Mites

Crec que des de petita que la mitologia i a cultura clàssica m’ha agradat molt, però no crec haver llegit i gaudit mai tant amb un llibre com amb Mites de Stephen Fry, un autor que coneixia en la seva faceta d’actor però que m’ha encisat amb aquesta obra.

L’autor ens presenta l’evolució dels Déus grecs des de l’inici de la historia partint del Caos i com aquest va donar lloc a una família poc convencional, un “culebrot” entre poders, incests, germans, parents, enveges, infidelitats...

Tots immortals, poderosos i en certa manera encara que no ho sembli molt humans. 

Si us pensàveu enfrontar a una obra didàctica no us diré que no aprendreu molt però realment he de confessar que no sé ni com però de sobte estava submergida en una historia fascinant i no podia deixar de llegir.

La prosa de l’autor té una ironia molt fina, el seu llenguatge és molt planer, les comparacions que realitza per apropar-nos als mites són senzillament brillants, explica els fets que podrien arribar a ser tediosos com quelcom emocionant, una obra viva rere mil·lennis d’història recopilada en poc més de quatre centes planes que el lector descobrirà com a quelcom conegut i alhora nou.

Realment la veu d’aquest autor és única i reflexa la seva visió per la cultura grega a tot aquell que el llegeixi, cap esser diví queda indemne de la seva ploma afilada i aconsegueix que reflexionem sobre el que sabem el món i la il·lusió de la seva creació. Tot això ens arriba gràcies a la tasca de traducció d’Anna Llisterri que ha aconseguit copsar l’ànima i l’esperit de bufó de l’autor.

Una obra molt acurada, amb moltes referencies bibliogràfiques, arrels lingüístiques que ens han arribat a avui en dia i peus de pàgina que acaben d’arrodonir el text.

L’obra ens presenta a l’inici un mapa on podrem anar situant els mites, el seu arbre genealògic que parteix del Caos i com ve diu l’autor abans d’ell no hi havia res o potser l’univers era com el caos d’una habitació d’un adolescent. Son aquests girs que li donen vida al llibre.

Rere un pròleg sentit  la historia es recull en quatre parts, dues recullen el principi dels temps i els ordres que s’aniran establint entre els poders divins i les dues següents les joguines de Zeus, tant humanes com divines enunciant en cada capítol de qui parlarà. 

Us recomano que tingueu en compte l’apèndix, l’epíleg i l’índex analític, tres punts afegits que us ajudaran a fer aquest viatge en el temps.

M’estic quedant amb moltes ganes d’explicar-vos moltes coses, petits detalls que semblen no tenir importància però que esdevenen cabdals pel desenvolupament del futur.

Ara llibres ens fa un regal, ens convida a somiar amb un món on tot és viu i alhora tot és passat, una confluència, un conte, una historia que cal entendre per descobrir molts secrets del nostre passat i futur.

No el deixeu escapar, és divertit, ràpid, àgil, irònic, didàctic sense ser alliçonador, complex i entenedor a parts iguals, un món que ha quedat tancat dins d’una bombolla que podreu contemplar gràcies al seu detall.

Una obra impecable, imprescindible pels amants del passat, per aquells que estan cansats de llegir sempre el mateix. 

«La mitologia grega no té absolutament res d’intel·lectual o acadèmic: és addictiva, entretinguda, accessible i sorprenentment humana.»