A l’obra Pluja d’estels coneixereu a un grup d’amics que decideixen després de molts anys sense fer-ho tornar a reunir-se tots junts a la casa del cap de Creus.
Perquè es van deixar de reunir? Com serà el retrobament?
Amb una certa incertesa el grup d’amics es disposen a fer veure que res ha passat entre ells i fer la reunió com sempre. Piscina, platja, un gran tiberi, alguna que altre copa fins que arribi l’esperada pluja d’estels.
La novel·la succeeix en un sol dia des de que surten de Barcelona fins que arriben a la idíl·lica casa però cap d’ells, ni els escenaris ni el temps són tan idíl·lics com semblen.
La pluja i la tramuntana que els visiten posen el toc metafòric al dia d’inclemència de la mateixa manera que ells volen aparentar una felicitat sobre el dolor de manera aferrissada.
Què va passar al passat que els va causar tant dolor?
Tots ells han passat per alt volent o no un esdeveniment que els afecta a tots i cadascun ho lluita o ho amaga a la seva manera però al trobar-se tots sembla que tot torni a estar ben fresc.
El dia va in crescendo fins que la pluja d’estels els arriba amb una tromba de realitat que els posarà contra la paret i davant de les seves pròpies emocions.
L’autora, Laia Aguilar, fa una tasca descriptiva perfecte per tal que ens endinsem en aquesta lectura profunda i sensible d’una manera molt directa i alhora crea un paral·lelisme sobre allò que mostrem enfrontat a allò que realment som que posa la pell de gallina.
Escenaris que tenen rellevància per als protagonistes, antigues relacions, unions, aliances i odis... Un còctel d’emocions es debaten en aquesta obra que ens ofereix labutxaca.
És una aventura fàcil de llegir i amb la que evadir-se és immediat.
En temps en que la lectura ens pot ajudar a passar hores difícils no hi ha millor obra que aquesta ja que a més de tenir una forta historia de fons i plantejar-la en el present de manera magistral amaga molts interrogants que ens conviden a pensar i a reflexionar sobre nosaltres mateixos i el conjunt de la societat.
Us animeu a visitar la casa de Portlligat?
Us asseguro que no us en penedireu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada