe dels quatre Les aventures de Sherlock Holmes, Memòries de Sherlock Holmes, El retorn de Sherlock Holmes, El gos dels Baskerville, El vall del terror, Comiat de Sherlock Holmes i l'arxiu de Sherlock Holmes, inclou novel·les històriques i de ciència ficció, contes de misteri, assaigs polítics, cròniques de guerra i textos sobre espiritisme.

Aquesta vegada la introducció es escrita per l’actor Benedict Timothy Carlton Cumberbatch, reconegut com Benedict Cumberbatch. Es va donar a conèixer amb el personatge de Stephen Hawking a la pel·lícula televisiva Hawking (2004), així com pel personatge de Sherlock Holmes a la sèrie Sherlock (2010); Combinarà la seva feina a la sèrie donant veu als dos principals antagonistes, el dragó Smaug i el Nigromant, a les pel·lícules The Hobbit: An Unexpected Journey (2012) i The Hobbit: There and Back Again (2013). A principis de 2012 s’ha confirmat la seva participació a Star Trek XII interpretant al dolent de la pel·lícula.

No se qui va decidir que escrivís aquesta introducció, però deu tenir un sentit irònic de la vida, ja que és una de les histories on surt menys el seu personatge, quedant omès en sis dels quinze capítols.  Per la seva manera d’escriure ens dona la impressió de que no hi ha ningú tant oposat al seu personatge com ell mateix, és poc concís en les seves idees, s’auto–atropella, és molt dinàmic, ric en anotacions i en el fons se n'enfot de la vida de l'actor que per fer bé el seu paper ha de llegir les històries, reconeix que no el coneixia gaire al personatge i que es va deixar guiar per Steve Moffat i Mark Gatiss al principi.

Com a actor de Sherlock ens parla de Watson, de la seva personalitat i de com veu però no observa. Clamant al cel per què envien a Watson sol a Dartmoor..., reflexionant i donant com a spoiler que és un gos el que busquen i ell ho hagués descobert molt ràpidament. Però també ens explica com és el Dartmoor de la sèrie, un petit detall pels seus seguidors.

Acaba el seu discurs convidant als lectors descrivint la història com a terrorífica i evocadora. Aquest volum permet assaborir l'atractiu original d'un dels casos més notable i misteriós del famós detectiu.

El gos dels Baskerville és la tercera novel·la d'Arthur Conan Doyle que té com a protagonista principal en Sherlock Holmes. Va ser publicada per lliuraments a The Strand Magazine entre 1901 i 1902. La novel·la està principalment ambientada a Dartmoor, a Devon, Comtat Oest d'Anglaterra.
 

La història comença quan Sir Charles Baskerville és trobat mort en un sender a l'erm de Devonshire, el doctor Mortimer va a Londres per buscar l'ajuda de Sherlock Holmes. Li llegeix a Holmes el manuscrit sobre la maledicció dels Baskerville, suposadament iniciada amb Hugo de Baskerville, matat per un gos infernal com a càstig per la seva maldat. Després d'això, el metge li parla de les petjades de gos trobades a poca distància del cadàver. El que el doctor Mortimer busca és consell, ja que l'únic hereu dels Baskerville, Sir Henry, el qual ve des dels Estats Units, estava a punt d'arribar a Anglaterra per acceptar l'herència, tant els diners com la mansió dels Baskerville, i aquest no sabia què fer-ne, ja que temia que el que suposadament havia estat una llegenda familiar, fos en realitat veritat, és a dir, que temia per la vida de Sir Henry. Holmes li respon que es tranquil·litzi i que no el perdi de vista, mentrestant ell s’encarregarà del seu cas. Holmes i Watson es traslladen als erms de Dartmoor per ajudar la família Baskerville.

Aquesta és la introducció a una de les millors històries de suspens que s’han escrit. És una novel·la fosca, amb uns paisatges que prenen forma de personatges en si mateixos, una història molt rodona encara que trobo molt interesant que l’autor afegís l’últim capítol en forma d’epíleg on en Sherlock desvetlla les pistes que en Watson no ha vist ni els lectors han intuït. Tota una declaració de la capacitat deductiva i instructiva d’en Sherlock. 

Una història que ens presenta amb més profunditat el personatge del Doctor Watson, encara que el pobre no queda mai a la mateixa alçada que el seu company, sempre un pas enrere, però amb una intel·ligència emocional molt superior.