dimecres, 23 de setembre de 2020

Restes de carnaval

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui haig de començar per entonar el “mea culpa”...

Com pot ser que agradant-me tant la lectura no coneixes les obres de la Clarice Lispector?

Aquesta dona nascuda a Ucraïna afincada al Brasil és un referent de la literatura brasilera i en aquesta obra que avui us presentem queda ben demostrat el perquè se la considera així.

A Restes de carnaval trobareu una Antologia de contes que brollaven de la seva ploma forces anys enrere però que continuen amb una vigència sorprenent avui en dia.

Una dona avançada al seu temps, que crea obres úniques i inclassificables on el món intern i els pensaments dels protagonistes centren tota l’atenció i ens mostren la naturalesa humana en situacions del més dispars.

Gràcies a la tasca de traducció d’en Josep Domènech Ponsatí i d’en Pere Comellas Casanova podem gaudir dels seus matisos lingüístics ja que escriu d’una manera en que sembla que ens condueixi cap a la poesia i a la lírica.

Senzilla i recargolada, amena i àcida, ficcionada i molt humana... És una contraposició constant que enganxa i convida a la seva descoberta.

També ajuda molt a la seva lectura i contextualització l’epíleg a càrrec de la Tina Vallès i a l’edició i selecció que ens presenta en Jordi Puig.

En un format breu, directe, clar i concís ens fan un dibuix de la autora i a través de les seves lletres podem aprofundir en la seva literatura i en la seva manera de veure el món.

Gràcies a l’editorial Comanegre he descobert una autora que no deixa indiferent i que fa servir el poder de la paraula de manera directa i rapida a traves dels seus contes amb la habilitat d’enganxar-te la idea principal per tal que tu mateix pensis en el dia a dia i reflexionis i et qüestionis l’existència.

Pels amants de les obres que no deixen indiferent és la opció perfecte per aquest estrany setembre.

I per als que encara no la coneixíeu, com jo, és la oportunitat ideal per anar al seu encontre.

En un format petit, breu, sense massa sumptuositat més que la seva pròpia grandesa literària.

És un imprescindible!

Cap comentari:

Publica un comentari