El primer amor

Descobrir grans clàssics encara que siguin en format petit i lleuger és un dels grans al·licients de la literatura i en aquest cas res millor que els títols de la col·lecció “El Far” d’Angle Editorial.

Aquesta vegada em va seduir el seu títol El primer amor d’Ivan Turguénev (1818-1883), un dels gran autors del realisme i d’una visió pròpia de la societat russa de l’època.

M’agraden els títols d’aquesta col·lecció ja que semblen narracions curtes i senzilles, però res més lluny de la realitat, totes les seves obres tenen una profunditat que convidaran al lector a aprofundir i anar un pas més enllà de la pròpia paraula escrita.

Precisament aquest fet m’ha succeït amb aquesta novel·la, el seu protagonista és en Vladimir Petróvich un home madur que parlant amb un amic acaben parlant dels seus primers amors, el Vladimir els diu que ell n sap explicar-se gaire bé, així que els hi escriurà i un parell de setmanes després els hi llegeix.

Així és com ens trobarem amb un Vladimir de setze anys que gaudeix de l’estiu a la finca familiar fins que un dia arriben unes noves veïnes, una princesa que ha anat a pitjor fortuna i la seva filla Zinaïda.

En Vladimir era un jove poc versat en l’amor, un inexpert tant els sentiments com en els fets, així que de la seva mà descobrirem com la seva percepció canvia envers la jove veïna.

Zinaïda és una jove que té els seus admiradors, uns homes molt diferents entre si però que han caigut rendits als seus peus i descobrirem com sense saber ni com el nostre jove protagonista cau seduït a les seves xarxes.

Aquesta historia d’amor no és una historia de finals feliços o d’un amor romàntic clàssic i èpic, sinó que el que ens mostra és l’entrada d’un jove al món adult de la mà d’una dona lleugera per l’època.

M’ha cridat molt l’atenció en el relat la critica social de l’autor envers les aparences i el saber fer de portes enfora, mostrant una societat rígida enfrontat a un personatge que surt dels paràmetres.

La prosa del autor és molt concisa, el tempo és pausat i es seves descripcions acurades, però el que destaco és la construcció del personatge de Vladimir i com li dona la paraula per mostrar-nos només el que ell veu, sent i coneix o fins i tot, m’atreviria a dir, el que s’atreveix a explicar d’aquell primer amor.

És d’agrair que al final de la historia l’editorial ens presenta l’autor i la seva prosa en “El primer amor i altres amors de Turguénev” presentant-nos la idea de l’amor, de les seves protagonistes femenines i de les tradicions russes.

No el deixeu escapar.... us enamorarà.