Forever you

Torna’t a enamorar

Darrerament diversos autors recuperen les seves obres i ens les presenten des de la perspectiva d’un altre personatge, no sempre és una bona idea i s’encerta amb el to sense abusar de la primera narració.

Estelle Maskame, una autora molt jove que ha enamorat a joves i no tant joves amb la seva sèrie You “Love you”, “Need you” i “Miss you” avui ens presenta una nova entrega Forever you on recull la trama centra de “Love you” amb un afegit que aporta molta llum a la visió que el lector tenia d’en Tyler.

Aquesta novel·la segueix l’estètica general de les tres anterior, portades monocromàtiques, lletres blanques al centre i una parella enamorada.

La narració és en tercera persona, aquesta vegada és en Tyler, el noi rebel qui ens explica la seva historia amb l’Eden, la seva germanastra amb qui sorgiran focs artificials, però aquesta trama ja la coneixeu si heu llegit la novel·la anterior, si no ho heu fet jo us recomano primer la versió de l’Eden i després la d’ell, ja que aporta molts detalls que us esguerraran la trama.

A la versió de l’Eden no enteníem moltes coses d’en Tyler i desconeixíem alguns fets ja que l’Eden que era qui ens les explicava no les coneixia.

Aquesta vegada ens trobarem amb dos marcs temporals, l’actual que ja coneixem i el passat d’en Tyler fa cinc anys, una època molt dolorosa que el va canviar de ser un bon noi a ser qui és ara, el pol oposat a tot el que es considera correcte.

Aquest canvi es produiria per culpa del seu pare, un home que li exigirà massa, que el farà servir com a sac de boxa, una època escrita amb molt sentiment que trencarà el cor del lector més sensible, la veu d’un nen de dotze anys que anirà canviant i desapareixent.

Aquesta és l’altre cara de la moneda en una relació poc convencional entre dos adolescents que són família però que ells no es senten com a tal.

labutxaca m’ha sorprès, realment no m’esperava que la nova narració aportes tants matisos a la historia, molts dels fils que quedaven una mica penjats a la primera entrega ara tenen sentit per ells mateixos. Transforma un personatge superficial en un supervivent.

Reconec que ja fa temps que l’havia llegit i que no la tenia tant present com m’hagués agradat, és per això que he anat intercalant els dos volums per sincronitzar-los i veure les dues visions a l’hora. 

Aquí us deixo la veu d’en Tyler.