Love you

Per Raúl Gotor

A les meves mans ha caigut, com del cel, Love You, la nova trilogia de labutxaca. Obra d’Estelle Maskame, autora escocesa que va gestar aquesta trilogia amb tretze anys mitjançant les xarxes socials on gaudeix de més de 4 milions de lectors i més de 126.000 followers al seu twitter. Una història que va ser acoblada amb gran participació dels lectors i que ha convertit aquesta trilogia en èxit mundial.

Love You representa l’inici d’una història d’amor de dos joves que durant el primer trimestre de 2018 ens farà gaudir. No dubteu en llegir-la i frisar per les seves continuacions que arribaran: Need You i Miss You.

Aquests dos joves que comento són l’Eden i en Tyler. Començant per ell, vindria a ser l’estereotip de noi dolentot pel qual moltes, (i molts), podrien arribar a perdre el cap. En Tyler sempre té una excusa per continuar repetint els seus propis errors. Pres d’una història personal que li fa caure a les addiccions normals de l’edat: drogues i alcohol, viu amb una mare comprensiva que ho dóna tot, l’Ella, i el seu padrastre amb el qual no s’entén. Justament aquest és el pare d’Eden.

Eden viu amb la seva mare a Oregon quan de sobte el seu pare, després de molt de temps sense saber d’ell li ofereix passar un estiu amb la seva nova família a Los Angeles. Eden no es pensa dues vegades unes vacances pagades fóra d’Oregon. Però mai s’hagués imaginat que a l’arribar a casa del pare es trobaria un xicot que la trauria de polleguera. Un odi que es converteix en amistat i la qual poc a poc va forjant l’amor en un final obert, tot sigui dit, bastant típic. 

Uns personatges forts que es troben emmarcats amb uns secundaris igual de ben definits: la Tiffany, la dolenta de la història, o el Dean i la Rachael com amiga de la protagonista, fan que aquesta història es converteixi en una novel·la molt més coral. Potser, per altra banda, aquests personatges (sobretot els amics), són amb els que més costa empatitzar.

Un punt a favor sobre aquesta novel·la és que l’autora és adolescent com els protagonistes i els lectors. Això fa que els seus lectors, dels mateixos rangs d’edat, es sentin identificats. Part del gran impuls d’aquesta trilogia ha estat basada justament en aquest efecte mirall dels lectors vers la història. 

Un ritme directe i àgil que fa que la lectura sigui fàcilment comprensible i que encara quedi molt per dir en els següents dos títols que manquen. A les seves pàgines ens trobem amb típics i tòpics com a totes les narratives d’aquest tipus, però també és veritat que es toquen temes d’actualitat jove i el tractament que fa és molt positiu.

Sempre és una ventada d’aire fresc trobar-se una història juvenil i eterna que ens doni un munt de bones estones.

Una història d’amor amb la qual poso punt i coma al gènere romàntic fins que aparegui la seva segona part. Dedicat a aquelles ànimes joves que creuen, i saben, que l’amor es troba en qualsevol lloc i que, of course, ho pot tot.