La llei del mirall

Quan vaig llegir “Los cerezos en diciembre” va quedar clar que havia de llegir l’obra a la que en la seva ànima feia referència La llei del mirall de Yoshinori Noguchi i que ara Editorial Comanegra ens presenta en una edició especial ampliada i amb una excel·lent traducció per part de Sandra Ruiz Morilla.

Aquest volum és un compendi entre una historia real i les reflexions a les que l’autor vol acompanyar al lector per aprofundir en particular sobre les relacions familiar i anant un pas més enllà en la pròpia construcció de la persona i com això afecta a la seva relació amb els altres.

Una obra presentada en tapa dura, relleus a la portada i el detall del punt de llibre en forma de cinta vermella que li dona quelcom clàssic alhora que elegant ja que combina amb les flors de la portada. 

Un color que a la cultura oriental simbolitza la capacitat de guarir, l’amor i la relació filial, per tant s’ha de remarcar la perfecta tria d’aquest color ja que en si mateix simbolitza l’essència de la historia que ens vol explicar.

La primera part és la és centra en “La llei del mirall”, una historia real a la qual se li han canviat els noms als personatges.

La nostra protagonista és l’Eiko, una dona molt preocupada pel seu fill Yuta, un nen que es assetjat a l’escola, amb un marit al que no valora ni escolta i unes relacions familiars complicades, com descobrireu.

En un moment en que creu que res pot anar a pitjor truca al Senyor Yaguchi, assessor i coaching que li farà fer certs exercicis per descobrir pas a pas que potser el problema no és el seu fill, sinó que ella porta els seus propis problemes i aquests s’han anat reflexant en les seves relacions amb els demés.

Unes converses intimes on l’Eiko descobrirà la seva veritable ànima i com pot canviar donant un primer pas a que canvis més profunds en ella i alhora en el seu entorn comencin a agafar força com si es tractes d’un cicló.

Una narració molt psicològica i profunda que ens portarà a reflexionar sobre la nostra pròpia llei del mirall o el que actualment coneixem més com a Karma.

Només una advertència, tingueu a prop mocadors ja que és gaire bé impossible no deixar escapar alguna llàgrima.

La segona part del volum s’amaga rere el títol “Com atraure la felicitat a la nostra vida” i és el punt en que l’autor recupera la seva veu deixant els seus personatges evolucionant i fa reflexions sobre el perdó, les relacions pares i fills, la culpabilitat i com arribar al darrer estadi que es centra en aconseguir una vida feliç.

Un mirall on els fills poden avaluar-se com a pares i la seva relació amb els seus, una introspecció que convida en poques paraules a deixar anar allò que ens estanca i ens fa enfadar, odiar i portar un pes al cor per deixar espai a la gratitud, al respecte i a l’amor sincer.

Bàsicament  ens convida a enfrontar-nos als reptes de la vida com a possibilitats per a créixer i reflexionar cap a on ens volen dirigir.

Una obra que es llegeix en un sospir però que a mesura que aprofundim en les paraules de l’autor descobrim que ens acompanyarà el resta de la nostra vida si ens apliquem la llei del mirall i busquem la felicitat basada en bons fonaments.

En el meu consell de que el llegiu aplico la meva part de la llei del mirall.