Tot i que en el moment de la seva publicació, l’any 1926, no va ser un gran èxit, va despertar molts sentiments contraposats, opinions a favor i en contra, i al cap i a la fi si la gent en parlava devia ser que tenia entre les seves planes una historia que valia la pena explicar. Però a la dècada dels quaranta va revifar com un fènix revifa de les seves cendres.
F.S. Fitzgerald va recrear l’època daurada dels anys vint amb una visió més complexa, el lector pot gaudir de magnifiques festes, d’un ambient d’ensomni, entrar en una vida accelerada on la tragèdia tindrà també la seva oportunitat d’aparèixer.
És innegable el talent de l’autor, la seva prosa marcant un tempo que el lector agrairà i amb el qual serà seduït, els seus diàlegs aporten vivesa i dinamisme i la seva narració és magistral, sense oblidar-nos dels goig de les seves descripcions que transporten al lector al West Egg de la prospera Long Island.
La historia es centra en un jove misteriós, folrat de diners i que respon al nom de Jay Gatsby que viu en una fabulosa mansió i organitza unes festes molt extravagants. Ningú sap ben bé qui és, però ningú es vol perdre l’oportunitat de gaudir de la seva companyia. Però en Gatsby amaga un rerefons tèrbol, molt clàssic de les novel·les de l’època.
En Jay ha perdut el nord per una joveneta força superficial, la Daisy, ella és transforma en la seva obsessió, en la seva bogeria i una passió desmesurada l’arrossega cap a ella. Però com en tota tragèdia al més pur estil grec apareix un tercer en discòrdia i la novel·la girarà en part de la decisió final de Daisy per un dels seus galans, es quedarà amb en Jay o amb en Tom Buchanan, una antiga estrella de futbol a Yale. Una aventura extramatrimonial, un flirteig, uns ulls gelosos i en definitiva el descobriment d’unes banyes fan precipitar el desenllaç de la historia.
El perseguir un ideal, un somni, una fantasia romàntica pot no acabar sempre bé quan és barreja amb una ambició desmesurada
Un clàssic per gaudir amb música suau de jazz, amb unes espelmes i una bona copa de cava. També és cert que podeu anar al cinema i veure’n la ultima adaptació o en DVD l’anterior, però la riquesa de la imaginació de cada un de vosaltres no és comparable amb la d’una sola persona que l’ha decidit enfocar d’una manera determinada. Un consell, primer llegir la novel·la i després gaudir de l’espectacle.
Senyor Gatsby, ens convida a la festa?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada