dilluns, 18 d’octubre del 2021

Herois

Avui tinc el plaer de presentar-vos la segona entrega de “Mites” signada per l’actor, dramaturg, escriptor i per a mi un els millors cronistes de la Grècia antiga Stephen Fry.

Ja em va captivar amb la seva entrega anterior, a vegades quan creus saber molt d’un tema t’adones de tot el que et manca per aprendre i no hi ha cap lliçó millor que la que no s’imparteix de manera magistral, amb llapis i marcador, sinó aquella que es presenta d’una manera amena, distreta, marcada per la narració d’una historia breu on uns personatges fantàstics ens mostren les diferencies entre allò humà i allò Divi.

Ara llibres encerta de ple amb la portada, seguint l’estètica de l’entrega anterior, sòbria, senzilla on en aquest cas descobrim la Medusa i el seu oponent..... voleu saber qui són? Només heu d’obrir per les primeres planes i l’Olimp us atraparà. 

“No són herois perquè són perfectes, són herois perquè superen les seves pròpies imperfeccions.”

Herois és el títol d’aquesta entrega on coneixerem el panteó de l’Olimp i la seva relació entre ells i amb els mortals, l’autor ens presentarà a Perseu, Hèracles, Bel·lofontes, Orfeu, Jàson, Atalanta, Èdip i Teseu entre els seus personatges destaquen els Déus e l’Olimp, Éssers primordials, Monstres i Mortals.

Si no heu llegit l’entrega anterior no passa res, però jo us la recomanaria ja que hi ha breus anotacions de l’autor a peu de pàgina que queden més ampliades en el volum de “Mites

No seré jo qui us desvetlli aquest món mitològic ple d’aventures, de relacions incestuoses, d’amors impossibles, de deixebles venjatius, de treballs impossibles i en certa manera dels orígens de la nostra civilització.

Voldria fer una reflexió si m’ho permeteu ja que crec que aquest volum com l’anterior és per a tots els públics i jo en faria una menció especial pel jovent ja que si modernitzéssim els noms i els fets podríem estar davant d’unes proves de “Els jocs de la fam” amb la seva distància.

No estem descobrint res de nou, només presentem noves histories a públic més jove que en certa manera les arrels d’aquestes podrien molt ben estar amagades a l’Olimp.

L’autor és com una sirena, comença el seu cant amb Zeus i Hera i el lector ja no pot deixar de llegir sobre personatges que amb les seves virtuts i les seves misèries ens mostren les capacitats que s’amaguen dins de cadascú de nosaltres.

La seva prosa és molt acurada, delicada i a l’hora irònica, capaç de seduir i atrapar, les seves descripcions faran al lector sentir-se com un heroi més en una època passada.

Abans d’acabar vull donar les gràcies a Anna LListerri qui ha realitzat la traducció al català amb molta cura.

El món clàssic, més viu i vibrant que mai.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada