Mort entre línies

Si voleu passar una bona estona d’allò més detectivesca, la vostra tria literària s’ha de centrar en la darrera aventura del Comissari Guido Brunetti sota el nom de Mort entre línies.

Un comissari que no dubta en aplicar la llei per tal que pesi sobre els que equivoquen els seus actes, un home que prefereix saltar-se les normes estrictament protocol·làries per poder tancar als dolents.

Ambientada con sempre a la Venècia més pura, podem respirar l’olor de salnitre dels canals mentre intentem descobrir de la ma d’en Brunetti els camins tortuosos del cas que ens roba el son.

En aquest cas ens veiem embolcallats en un cas on un crim cultural sobtarà al comissari retant-lo a una nova descoberta. Un robatori de llibres i la destrucció de molts d’altres de les biblioteques esgarrifa a tothom que se n’assabenta i no podem pensar que qualsevol investigador ho pot resoldre. És hora de que en Brunetti deixi la seva copa de chardonney i comenci a pensar i pensar, i a ficar-se a la ment del responsable.

A qui li pot interessar desfer-se de llibres? Qui vol matar els clàssics? Què hi ha al darrera? I, el més important, qui hi ha al comandament de tal crim?

labutxaca encerta de ple amb la publicació dels casos de tan conegut comissari, llibres ràpids i àgils que un cop en llegeixes un, necessites llegir altres casos.

Casos que poc a poc i de manera molt paulatina es van desfent com una bola de llana que embolica un gat tot jugant. Amb la seva gran oratòria i la gran habilitat acumulada de ficar-se a la psique d’en Brunetti ens regala una obra genial, ingeniosa, actual i molt interessant pels amants de la lletra escrita.

Títols com Mort a la Fenice, Mort en un país estrany, Vestit per Morir, Mort i judici, Acqua alta, Son Profund, Contactes a les altes esferes, Un mar de problemes, Justícia uniforme, Proves falses, Sang a les pedres, Noblesa obliga, Sense Brunetti, Carn de Canó i Les joies del Paradís fan d’aquesta col·lecció un indispensable de la novel·la negra.

Aquest últim és un altre volta de cargol, amb la ploma elegant de la grandíssima i inigualable Donna Leon, coneix tant bé i ha construït al comissari al llarg de tants anys que pot centrar la atenció del lector en altres aspectes com detalls de l’entorn o el cas en si i no perd ni gota d’essència.

S’ha basat en el fet verídic de la desaparició de milers de llibres antics de la biblioteca napolitana de Girolamini, un dels escàndols més importants i notoris de la historia pel que fa a robatori de llibres i patrimoni cultural públic.

Una realitat ficcionada amb una qualitat inigualable. 

L'última lliçó

Avui m’he retrobat amb un vell amic en una de les meves col·leccions de capçalera.

Després d’haver gaudit amb “La llei del mirall” on Yoshinori Noguchi ens parlava del perdó, avui torna amb L’última lliçó on ens parlarà de l’agraïment i de molt més.

Aquest conte té veu pròpia, és un amic, un conegut, un anònim que ens vol explicar la seva historia, una vida que comença amb la infantesa d’un nen sense confiança en si mateix i amb un gran complex d’inferioritat.

Aquest nen va créixer i es va convertir en un adult molt ambiciós, qui considerava fantàstic aconseguir allò que desitjava, poder, diners, una noia espectacular, prestigi... Mesurava la seva vida en coses materials i que podia etiquetar amb el “meu” o “meva”. Aquesta possessió el va transformar en una persona egoista que només es sentia bé guanyant.

Al voler allunyar-se de la imatge que tenia del seu passat va confondre la confiança en un mateix amb el poder i com res es per sempre, el seu castell va caure.

Va perdre tot el que creia que li pertanyia tornant-lo a una realitat on tornava a ser aquell nen, una personalitat que havia mantingut tancada sota mil panys i que ara li venia a mostrar la importància de la tristesa i de la soledat.

Aquest jove va tornar a començar amb una visió nova de la vida, va progressar i descobrir que tot té un final, la mort i que allò material que tant ens importa queda aquí ja que realment no es nostre.

La pèrdua de la joventut i la vellesa el portarà a descobrir la pèrdua d’un esser estimat, aquí em perdonareu que no hi entri gaire ja que el gir que dona l’autor m’ha captivat i no mereix un spoiler.

Amb aquest home ja gran descobrirem paraules com simpatia, empatia i agraïment.

Aquest petit volum de la col·lecció Emocions de l’Editorial Comanegra ens ofereix les conclusions a les que arriba l’autor i a la vegada les nostres pròpies descobertes plana rere plana i un epíleg que remarcarà un fet molt important, tots som únics i la bellesa queda en la diversitat.

Us podria parlar de la prosa lleugera de l’autor, del seu cant de sirenes que us captivarà com a Ulisses, amb un gir que us deixarà estorats però estic segura que les meves paraules mai li farien justícia.

El que si que m’agradaria és acabar com sempre amb allò que amaga el seu títol “La meravellosa clau per fer que la teva vida brilli” una metàfora impressionant sobre un objecte que obre i tanca portes, capaç d’ajudar-nos a seguir endavant i alhora recordar qui som en realitat.

No hi ha color més reconegut amb l’esperança que el verd i aquesta portada ens ho mostra amb unes plantes que creixen per tot arreu i es perden més enllà del seu espai establert.

GRÀCIES, GRACIAS, THANKS, MERCI, GRAZIE

 

 

Esa locura llamada amor

Dicen que nunca te acostaras sin haber aprendido algo nuevo, yo no me acostaré en este caso sin haber descubierto una nueva autora de quien voy a leer otros títulos anteriores como “El destino tiene otros planes”, “Algunas mentiras”, “La pasión dormida”, “No llores, princesa” y “Un conde sin corazón”.

Nuria Rivera con su novela finalista al Premio Vergara de Novela Romántica me ha atrapado. 

Esa locura llamada amor es una novela equilibrada, con carácter, cuerpo, historia, personajes y amor. Lo tiene todo y en su justa medida. 

Si vamos al principio os diré que su portada me encanto, mi ciudad, mi hogar, un lugar que reconocí al instante pero con ecos del pasado, una joven que nos llevará al siglo XIX a simple vista, con su parasol de puntilla, su lazo en la espalda, unas mangas afrancesadas y una falda larga denotan no solo un estatus social, sino una moda conceptual.

Que la novela nos la presente Vergara también me aporta una seguridad ya que es difícil que este sello no acierte con lo que su público espera y si en la contraportada ya nos invita a regresar a casa… qué más puedo pedir.

Esa locura llamada amor es la historia de un beso, de una pasión y de cómo a veces el amor se convierte en locura.

Nuestra protagonista es Inés, hija de un empresario textil catalán que sueña en convertirse en una de las mejores diseñadoras de moda del mundo, pero su sueño tendrá el precio de una condición por parte de su padre.

Por otro lado conoceremos a Gonzalo, un joven cirujano que desea seguir su vocación y abandona los quirófanos para tratar las enfermedades mentales.

En el principio de la novela conoceremos la solidez de cada uno de ellos, unos personajes muy bien construidos, con sus anhelos, su independencia frente a lo que los demás esperan de ellos y su lucha por ser quienes quieren ser.

Sus vidas se cruzaran en un breve pero intenso instante, una chispa encendida en la mirada del otro que despierta un amor profundo y voraz, un cruce de caminos en un mal momento que les llevará a separarse aunque el pícaro destino les reunirá tiempo más tarde para brindarles o no la posibilidad de una segunda oportunidad.

Su reencuentro es un camino lleno de obstáculos, las familias, los celos, los malos entendidos y la traición son solo algunas piedras que les pondrán las cosas muy difíciles aunque siguiendo la magia del corazón quizás no sea todo insalvable.

Junto a ellos descubriremos una Barcelona en pleno apogeo y un París espectacular, dos mundo diferentes a los nuestros y a su vez son las piedras sobre las que caminamos.

Aquí os dejo sus primeras páginas, dejad que el amor os envuelva.

Amb l'aigua al coll

Per Àngela Sánchez Vicente

Un cop més ens trobem amb la aclamada ploma de la Donna Leon i creiem que aquests dies ens va de perles per poder tornar a parlar d’ella i les seves produccions com a mare literària del Comisari Brunetti.

En temps on la lectura és més que mai una eina de sortida i escapatòria cap a altres mons una obra d’altíssima qualitat i d’una intriga elegant com la que ens proposa l’autora esdevé una gran proposta seductora.

Aquest cop ens presenta Amb l’aigua al coll, una obra en la que en Brunetti des de la seva experiència i psicologia humana haurà de seguir les darreres paraules que ha balbucejat en un llit d’hospital una dona que sabia masses coses.

Entre moments de lucidesa i d’altres més obscurs la Benedetta vol parlar amb el comissari i atina a dir-li “El van matar. Diners dolents”.

Aquestes paraules es refereixen sense cap mena de dubte al seu marit que es creu que va morir en un accident fa poc temps però ella ja va investigar per el seu compte i va esbrinar masses coses que potser l’han dut fins on és ara entre la vida i la mort.

La investigació es centrarà en una empresa privada que vigila la qualitat de l’aigua i on investigarà molt més que la mort del marit de la Benedetta i l’estat d’aquesta.

Assassinats, trampes, desastres ecològics i el preu dels coneixements es donen cita en aquesta nova obra que signa l’autora amb una maestria incomparable.

Què va passar realment amb el seu espòs? Com acabarà ella? Què en trauran en clar de la investigació?

Gràcies a Edicions 62 podeu gaudir d’un nou cas ben diferent que ens mostra a un Brunetti des d’un punt de vista més humà alhora que ens convida a reflexionar sobre el poder de la veritat vers els negocis més turbulents.

Un cop més l’autora es mostra sensibilitzada pels problemes mediambientals que imperen a la societat actual i hi posa el focus per desplegar la seva trama i per construir els seus personatges.

Us ve de gust un viatge a la Venècia més intrigant? 

Doncs capbusseu-vos en aquesta obra i us hi enganxareu des de les primeres planes.

I per si us quedeu amb ganes de més misteri i de bones lletres us convidem a descobrir títols com: “Mort a la Fenice”, “Mort en un país estrany”, “Vestit per Morir”, “Mort i judici”, “Acqua alta”, “Son Profund”, “Contactes a les altes esferes”, “Un mar de problemes”, “Justícia uniforme”, “Proves falses”, “Sang a les pedres”, “Noblesa obliga”, “Sense Brunetti”, “Carn de Canó”, “Les joies del Paradís”, “La temptació del perdó”, “Mort entre línies”, “Les aigües de l’eterna joventut”, “Sang o amor”, “Restes mortals”o “En nom del fill” entre d’altres.

Tots d’altíssima qualitat i amb investigacions ben diferents!

En aquests dies les bones lletres han d’estar més actives que mai!

Paper mullat

Per Àngela Sánchez Vicente

Aquests dies de confinament, desescalada, reflexió i notícies esfereïdores ens hem proposat el repte de proposar-vos novetats literàries que alhora us presentin a grans autors dels que pugueu seguir llegint obres ben engrescadores.

Si parlem de belles lletres i obres que no deixen pas indiferent a ningú hem de fer una parada i llegir a la gran Francesca Aliern.

Fa temps que des d’aquest blog us recomanem les seves lletres i la veritat és que a nosaltres títol rere títol ens encisa cada cop més.

Avui us presentem la seva darrera obra titulada Paper mullat.

En aquesta obra breu, directa i altament reflexiva sobre el poder de la naturalesa humana i els sentiments vers l’adversitat ens trobarem en un escenari idíl·lic, en un temps passat i amb uns protagonistes molt ben treballats i que ens mostraran moltes facetes de la seva psique.

Viatgem sense maletes des de la nostra butaca preferida fins a París i a l’Europa que viu la sotregada de la Guerra Civil Espanyola.

A través del seu protagonista, en Màxim veurem com la seva passió per la música el portarà a triomfar en els grans teatres europeus amb les seves partitures i al cor de la seva estimada.

A Paris coneixerà l’amor en els ulls plens d’interrogants de la noia més meravellosa que mai ha vist. Ella, provinent de Maestrat és tot un  enigma per ell però el poder de l’amor és una de les forces més potents de la societat.

Decidirà deixar d’interpretar les obres que ha interpretat mil vegades per tal d’animar-se a fer el gran salt de viure la seva pròpia història i intentar que la seva aventura soni com la millor cançó que mai hagi escoltat.

Una obra on l’amor, l’odi i els clarobscurs dels temps socials imperen com a teló de fons coneixerem a un noi que esdevindrà un gran guerrer en el viatge a l’autoconeixement.

El voleu acompanyar?

La recerca de les arrels i la pròpia vida estan units per un lligam que coneixeran ben aviat.

L’obra us sorprendrà doncs no tot serà tan rosa com “la vie en rose” prepareu-vos per als obstacles.

Gràcies a Cossetània Edicions podem ampliar la biblioteca d’aquesta gran autora i gaudir d’aquesta obra alhora que també us convidem a conèixer els seus títols anteriors.

Si voleu fer un cop d’ull a la seva producció no us podeu perdre: Xerta. Recull popular (1995), Records i memòries al voltant d’uns murs (1996), Un otoño, toda una vida (1997), No llores, Laura (1999), El batec de l’aigua (2000), La canela (2001), Misererenobis (2002), La Menestrala (2003), La historia innecesaria (2004), El pont de la solitud (2005), Sabó moll (2006), Camins (2007), Cor de llop (2008), Aigües fondes (2009), Mans de fang (2010), L’espiera (2011), La senyora Avinyó (2012), La segona innocència (2013) Les passions de la Menestrala (2014) Cullerades de vida (2015) Cafè de París (2016), Negre estalzí (2017) i Darrere els seus talons (2018).

Cada obra és un regal per als amants de les bones lletres!

No els deixeu escapar!