El fibló

Avui ens retrobem amb Sílvia Soler, un valor segur en el panorama literari actual que sempre ens ofereix una nova aventura en la que les emocions juguen un paper principal.

A totes les seves obres hi ha aquell moment en que et sacseja les emocions i et posa contra les cordes i realment pocs escriptors treballen amb la sensibilitat humana d’aquesta escriptora. 

Destaquem de la seva bibliografia títols com “Un any i mig”, “L’estiu que comença”, “Un creuer fóra de sèrie” , “Els vells amics” i avui us presentem El fibló.

Us asseguro que no en sortireu impassibles!

En aquesta obra coneixereu a tres germans que malauradament perden als seus pares i hereten la casa familiar d’Alella on van créixer. En aquest punt decideixen anar-hi a viure i reconstruir l’espai, els seus lligams i els seus propis sentiments.

A vegades el passat torna per desordenar-nos i convidar-nos a millorar i a entendre qui som i perquè som com som. 

Tots som fruit de les nostres vivències, dels nostres records, del nostre passat i de com afrontem allò que ens passa.

La casa està força malmesa i mentre la van arreglant es donen temps per recordar, parlar, discutir, fer les paus...

La casa esdevé una protagonista ja que les seves parets amaguen els secrets dels dies feliços i les ombres dels dies tristos. La casa és companya de tota la seva vida i còmplice de les trapelleries.

Sembla que les pròpies parets i estances siguin testimonis de tot allò que anava passant a la família i es com si haguessin escoltat tot allò que callaven.

Els tres germans hauran de fer front a la reforma i al seu retrobar més sincer en que cadascun d’ells haurà de fer les paus amb el seu passat i amb els seus records per tal d’establir una germanor real i positiva.

Una novel·la sobre l’amor fraternal, sobre l’educació dels menuts i sobre el passat que es fa present al dia a dia.

Aconseguiran aquests tres remodelar la casa? Com serà la seva nova relació?

Només llegint aquesta joia que ens apropa labutxaca ho descobrireu i us asseguro que us enganxarà des de les primeres planes.

És intimista, reflexiu, esperançador i tot un cant a la vida!

No el deixeu escapar!