El perfum

Avui hem de donar les gràcies a Amsterdam Llibres per oferir-nos un dels clàssics per excel·lència tenint cura fins al darrer detall possible i amb una traducció impecable de la mà de Judith Vilar.

Realment fa molt de temps que vaig llegir per primera vegada El perfum de Patrick Süskind i crec que en aquell moment no estava preparada per aprofundir i llegir entre línies tot l’ambient que respira la pròpia obra.

Abans d’entrar en matèria voldria elogiar a portada que ens presenta David de las Heras que m’ha agradat molt més que la majoria de les portades en altres idiomes de la mateixa novel·la.

Una dona bonica, amb el cabell vermellós, ulls clars i amb una flor a la boca anul·lant del tot la seva veu i oferint-nos en el seu lloc l’aroma d’una bella flor.

Molts ja coneixeu la historia d’en Jean-Baptiste Grenouille, un nen que va néixer sense olor i que després de passar de mà en mà descobreix la seva capacitat, el seu do per les olors capaces d’embriagar i tornar boig a qui la del·laïta.

El problema és que una de les olors més atraients per a ell és el de les dones boniques, les quals assassina i n’extreu la seva olor amb tècniques de perfumista.

Estem davant d’una historia dramàtica on un nen és abandonat des del mateix moment en que neix, que és maltractat pels seus iguals, que descobreix de ben jove que acabar amb una vida encisat per la seva olor no té cap repercussió i que el seu do va més enllà d’una obsessió.

Una historia on la necessitat de ser estimat és l’arrel de tot el mal que sorgirà de les mans del nostre protagonista amb qui viurem una França del Segle XVIII.

La prosa del autor queda molt ben protegida i definida en la seva traducció, neta, acurada i que porta al lector pel laberint de la vida i de l’obsessió olfactiva del nostre protagonista.

Dura, colpidora, dramàtica, complexa, amb un rerefons profund, amb un anhel incomplert, una sensualitat marcada i el toc de la mort ... costa molt descriure aquesta novel·la amb poques paraules, el que si que us puc dir és que no deixa a ningú indiferent.

Així que només puc acabar amb les pròpies paraules de la contraportada d’aquesta joia literaria que amb tanta cura se’ns presenta: “El clàssic contemporani que continua fascinant, commovent i aterrint a parts iguals lectors de totes les generacions en traducció revisada i actualitzada”.